SETEMBRE SOCIAL | CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ 'ROJAVA: GUERRA I ESPERANÇA'

La batalla de Kobane quedarà escrita als llibres d’història. Mentrestant, els seus habitants intenten tornar a la normalitat, intentant reconstruir una ciutat que va quedar en ruïnes.
La batalla de Kobane quedarà escrita als llibres d’història. Mentrestant, els seus habitants intenten tornar a la normalitat, intentant reconstruir una ciutat que va quedar en ruïnes. | Aleix Auber

Rojava: imatges de guerra i esperança

Una exposició de 35 fotografies d'Aleix Auber, fotoperiodista de Setembre, mostra pinzellades del dia a dia de la postguerra al Kurdistan sirià

Setembre va participar d'una delegació catalana al territori prèvia al reconeixement pel Parlament de Catalunya de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria

Sarah Marcha: «Al Kurdistan estem creant una ciència que trenqui amb la cultura dominant sobre les dones»

| 29/11/2021 a les 13:00h
Arxivat a: Setembre social, Rojava, eulàlia reguant, ruben wagensberg, sara blázquez, jaç roig, aleix auber, fotoperiodisme, capellades, administració autònoma nord est síria, síria, kurdistan, rojava, k, fotografia, exposició
«La diplomàcia que ens importa és la diplomàcia popular». Són paraules de Faruk Doru, representant del moviment kurd a l'Estat espanyol i exportaveu del Partit Democràtic del Poble a Europa, a la inauguració de l'exposició «Rojava: guerra i esperança», un conjunt de 35 fotografies d'Aleix Auber, fotoperiodista de Setembre, que fins al 20 de desembre es pot visitar a la taverna cooperativa Jaç Roig de Capellades i que aviat també es podrà veure a Vic.

 

Faruk Doru es referia als tripijocs de la diplomàcia internacional que una vegada i una altra han deixat desemparat el poble kurd. I en canvi, com és de necessari el suport d'altres pobles com és ara el català. I és que el 20 d'octubre passat el Parlament de Catalunya va ser pioner en votar una resolució que reconeix l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria i insta a les institucions catalanes a establir-hi relacions. Ho va fer amb els vots a favor d'ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem. La resta, en contra.
 

Aleix Auber, autor de les fotografies de l'exposició 'Rojava: guerra i esperança', a la inauguració al Jaç Roig de Capellades Foto: Sara Blázquez


Aleix Auber, junt amb la també periodista de Setembre Sara Blázquez, van formar part el gener passat d'una delegació catalana que va ser a la zona de Rojava, al Kurdistan sirià. D'aquella experiència n'han sorgit les imatges que ara formen part de l'exposició. «Vam tornar amb la responsabilitat d'explicar el que hi vam viure i veure, i l'exposició n'és un tastet, una primera acció», deia Blázquez en la inauguració al Jaç Roig.

Com Auber i Blázquez en l'àmbit comunicatiu, els altres dos participants en la inauguració de l'exposició, els diputats Ruben Wagensberg i Eulàlia Reguant també han estat a Rojava en els últims mesos. Wagensberg, de fet, al gener amb els dos periodistes de Setembre. «L'objectiu és tornar aquí amb deures i fer feina», deia Reguant. «Són una Administració que està sola donant resposta a refugiats i desplaçats interns, sola davant les pràctiques de Turquia amb el riu Eufrates, que els dona greus problemes d'aigua», afegia Reguant.
 

Dos infants al camp de refugiats de Serekaniye, on viuen gairebé 8.000 persones. Foto: Aleix Auber


«És important la cooperació tècnica, però també el reconeixement d'aquesta Administració», indicava Reguant davant un menjador del Jaç Roig ple a rebentar i en silenci davant el que s'hi estava explicant. «Turquia va incentivar l'exportació de jihadistes, i alhora va detenir tots els nostres alcaldes, regidors, el president de la regió, diputats, copresidents del partit, elegits per un 80-90% de la població», s'exclamava Faruk Doru.

I mentrestant, la Unió Europea i Rússia fent-li el joc a Turquia, «per protegir els seus interessos polítics». «Per això és rellevant el suport de Catalunya al projecte polític d'alliberament del poble kurd», sentenciava. «Perquè davant de massacres exercides per l'exèrcit turc, ni les Nacions Unides ho han condemnat, s'han limitat a dir que estan molt preocupats», lamentava.

En realitat, tot plegat no queda tan lluny, ja que segons dades que va aportar Doru durant l'acte, l'espanyol és el tercer estat que ven més armes a Turquia. Quan en realitat, tal com va recordar Wagensberg a Capellades, la Unió Europea no permet vendre armament a cap país que està en guerra. Sigui com sigui, el pacte entre la Unió Europea i Turquia, perquè aquest exerceixi de mur de contenció de l'allau de persones refugiades que fugen dels països en guerra, a la pràctica converteix la resta en paper mullat.

