Escola del Col·lapse

Vídeo i resum: l'aigua com a dret humà i bé comú a la segona sessió de l'Escola del Col·lapse

Edurne Bagué, Lluís Basteiro i Jesús Soler van reflexionar entorn a la recuperació de l'aigua com a bé públic per a la ciutadania

Publiquem el vídeo íntegre de la segona sessió; la tercera és el 21 de juliol i estarà dedicada a l'alimentació

Vídeo i resum: escenaris de futur en la primera sessió de l'Escola del Col·lapse

| 10/07/2024 a les 21:32h
Arxivat a: Setembre social, Escola del col·lapse, Lluís Basteiro, Edurne Bagué, Jesús Soler, Aigua és Vida, Grup de Defensa del Ter, Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, aigua, medi ambient, medi natural, col·lapse, Comunalitat de Vic, El Refugi, Associació Terra Fèrtil, ecologia, ecologisme, món cooperatiu
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'aigua va ser la protagonista de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la primera i la resta de sesssions, es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa.

Edurne Bagué, d'Aigua és Vida; Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Lluís Basteiro, de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, hi van debatre entorn de l'aigua com a bé comú, com a recurs del qual s'ha desposseït a la ciutadania en favor de l'Estat i les empreses privades, en tant que l'aigua també s'ha mercantilitzat, però també com a subjecte de dret que cal recuperar. La moderació va anar a càrrec de Clara Cusó, de la Comunalitat de Vic.

Aquestes són algunes de les visions que es van donar des de la taula:

Edurne Bagué: «La gestió privada comporta l'assumpció individualitzada del dret, de l’individu com a client i consumidor, un model empresarialitzat, i completament alienada del coneixement de les comunitats locals i del propi medi. Aquesta individualització i alienació porta a la sobreexplotació i la no assumpció dels límits biofísics i naturals sobre l’aigua (...) Els reptes actuals entorn a la problemàtica de l’aigua són: recuperar el control sobre l’aigua des de les comunitats locals, diversificar les fonts d’obtenció d’aigua, generar models de governança col·lectiva i democràtica i, paral·lelament, reestructurar el model econòmic municipal i global»

Lluís Basteiro: «És una anomalia catalana, som el Km0 de la privatització de l’aigua. Enlloc de la Terra, excepte Catalunya i el sud de Gran Bretanya, hi ha una proliferació tan gran de privatització de l’aigua. I del sud de Gran Bretanya tenim informacions de col·lapse i imminent rescat del sector (...) El col·lapse que ve és perquè no s’ha sabut prioritzar els usos; és igual d'important una empresa que fa rellotges que un petit productor que fa carbassons per la gent de la comarca. I amb aquesta qüestió, sempre poso d’exemple Olost, on només el 16% de l’aigua que gestiona el municipi va per usos domèstics. El 84% va per usos ramaders, macrogranges i la Tarradellas».

Jesús Soler: «Ara aparentment el riu sembla net però dista molt de la seva qualitat inicial perquè la població ha crescut molt i el consum s’ha multiplicat fins a l’inifinit i passa per una depuradora, i aparentment està bé, però els peixos i petits invertebrats no són els que haurien de ser, i en això estem (...) Què creiem que s’ha de fer? Mirar qui gasta de veritat l’aigua. I al nostre entendre i mirant els numeros a la banda de l’Ebre (on els rius porten la major part de l’aigua de Catalunya), el 80% la fan servir per regar. I el 65% del què produïm s’exporta. Tota aquesta aigua, s’utilitza per regar i no retorna als rius sinó que se’n va a l’atmosfera i resulta que ens la venen a Alemanya i resta d’Europa en forma de la millor fruita que tenim, mentre aquí ens toquen els préssecs petits i taronges de Sud-àfrica».

Després de dinar, es va fer l'activitat i taller de recollida i reciclatge de l'aigua. 

L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil. La iniciativa, que anirà programant sessions al llarg del 2024, vol esdevenir un espai de referència per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental.

Amb la idea de generar debats entorn a diferents temes «col·lapsats», es compta amb la veu de persones expertes de l'àmbit acadèmic així com actors referents al territori. A la tarda, l'espai es dedica a fer tallers pràctics entorn de cada temàtica.

La tercera sessió, l'última abans de les vacances d'estiu, serà el 21 de juliol i girarà entorn a l'alimentació. Hi participaran Revolta Pagesa, l'Assemblea Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i Cabanyal Horta, que ho farà online. La moderació anirà a càrrec de l'Associació Terra Fèrtil. A la tarda, hi haurà el taller «Coneixem l'hort i trucs per optimitzar l'ús de recursos. Fem un recorregut identificant plantes silvestres comestibles».
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Imatges de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse, amb la taula rodona del matí, i l'activitat i el taller de la tarda Foto: Sara Blázquez Castells

«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
Laura Arau
Reflexió de Laura Arau entorn de la convivència entorn de les places aprofitant les festes majors, tot vinculant-ho amb la proliferació dels discursos d'odi
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell | Laia Coronado Nadal
Laia Coronado Nadal
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental organitza una taula de debat sobre la integració de persones migrants en l’economia social i solidària | Les dificultats burocràtiques són un primer impediment important i sovint insalvable fins que no s’aconsegueix la regularització administrativa, com a mínim al cap de tres anys
Representants d'algunes de les entitats de la XEAS després de la presentació que es va fer a la Guingueta del Serrat d'en Cols
Representants d'algunes de les entitats de la XEAS després de la presentació que es va fer a la Guingueta del Serrat d'en Cols | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La nova Xarxa d'Entitats d'Acció Social agrupa més de 700 persones voluntàries i 110 professionals, que l'últim any van fer més de 33.500 atencions i alerten de les dificultats creixents per accedir a l'habitatge, l'alimentació o una situació administrativa regular