El 26 de maig es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa la primera sessió de l'Escola del Col·lapse. Sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs», al matí van participar en la taula rodona Pau Llonch, economista i membre del Seminari Taifa; Alba Hierro, coordinadora de la Fundació Emprius; Helena Majó, membre de la plataforma Per una Plana Viva, i Mario Ríos, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Girona.

Tots quatre van intentar donar resposta a la pregunta  com hem arribat fins al context actual de crisi ecosocial i els diferents reptes políticosocials, ambientals i territorials que ens presenta.

Entre moltes altres coses, s'hi van poder escoltar aquestes paraules, en boca de cadascuna de les quatre participants a la taula rodona:

Alba Hierro: «La insistència que pensem els finals com a desastres ens limita a pensar alternatives, per tant hem de pensar més aviat, en si no és ara, quan? I en concret en el debat de la planificació urbanística a nivell de municipalisme. Com ho fem per incloure més persones i més diversitat, per guanyar múscul davant les adversitats».

Helena Majó: «Necessitem generar una alarma al mateix temps que generem esperança. Cal subratllar tot el que tenim a perdre, però també tot el que tenim a guanyar, com podem gestionar l’entorn, tenir autonomia en la gestió dels recursos, etc. Cal responsabilitzar-nos de les decisions polítiques i del model de societat que volem construir conjuntament, calen moltes converses».

Pau Llonch: «Cal posar en el centre del debat la planificació econòmica. Ens costa imaginar aquesta situació perquè pensem en una planificació totalitzadora (planificar tots els béns i serveis); perquè sembla que es sacrifiqui la llibertat en la producció, distribució i consum d’aquests béns i serveis. Cal distribuir una part del temps necessari de treball socialment necessari es dediqui a garantir els drets bàsics (les cures en els hospitals, i l’educació a l’escola ja funciona en aquesta lògica) i l’altra part del temps lliure disponible es dediquin a cooperativisme, comunals, mercat (cooperatiu i sense explotació de la mà d’obra)»

Mario Ríos: «Estem a la fi de la fi de la història. Ara mateix estem en un moment de disputa entre models agressius o tenir la possibilitat de que el dret a l’existència sigui assolible a través de les mobilitzacions. S’ha de votar, a nivell nacional i europeu, per lluitar per espais de debat per generar escenaris emancipadors. Cal generar un escenari on aquestes alternatives tinguin una possibilitat de gestació».

A la tarda es va fer el taller pràctic «Escenaris de futur» amb els promotors de la campanya «Futurs (Im)Possibles». A partir d'imaginar Osona al 2045, s'hi van pensar els camins que poden succeir o que podem triar en els propers anys, per acabar arribant a diferents escenaris que podríem tenir en funció dels esdeveniments previs. L'objectiu final del taller era poder reflexionar sobre la necessitat d'una transició ecosocial justa i democràtica i què cal per arribar a aquest futur desitjable.

Es pot recuperar un complet resum de la jornada i les principals conclusions en la relatoria de la primera sessió de l'Escola del Col·lapse.

L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil. La iniciativa, que anirà programant sessions al llarg del 2024, vol esdevenir un espai de referència per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental.

Amb la idea de generar debats entorn a diferents temes «col·lapsats», es compta amb la veu de persones expertes de l'àmbit acadèmic així com actors referents al territori. A la tarda, l'espai es dedica a fer tallers pràctics entorn de cada temàtica.