Aquest dijous estaven citats a declarar als jutjats de Vic els quatre activistes denunciats per un presumpte delicte d'odi arran dels fets ocorreguts el 26 de gener de 2025 a Prats de Lluçanès, quan un grup de veïns es va concentrar per mostrar el seu rebuig a la presència d'una parada d'Aliança Catalana al mercat setmanal. Tres dels acusats hi eren presencialment, mentre que el quart ho havia de fer telemàticament ja que es troba fora del país. Al final, però, s'han acollit al dret a no declarar. A l'exterior, una quinzena de persones s'han apropat a donar suport, convocades per Alerta Solidària, Pigot Negre i el Mall.

En un manifest, les entitats convocants denuncien que aquesta causa judicial respon a una estratègia d'«instrumentalització dels tribunals» per intimidar persones i col·lectius que s'oposen a l'extrema dreta. El text defensa que els principals problemes del Lluçanès són la pèrdua de serveis, el tancament de comerços, la crisi de l'habitatge, les dificultats del sector agrari o la manca de transport públic, i no la immigració. També reivindica una societat inclusiva i la solidaritat entre pobles, rebutjant el racisme i el feixisme com a incompatibles amb qualsevol projecte d'alliberament nacional i social.

«Pervertint» el delicte d'odi

L'advocat Eduard Castells, que exerceix la defensa en aquest procediment juntament amb Alerta Solidària, ha assegurat que es tracta d'un nou cas en què el delicte d'odi s'utilitza contra persones que es mobilitzen contra l'extrema dreta. Segons Castells, «s'està donant la volta a una figura jurídica creada per protegir col·lectius vulnerables perquè acabi sent emprada contra persones que promouen una societat més inclusiva». En aquest sentit, ha expressat la seva confiança en que el procediment acabi amb l'absolució dels quatre encausats.
 
En la seva valoració jurídica, Castells sosté que els delictes d'odi van néixer amb la finalitat de protegir minories i persones en situació de vulnerabilitat, però considera que la seva formulació és prou oberta perquè permeti interpretacions molt àmplies. Segons l'advocat, aquesta situació ha afavorit que, en alguns casos, la figura s'utilitzi per perseguir la dissidència política en lloc de limitar-se als supòsits per als quals va ser concebuda.

Castells també critica la lentitud dels procediments penals i el desgast que comporten per als encausats, fins i tot quan aquests acaben absolts. Segons explica, «les fases d'instrucció poden allargar-se durant més d'un any i, sovint, els casos arriben a judici sense que s'hagi descartat prèviament l'acusació». A parer seu, aquesta situació pot tenir un efecte dissuasiu sobre la participació política i l'activisme social, ja que les conseqüències personals i professionals d'un procés judicial es poden prolongar durant anys, independentment del resultat final.