El Festival Protesta tornarà a convertir Vic en un espai per mirar el món a través del cinema social i el pensament crític del 6 al 18 d'octubre. La tretzena edició serà la més gran celebrada fins ara, amb 37 pel·lícules, 26 activitats paral·leles i una vintena d'espais de la ciutat implicats. La programació cinematogràfica estarà formada per 22 llargmetratges i 15 curtmetratges.

El festival ha fet un primer avançament d'una programació que presentarà íntegrament el 23 de setembre. L'edició d'aquest any porta per títol «Històries que et toquen» i tindrà la pell com a fil conductor de part de les pel·lícules i de totes les activitats de pensament crític.

La tria no és només física. El Protesta parteix de la contradicció d'una societat que, malgrat estar permanentment connectada a través de pantalles i xarxes, pot acabar cada vegada més desconnectada de les persones i del món tangible que l'envolta. Davant de les pantalles, els algoritmes i unes velocitats que el festival qualifica d'insostenibles, la proposta és tornar a posar al centre els cossos, el tacte i la capacitat de sentir.

La pell també permetrà acostar-se a realitats socials molt diverses. Les pel·lícules seleccionades abordaran qüestions com la prostitució, els feminismes, l'assetjament escolar, la crisi ambiental, les migracions, la identitat de gènere o la tauromàquia.

Estrenes a Catalunya i a l'Estat

Entre els primers títols anunciats hi ha Coexistence, My ass!, d'Amber Fares, que s'estrenarà a Catalunya en el marc del festival. La pel·lícula s'acosta a la realitat de l'Orient Mitjà des de l'humor.

També serà una estrena, en aquest cas a l'Estat espanyol, Singinig Wings, d'Hemen Khaledi, un documental que posa el focus en les cures, la resistència i els vincles entre els éssers vius.

Una altra de les novetats serà la primera retrospectiva de la història del Protesta. Estarà dedicada a Kelly Reichardt, una de les cineastes de referència del cinema independent nord-americà, de qui es projectaran tres pel·lícules.

El festival mantindrà també l'aposta perquè les projeccions siguin espais de conversa i no només d'exhibició cinematogràfica. Entre els cineastes que passaran per Vic hi haurà Pau Ortiz, director d'Els mals noms; Inma de Reyes, directora de The Boy and the Suit of Lights, i Mar López Zapata, directora de Siempre Vivas. Després de les projeccions podran conversar amb el públic sobre les seves obres.

De cuidar la pell a trenar històries

La temàtica d'enguany sortirà de les sales de cinema i arribarà també als centres cívics de Vic, que acolliran diferents tallers concebuts a partir de la pell, el cos i els sentits.

L'Associació Far Gàmbia, creada a Vic el 2022 i liderada per dones migrants i afrodescendents, n'organitzarà tres. «Cuidar la pell» proposarà elaborar mantega de karité mentre es treballen la cura i el benestar comunitari; «Saber la pell: trenar històries» combinarà l'aprenentatge de les trenes amb l'intercanvi d'històries, i «Nodrir la pell» acostarà les persones participants a la cultura gambiana a través de la cuina.

La música serà una altra via per explorar aquesta dimensió corporal. Andrea De Nardi impartirà un taller de percussió tradicional i Maria Saladich, vocalista de Mel i Fusta Trio, en conduirà un de cant coral. Completarà aquesta primera oferta «La pell oblidada: qui va inventar el cinema?», un taller audiovisual amb el realitzador i director de fotografia Àngel Amargant, també coordinador i programador de cinema del Protesta.

Les inscripcions per a aquestes activitats dels centres cívics ja estan obertes i es poden formalitzar a través de la seva pàgina web.

El programa complet, el 23 de setembre

Aquest és només un primer tast d'una edició que el Protesta anuncia com la més ambiciosa dels seus tretze anys d'història. El programa complet, amb la resta de pel·lícules i activitats, es donarà a conèixer en una roda de premsa el 23 de setembre, a les 12 del migdia, al Centre Cultural Joan Triadú de Vic.

Fins aleshores, el festival deixa plantejada la idea que recorrerà aquesta edició: davant una realitat mediatitzada cada vegada més per pantalles i algoritmes, recuperar la proximitat de les històries i dels cossos. O, com resumeix el lema d'aquest any, explicar històries que ens toquen més de prop del que pensem.