La cessió d'ús com a model d'habitatge cooperatiu ha experimentat un creixement notable en els darrers anys a Catalunya. Entrevistem Yabel Pérez, arquitecte membre del Consell Rector i tècnic d’impuls de nous projectes de Sostre Cívic, cooperativa que va anunciar a finals del 2024 que havia rebut trenta-un milions de fons europeus provinents del Council of Europe Development Bank. Una bona part de les persones beneficiàries finals seran les residents a Catalunya que no es poden permetre comprar o llogar a preus de mercat, segons l’organisme europeu. Aquest 2025, l’entitat també ha presentat un nou curs sobre habitatge cooperatiu en cessió d’ús juntament amb la Universitat de Barcelona. 

Quins projectes teniu entre mans ara mateix?

La cooperativa està conformada per vint-i-cinc projectes, en catorze dels quals ja hi ha gent vivint. Enguany, dels onze en promoció, ja en tindrem nou en obres. Hem aconseguit uns ajuts europeus, a través de Fons Next Generation, per diversos projectes en dret de superfície, on l’ajuntament reté la propietat del sòl en un període de setanta-cinc a noranta-nou anys. Si sumem tots els que estem fent la xifra d’habitatges totals serà de tres-cents cinquanta. Per edifici, la mitjana acostuma a ser de vint-i-cinc o trenta habitatges, però hi ha els nous projectes de Manresa i Barcelona que en comptaran uns seixanta cada un. Aquests ajuts europeus els ha atorgat el Council of Europe Development Bank, i es tracta del crèdit més gran mai atorgat per una institució europea a una cooperativa catalana. 

On s’estan portant a terme aquests projectes que compten amb finançament europeu? I què ens en podeu explicar?

A Lleida, Granollers, Vilafranca del Penedès i els que ja he anomenat de Manresa i Barcelona. Pel que fa al de Manresa, el projecte La Bertrana constarà de seixanta habitatges amb quatre espais col·lectius, un local municipal i àmplies zones comunitàries pensades per la vida compartida entre tots els veïns i veïnes. Amb tres projectes al municipi, la capital bagenca serà la que més habitatges cooperatius tindrà fora de Barcelona. A Lleida, al Joc de la bola, l'obra s'executarà a partir d'un procés de construcció industrialitzada i s’aprofitaran les característiques de l’emplaçament per millorar l’eficiència energètica a través d’estratègies passives de captació solar. Pel que fa a Granollers, el projecte està impulsat per una desena de sòcies de Sostre Cívic veïnes de la ciutat, i està directament vinculat a la mobilitat sostenible amb un centre de distribució logística amb bicicletes elèctriques. També tindrà un espai per a una cooperativa agroecològica. A Vilafranca, el projecte La Bastida - Pati del Gall posarà la primera pedra aquest 2025 i es preveu que puguin entrar-hi a viure durant el 2026. Pel que fa al de Sant Andreu, de Barcelona, estem parlant d’un edifici intergeneracional que serà l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i el primer a comptar amb una comunitat inclusiva de persones amb discapacitat intel·lectual.
 
Aquests ajuts us han permès fer un salt d’escala?

El fet d’estar impulsant aquests projectes amb diners europeus, però sobretot, que ara mateix disposem de cent noranta habitatges amb gent vivint, ens ha ajudat a plantejar-nos un salt d’escala. També hem fet un pla de formació molt potent per la base social de Sostre Cívic, i per dotar-nos de recursos financers. Treballem amb la cooperativa La Constructora, creada el 2018 per una construcció ètica i sostenible amb els valors de l’Economia Social i Solidària, i amb la plataforma de microfinançament Tornassol per generar campanyes de finançament pels projectes, diversificant les fonts de finançament. D’aquesta manera, s’ofereix l'opció de finançament voluntari a través de títols participatius. I mirem de treballar sempre recordant els inicis: Sostre Cívic va tenir el primer projecte al barri de la Ribera, amb la cooperativa Princesa 49.

Ara que ho comentes, t’ho volia preguntar: com van ser els inicis de Sostre Cívic?

Va néixer el 2004 en forma d’associació per aglutinar un conjunt de persones que volien fomentar un nou model d’accés a l’habitatge. I no només d’accés, sinó que també de tinença. En aquell moment, Raül Turmo havia fet treballs sobre el model danès, en un exercici teòric d’aposta per impulsar aquest model alternatiu basat en la cessió d’ús. Als inicis, Sostre Cívic tenia com a principals eixos la difusió i la incidència política per explicar que existeix una alternativa més enllà del model de la compra i que és una alternativa factible, real i que pot acollir i ser un mecanisme de gestió d'habitatge no especulatiu que fomenti la propietat col·lectiva i la gestió democràtica del parc d'habitatges. L’entitat també va participar de l’elaboració de diverses lleis, com ara la Llei d’habitatge catalana.

