Les cures, el paper de la comunitat i el suport mutu van centrar la sisena sessió de l’Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la resta de sessions, la del dia 15 de desembre es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa. Hi van participar Mireia Roca Escoda i Herena Coma, de la Xarxa pel Dret a Cura; Amèlia Campos, de l'Associació Més que Cures, i Anna Domènech, del Grup de Suport Mutu de Manlleu.

La sessió va girar entorn a com s'afronten les tasques reproductives i de cures i tot allò que té a veure amb cuidar-nos les unes a les altres i teixir vincles i fer comunitat de manera àmplia. Un dels aspectes més invisilibilitzats de les crisis socials, polítiques i mediambientals que estan succeint. Unes qüestions entorn de les quals fa anys que hi reflexiona l'economia feminista i que ha portat a qüestionar la falsa dicotomia entre l'àmbit productiu i el reproductiu perquè tot el que es fa hauria de servir per reproduir generalment la vida. 
   
Com a punt de partida, es van aportar algunes dades: A Catalunya, segons dades de l’Idescat, quasi un 20% de la població té ja més de 65 anys i quasi un 14% tenen menys de 15 anys, el què significa que l’índex de dependència global -és a dir, de població dependent en termes econòmics en relació a la població activa- és de quasi un 50%. Unes dades, però, que tampoc reflexen altres realitats i necessitats de cura ja que deixa col·lectius fora o parla en termes de productivitat.

I la qüestió esdevé encara més complexa quan en les cures s'hi barregen la dimensió material (pròpiament el treball domèstic, netejar, rentar, alimentar…, els treballs de subsistència i les cures) amb la dimensió emocional. Cal anar en compte de no essencialitzar aquestes tasques com a conductes altruistes i amoroses perquè, a la vegada que tenen aquesta dimensió, es pot caure en el conservadurisme neoliberal que planteja un individualisme atroç en l’àmbit polític i social, però una càrrega excessiva de les necessitats de cura i emocionals en la dimensió familiar.
   
Nancy Fraser denomina l’època actual com a «capitalisme caníbal» perquè el propi sistema està devorant les possibilitats de vida en tots els àmbits, també la capacitat de tenir cura les unes de les altres. A la taula de debat de l'Escola del Col·lapse també es va incidir en què no pot haver-hi cura si no hi ha un sostre, aigua i subministraments bàsics, menjar, accés als mateixos drets per a tothom, etc.
 
Amb tot, son moments complicats, les necessitats de cura creixaran en els propers anys a causa de l’envelliment de la piràmide demogràfica i també de les mancances cada vegada més evidents del sector públic, o del que en el seu moment es va denominar Estat del Benestar. I malgrat tot, algunes propostes posen una mica de llum als camins que caldria recórrer per dignificar les cures, visibilitzar-les i repartir-les. Algunes d'aquestes són les que van participar en l'última sessió de l'Escola del Col·lapse d'aquest any.
   
Des de la Xarxa pel Dret a Cura van presentar la iniciativa d’enxarxament d’entitats socials, acadèmia i administracions públiques per fer incidència política sobre el Dret a Cura Digna, van presentar el decàleg de demandes que van sortir del Primer Fòrum Social de la Cura, que va fer-se el 22 de març del 2022 i la seva organització per grups territorials.

Més que Cures va explicar l’experiència del projecte de l’associació, que sorgeix de l’autoorganització comunitària de treballadores de la llar i les cures del barri del Poblesec, i que actualment compta amb 34 treballadores contractades en règim general, i dels projectes que estan desenvolupant, com formacions i projectes en aliança amb diversos actors de l’economia social i solidària.
   
I finalment des del Grup de Suport Mutu de Manlleu van explicar que la seva iniciativa sorgeix d’una crítica sociopolítica que els porta a organitzar espais col·lectius de relació i enxarxament per a contrarestar els efectes d’unes polítiques que van en contra la cohesió i la generació de comunitat al municipi des del no-assistencialisme. Actualment, els dijous a la tarda al Casal Boira Baixa, ofereixen un espai on aborden les necessitats que sorgeixen de les pròpies membres (classes de català, acompanyament a l’empadronament i altres tràmits administratius, lluita per l’habitatge, etc.) i que poden tirar endavant gràcies a l’autoformació i l’enxarxament amb altres col·lectius que els permeten anar generant coneixement col·lectiu.

Com en cada sessió de l'Escola del Col·lapse, després de la taula rodona del matí i el dinar, es va fer un taller pràctic. En aquest cas, el taller «Teixim conjuntament un tapís brodat». A través d'un tapís col·lectiu, es van brodar les idees i conceptes que havien anat apareixent en la sessió del matí.