Escola del Col·lapse

L'habitatge, protagonista de la cinquena sessió de l'Escola del Col·lapse

Serà aquest diumenge dia 27 a la Guixa, amb el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge d'Osona i La Raval

A la tarda es farà el taller «Recuperem tècniques i coneixements: taller de bioconstrucció amb adobe»

Vídeo i resum: l'energia en un escenari d'esgotament, a la quarta sessió de l'Escola del Col·lapse

| 23/10/2024 a les 19:27h
Arxivat a: Setembre social, Escola del Col·lapse, habitatge, Sindicat de Llogateres, Pah, La Raval, Escola del col·lapse, món cooperatiu
Blocs de pisos al barri d'Osona de Vic, on la Caixa ha desnonat més d'una família
Blocs de pisos al barri d'Osona de Vic, on la Caixa ha desnonat més d'una família | Josep Comajoan
Aquest diumenge 27 d'octubre es fa a la Guixa la cinquena sessió de l'Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental.

En aquesta cinquena sessió s'abordarà la qüestió de l'habitatge. Sota el títol «Cases sense gent, gent sense cases!», hi haurà com en totes les sessions de l'Escola de Col·lapse, una activitat al matí i una a la tarda, amb dinar també obert a totes les persones participants entremig. Al matí, d'11 a 1, hi haurà una taula de debat amb el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge (PAH) d'Osona i La Raval, cooperativa generacional d'habitatge de Manresa.

A la tarda, de 4 a 6, es farà el taller «Recuperem tècniques i coneixements: taller de bioconstrucció amb adobe». Com la resta de sessions de l'Escola del Col·lapse, la de diumenge es farà a l'espai El Refugi, al carrer Pau Vila de la Guixa. L'entrada és gratuïta, tot i que es demana que es faci inscripció prèvia. Per si algú vol fer el trajecte fins a la Guixa amb bicicleta, a 2/4 d'11 sortirà un servei de bicibus col·lectiu del davant de l'Espai El Pont del barri del Remei de Vic, a la rambla Josep Tarradellas.

L'Escola del Col·lapse s'organitza amb la idea de generar debats entorn a diferents temes «col·lapsats», en els quals es compta amb la veu de persones expertes de l'àmbit acadèmic així com actors referents al territori. A la tarda, l'espai es dedica a fer tallers pràctics entorn de cada temàtica.
 

Un moment de la quarta sessió de l'Escola del Col·lapse Foto: Sara Blázquez Castells


La primera sessió de l’Escola del Col·lapse va ser el 26 de maig i, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs», es van cercar respostes a la pregunta de com hem arribat fins al context actual de crisi ecosocial i els diferents reptes políticosocials, ambientals i territorials que ens presenta. A la tarda, es va fer el taller pràctic «Escenaris de futur» amb els promotors de la campanya «Futurs ImPossibles». 

A la segona sessió, el 9 de juny, l'aigua va ser la protagonista. Edurne Bagué, d'Aigua és Vida; Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Lluís Basteiro, de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, hi van debatre entorn de l'aigua com a bé comú, com a recurs del qual s'ha desposseït a la ciutadania en favor de l'Estat i les empreses privades, en tant que l'aigua també s'ha mercantilitzat, però també com a subjecte de dret que cal recuperar. 

A la tercera, el 21 de juliol, es va abordar la temàtica de l'alimentació amb representants del sector agroalimentari com Revolta Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i l'Horta del Cabanyal de València. La taula de debat va destacar la necessitat urgent de mesures estructurals que reverteixin la situació actual del sector primari i de la distribució. En concret, cap a una transició vers un model de producció agroecològica, que no només s'adapti millor als reptes del canvi climàtic, sinó que també asseguri la salut del sòl, la producció d'aliments saludables i, alhora, tingui present la situació que viu el sector.

El 6 d'octubre es va fer la quarta sessió, la primera de tardor, dedicada a l'energia. L'Observatori del Deute en la Globalització, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Osona Energia i la Cooperativa Energètica del Pedraforca hi van debatre sobre alternatives als combustibles fòssils. Davant un escenari d'un capitalisme profundament lligat a un creixement continu, es van plantejar i intentar donar resposta a diverses qüestions davant la insuficiència d'uns recursos energètics necessaris per mantenir aquest ritme.

L'última sessió d'aquest any de l'Escola del Col·lapse estarà dedicada a la temàtica de les cures, la comunitat i el suport mutu.
 
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La fidelització de la clientela permet a Mas Corcó que el 90% de la producció ja la tinguin venuda al moment de posar el pa al forn | Guanyar el premi dels «Aliments Excel·lents» d’Osona ha representat un abans i un després en la cooperativa manlleuenca
L’equip del reportatge es va desplaçar a l’Escola de Policia d’Àvila
L’equip del reportatge es va desplaçar a l’Escola de Policia d’Àvila | 3CAT
El reportatge 'Infiltrats' del '30 minuts' explica com almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia es van infiltrar, a principis del 2020, en diversos moviments socials dels Països Catalans | Per primera vegada, es fan públics els errors que van cometre i que van ser claus perquè les investigacions de la Directa els descobrissin