Llavors, vau crear la cooperativa. Per què es va escollir la fórmula mixta?

Anaven passant els anys i l’objectiu no era només fer difusió i incidència política, sinó que també es volia impulsar projectes. Ja hi havia grupets de gent, s'havien començat a detectar finques i hi havia opció de poder tirar-ho endavant. En aquell moment es va veure que la fórmula jurídica d’associació no era la més adient i es va decidir la constitució en cooperativa, que es va acabar fent el 2010. El projecte Princesa 49, que he comentat abans, va sorgir el 2014 i quatre anys després, el juny del 2018, s’hi va entrar a viure. Anys després d’aquest primer habitatge cooperatiu que vam impulsar, actualment comptem amb catorze habitatges en convivència, que suposen gairebé dos-cents habitatges. L’associació continua existint i porta a terme la feina d'incidència, de divulgació, de difusió. Llavors, pel que fa a la fórmula mixta de la cooperativa és d’habitatge i consum, aquesta ens serveix per impulsar projectes i per tota la part de consums vinculats a l'habitatge, que també és molt important.
 
Després de vint anys, quina ha estat l’evolució en el nombre de persones sòcies? 

Des del 2010 la base social va anar creixent de mica en mica, a partir del 2014 va créixer mé, i a partir del 2016 i 2017 el nombre de sòcies va créixer exponencialment amb La Balma i Cirerers a Barcelona. Entre el 2019 i el 2020, quan comptàvem amb quinze persones treballadores, es va generar el debat de si l’equip tècnic havia d’associar-se a la cooperativa. Va ser un debat molt ric. Al final, la cooperativa sempre ha d'estar gestionant o fent les tasques necessàries perquè el patrimoni i els habitatges estiguin en ús, funcionin. Per tant, el grau d'especialització de la gent que treballa en plantilla ha de ser elevat per poder tirar-ho endavant. Pel fet de no ser sòcies, la governança no estava regulada i es prenien decisions sense vincle polític de facto amb la cooperativa. En el moment inicial, vam ser unes dotze persones que ens vam associar. El 2021, es va incorporar la figura de sòcia treballadora als estatuts de la cooperativa. Es va votar que la capacitat de decisió fos ponderada, que les persones treballadores tinguessin un 10% i les d’habitatge un altre 90%. D’aquesta manera, van quedar molt més clarificats els pesos polítics i els rols. Animo molt les cooperatives de consum a tenir aquests debats!

Quin model d’accés a l’habitatge proposeu per a les grans ciutats? I per experiències més rurals?

Pel que fa als inicis de Sostre Cívic, hi havia sobretot comunitats intencionals en àmbits més rurals, com ara Cal Cases. A partir del 2014, el moviment es va centrar més en territori urbà, sobretot amb l’entrada d’administracions públiques com l’Ajuntament de Barcelona. Uns anys després, vam plantejar-nos que això havia de ser possible arreu del país, i vam portar a terme una inversió forta de recursos per anar més enllà. Històricament, el sistema d'habitatge social que s'havia fet era habitatge gestionat per l'administració pública o per alguna fundació, en un model de lloguer on s'establia una relació client-proveïdor. 

I en l’habitatge en cessió d’ús?

El model que nosaltres plantegem de política pública d'habitatge és que la persona que hi viu també sigui partícip, copropietària, que es responsabilitzi i generi una comunitat. L’habitatge es considera un bé d’ús i es lluita contra l’especulació. A més, el preu es basa en el cost real, perquè no hi ha ànim de lucre. És un model d’habitatge per tota la vida, amb qüestions vinculades al consum, sovint amb béns materials adquirits de forma cooperativa que tu no podries assolir individualment. És un model de generació de polítiques públiques d’habitatge sense que l’administració hagi de fer tot l’esforç. L’ajuntament pot donar suport, però no cal que faci el 100%. Tenim vincle amb cooperatives de Suïssa, de l’Uruguai i altres països amb projectes vinculats amb sindicats, o amb federacions cooperatives que treballen amb autoconstrucció. Al final, tot depèn de com funcioni el sistema financer, però el que vol aquest model d’habitatge en cessió d’ús és per potenciar l’autonomia i que la gent s’empoderi. Estaríem parlant més de cooperatives d’habitants que d’habitatge.

[Entrevista publicada en col·laboració amb la revista Cooperació Catalana]