El racisme no és una opinió...

... És un delicte.

És una frase que hem fet servir moltes vegades, ho sé. Però és certa, i caldrà recordar-la tantes vegades com sigui necessari.

Vivim temps terribles, convulsos. Uns temps en què les vides dels migrants es fan servir com a moneda de canvi. Volem l’or de l’Àfrica, el coltan, les riqueses... els empobrim, però després no els volem aquí.

I no hi ha res més terrible que la banalització de la vida humana. Perquè, a partir d’aquí, qualsevol odi és possible.

M’havia preguntat moltes vegades per què, durant l’Holocaust, la gent que vivia als voltants dels camps de concentració no va dir res, fora de la resistència. Ara, dissortadament, ho entenc.

Nosaltres vivim al costat d’un camp de concentració obert i, en part, televisat, encara que els periodistes que gosen explicar-ho acabin com a víctimes, i els metges també. Palestina és un genocidi d’unes proporcions gegantines que ens interpel.la com a humans. Si a Palestina no se’n surten, nosaltres tampoc.

Aquell «Mai més» d’Hiroshima o Nagasaki, on queda? Sembla una afirmació cada vegada més fràgil.

En aquest context, formacions polítiques basades en l’odi a l’estranger no haurien de ser legals, no haurien ni d’existir, si és que la paraula democràcia no ha perdut, ja, el seu sentit.

D’altra banda, qui no és estranger? Qui no té ancestres emigrants, en un país com el nostre, que és terra de pas? Qui és d’aquí, i qui és d’allà? No fa gaire dels camps de concentració a l’exili de la guerra incivil. Hi vam tenir parents, avis, germans. Ho hem oblidat? Quina memòria tan curta.

No podem permetre, per tant, que gent com Aliança Catalana, amb els seus postulats xenòfobs i amb una dirigent que s’estarrufa al costat d’una bandera sionista, obviant totes les morts, vingui a dir-nos qui hem d’odiar, i que ho faci en un lloc tan emblemàtic com una biblioteca on, per definició, tothom hi és ben rebut.

Érem uns quants, aquest dilluns, fora de la biblioteca de Vic, fent saber ben alt i clar que, contra el racisme, hi serem sempre. Hi serem contra l’odi, encara que la policia d’aquest país, desproporcionadament present, s’hagi posat una vegada més al servei de l’extrema dreta, que ha fet servir de manera partidista un espai públic en contra de les normes del mateix ajuntament que l’ha avalat.

Hi som. Hi serem.