 

I és que el pacte de 2016 entre la Unió Europea i Turquia, en opinió de Wagensberg, també vulnera el dret d'asil que reconeix que s'ha de donar asil en el primer territori on la persona que el demani se senti segura. «Turquia mai pot ser un país segur pels que venen del Nord i Est de Síria», ressaltava el diputat i activista català. «Els 6.000 milions d'euros que la Unió Europea paga a Turquia fan evident que Turquia pot actuar de manera impune i desacomplexada», concloïa.
 

Ruben Wagensberg, Eulàlia Reguant i Faruq Doru durant la xerrada al Jaç Roig de Capellades Foto: Sara Blázquez


Armament turc amb bandera espanyola

«Hi vam anar per escoltar la realitat sobre el terreny, però sobretot com des de Catalunya podem col·laborar i caminar plegats», resumia Wagensberg, «i alhora saber quina responsabilitat tenim en aquest petit lloc en el món que és Catalunya del que passa allà», en referència, per exemple, a l'armament amb la bandera espanyola que pot veure's a la frontera amb Turquia.

Entre els deures, per tant, lluitar per un reconeixement, ni que sigui simbòlic, de l'Administració del Nord i Est de Siria, però també per pressionar els governs occidentals, començant per l'espanyol, perquè deixin de ser còmplices del que hi està passant. O ja anant a qüestions més concretes, explorar col·laboracions com en la gestió de l'aigua, alhora que es denuncia internacionalment el que està fent Turquia amb l'Eufrates on, segons dades que va aportar Wagensberg, les maniobres turques han fet baixar el flux del riu en més d'un 80%, amb la consegüent afectació de falta d'aigua en els camps de refugiats. «La limitació dels recursos naturals és una forma més de violència», s'expressava Wagensberg.

De fet, el motiu del viatge a Rojava del gener passat també era conèixer de prop la situació dels camps de persones refugiades dins d'Iraq i el nord i est de Síria. Aquests camps, escampats arreu del territori, són plens de persones desplaçades per les diferents guerres que porten assolant la zona des de fa anys. Ara, l'ocupació pel nord i oest per part de l'exèrcit turc amb el suport de milícies d'Estat Islàmic, agreuja l'èxode que pateix aquest territori.
 

L'exposició 'Rojava: guerra i esperança' es pot veure al Jaç Roig de Capellades fins el 20 de desembre. Foto: Sara Blázquez


Es van visitar zones arrasades amb motiu de la guerra contra Estat Islàmic i hi van poder conèixer experiències colpidores de persones que van patir les seves atrocitats. A la vegada, però, van poder parlar amb les participants de projectes cooperatius, d'entitats pels drets humans o de l'estructura administrativa de Rojava. Talment com el títol de l'exposició: guerra i esperança.

Imatges impactants a la retina i al visor de la càmera

«És un territori complex i ric en informació, és bo no basar-nos només en el que diuen els mitjans convencionals», advertia Aleix Auber a la presentació de l'exposició de fotografies. Imatges que reflecteixen la cruesa de la guerra, i de la postguerra, i de com els diferents pobles que conviuen en aquell territori les estan intentant superar.
 

Sehid significa màrtir en kurd. És una paraula usada per referir-se a les persones caigudes a la lluita. Una de les consignes cantades per les simpatitzants del PKK és Sehid Namirin (“Els màrtirs no moren”), per honrar les màrtirs caigudes. Els cementiris en són plens. Cementiri de Qamixli (nord-est de Síria). Foto: Aleix Auber


Sara Blázquez destacava en la presentació de l'exposició quatre grans temes que els van colpir especialment i que es reflecteixen en les imatges d'Aleix Auber. Per una part, els cementiris, que en van visitar uns quants. «Cementiris plens de màrtirs, de sehid, que vol dir màrtir en kurd, però caiguts en la lluita, perquè per a ells, els màrtirs no moren; es veu molt en el dia a dia el respecte i l'orgull per les companyes que han donat la vida per la revolució», afegia Blázquez.

Un altre bloc que ressalta Blázquez és el de Tel Nasri. «La història recent del poble kurd es pot explicar en aquest poble de poc més de mil habitants, amb majoria de cristians assiris», diu la periodista de Setembre. Hi van poder visitar l'església de la Verge Maria de Tel Nasri, que Estat Islàmic va ordenar derruir. I hi van poder conèixer algunes de les persones refugiades que malviuen en el poble cansades de les promeses de tornar a casa.
 

La història recent de la comunitat kurda i de la guerra de Síria es pot explicar a través de Tel Nasri, un poble al nord-est del país que tenia 1.100 habitants, la majoria cristians-assiris, i que va anar perdent població des de l’inici del conflicte. Estat Islàmic va buidar de cristians el poble. Les ofensives de Turquia en altres indrets, el van omplir de kurds buscant refugi. Foto: Aleix Auber
 

Insurgents d’Estat Islàmic van fer esclatar el 2015 l’Església de la Verge Maria de Tel Nasri, una església de 80 anys d’antiguitat a la província d’Al-Hasakah, al sud est de Síria. Tel Nasri és un poble assiri on milicians kurds i cristians han enfrontat Estat Islàmic. Foto: Aleix Auber
 

Ibrahim Mohammed Mahbub és una de les persones que va trobar a Tel Nesri el seu refugi. Hi viu des de fa més d’un any. Foto: Aleix Auber


O Raqqa, amb la impactant visita al camp de futbol, el Black Stadium, que durant l'ocupació d'Estat Islàmic, va exercir de presó i de camp d'execució, o on es reunia l'estat general que planificava les accions terroristes a Europa. «Cada passadís del camp de futbol era testimoni dels enfrontaments», recorda Blázquez, que afegeix que els va guiar una de les dones yazidites que van participar de l'alliberament de Raqqa.
 

Les proves dels durs enfrontaments entre DAESH i les Forces Democràtiques de Síria són evidents a cada racó dins el Black Stadium de Raqqa. Foto: Aleix Auber
 

Feîruz Khalil va alliberar 70 dones yazidites capturades per ISIS al Black Stadium, el seu últim bastió a Raqqa, la capital d’Estat Islàmic. Foto: Aleix Auber


Una revolució feminista que va de veres

Precisament el paper de la dona, en la lluita contra Estat Islàmic, però també i molt especialment en el dia a dia, també va impactar Blázquez. «Vam posar cara a la revolució, allà creuen fermament que l'alliberament de les dones és un pas fonamental per l'alliberament, ja imagino que amb contradiccions, però vaig sentir que hi tenen un paper important».

Entre altres, van visitar un poble construït i habitat per dones des de 2018, Jinwar, i van visitar algunes cooperatives, entre elles una de 32 dones que havien perdut els seus companys a la guerra i que estan tirant endavant un interessant projecte agrari. «Les dones no hi estan posant el seu granet, sinó granassos», concloïa Blázquez.
 

Rûmet Heval, membre de l’Acadèmia de Jineolojî de Rojava a Jinwar, un poble construït i habitat per dones al Kurdistan sirià. És fruit del treball col·lectiu de desenes d’associacions, organitzacions de defensa dels drets de les dones i la cooperació entre l’administració autònoma de Rojava i les agrupacions feministes. Foto: Aleix Auber


I finalment, un quart escenari reflectit en les imatges, Kobane, que va quedar totalment en ruïnes després del setge i la posterior massacre. I destacant entre les imatges d'Auber, la de tres infants jugant sobre les ruïnes, com un símbol d'esperança, de futur. Les fotos, en paraules d'Auber, són «una pinzellada del que passa allà, i que exposem amb molta humilitat, però alhora pretenen ser un reflex de la impressió d'entrar en un camp de futbol on van assassinar milers de persones».
 

Aquest va ser l’escenari de l’última batalla que va permetre l’alliberament de Kobane. Foto: Aleix Auber

 

Confederalisme democràtic en un territori poliètnic i plurinacional

Rojava va obtenir la seva autonomia arran de les victòries militars durant el conflicte de Rojava i la guerra a Síria, establint i expandint gradualment una Administració Autònoma basada en els principis del confederalisme democràtic: la igualtat de gènere, la descentralització, el desenvolupament ecològic, la tolerància a la diversitat de religions, ètnies i cultures. No obstant això, tot i que Rojava es va originar com una federació d'organitzacions d'origen kurd i segueix sent de majoria kurda, es tracta d'una entitat poliètnica i plurinacional, reflectida en la seva Constitució, en la seva estructura social i en el seu parlament, el Consell Democràtic de Síria.

L'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria acull poblacions significatives d'àrabs, assiris i turcmans, i poblacions minoritàries d'armenis, circassians i txetxens. Va ser alliberada d'Estat Islàmic mitjançant una aliança militar de milícies kurdes, àrabs, assiris, armenis, turcmans i circassians anomenades Forces Democràtiques Sirianes. «No en diem minories, sinó pobles minoritzats», matisava Faruk Doru a l'acte de Capellades.
 

L'exposició es pot visitar fins el 20 de desembre al Jaç Roig de Capellades Foto: Sara Blázquez


Entre les milícies presents en el territori hi ha les YPG (Milícia kurda d'autodefensa) i les YPJ (Unitats Femenines de Protecció), que formen part de la primera línia de defensa armada per a la protecció dels territoris kurds del nord de Síria i la Revolució de Rojava. «Hi ha fotos amb marques de bala, però també amb somriures», concloïa Aleix Auber tot tancant l'acte d'inauguració de l'exposició, que per alguna cosa li n'han dit «Rojava: guerra i esperança».

 

L'exposició fotogràfica es pot visitar fins al 20 de desembre en els horaris d'obertura del Jaç Roig. També hi ha l'opció de col·laborar voluntàriament amb l'exposició adquirint alguna de les obres en format digital o amb una reproducció. L'exposició és una iniciativa d'intercooperació entre Setembre i Jaç Roig, on ha fet la primera parada, per girar després per altres parts de Catalunya, la primera ben aviat a Vic.