Escola del Col·lapse

Vídeo i resum: l'aigua com a dret humà i bé comú a la segona sessió de l'Escola del Col·lapse

Edurne Bagué, Lluís Basteiro i Jesús Soler van reflexionar entorn a la recuperació de l'aigua com a bé públic per a la ciutadania

Publiquem el vídeo íntegre de la segona sessió; la tercera és el 21 de juliol i estarà dedicada a l'alimentació

Vídeo i resum: escenaris de futur en la primera sessió de l'Escola del Col·lapse

| 10/07/2024 a les 21:32h
Arxivat a: Setembre social, Escola del col·lapse, Lluís Basteiro, Edurne Bagué, Jesús Soler, Aigua és Vida, Grup de Defensa del Ter, Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, aigua, medi ambient, medi natural, col·lapse, Comunalitat de Vic, El Refugi, Associació Terra Fèrtil, ecologia, ecologisme, món cooperatiu
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'aigua va ser la protagonista de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la primera i la resta de sesssions, es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa.

Edurne Bagué, d'Aigua és Vida; Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Lluís Basteiro, de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, hi van debatre entorn de l'aigua com a bé comú, com a recurs del qual s'ha desposseït a la ciutadania en favor de l'Estat i les empreses privades, en tant que l'aigua també s'ha mercantilitzat, però també com a subjecte de dret que cal recuperar. La moderació va anar a càrrec de Clara Cusó, de la Comunalitat de Vic.

Aquestes són algunes de les visions que es van donar des de la taula:

Edurne Bagué: «La gestió privada comporta l'assumpció individualitzada del dret, de l’individu com a client i consumidor, un model empresarialitzat, i completament alienada del coneixement de les comunitats locals i del propi medi. Aquesta individualització i alienació porta a la sobreexplotació i la no assumpció dels límits biofísics i naturals sobre l’aigua (...) Els reptes actuals entorn a la problemàtica de l’aigua són: recuperar el control sobre l’aigua des de les comunitats locals, diversificar les fonts d’obtenció d’aigua, generar models de governança col·lectiva i democràtica i, paral·lelament, reestructurar el model econòmic municipal i global»

Lluís Basteiro: «És una anomalia catalana, som el Km0 de la privatització de l’aigua. Enlloc de la Terra, excepte Catalunya i el sud de Gran Bretanya, hi ha una proliferació tan gran de privatització de l’aigua. I del sud de Gran Bretanya tenim informacions de col·lapse i imminent rescat del sector (...) El col·lapse que ve és perquè no s’ha sabut prioritzar els usos; és igual d'important una empresa que fa rellotges que un petit productor que fa carbassons per la gent de la comarca. I amb aquesta qüestió, sempre poso d’exemple Olost, on només el 16% de l’aigua que gestiona el municipi va per usos domèstics. El 84% va per usos ramaders, macrogranges i la Tarradellas».

Jesús Soler: «Ara aparentment el riu sembla net però dista molt de la seva qualitat inicial perquè la població ha crescut molt i el consum s’ha multiplicat fins a l’inifinit i passa per una depuradora, i aparentment està bé, però els peixos i petits invertebrats no són els que haurien de ser, i en això estem (...) Què creiem que s’ha de fer? Mirar qui gasta de veritat l’aigua. I al nostre entendre i mirant els numeros a la banda de l’Ebre (on els rius porten la major part de l’aigua de Catalunya), el 80% la fan servir per regar. I el 65% del què produïm s’exporta. Tota aquesta aigua, s’utilitza per regar i no retorna als rius sinó que se’n va a l’atmosfera i resulta que ens la venen a Alemanya i resta d’Europa en forma de la millor fruita que tenim, mentre aquí ens toquen els préssecs petits i taronges de Sud-àfrica».

Després de dinar, es va fer l'activitat i taller de recollida i reciclatge de l'aigua. 

L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil. La iniciativa, que anirà programant sessions al llarg del 2024, vol esdevenir un espai de referència per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental.

Amb la idea de generar debats entorn a diferents temes «col·lapsats», es compta amb la veu de persones expertes de l'àmbit acadèmic així com actors referents al territori. A la tarda, l'espai es dedica a fer tallers pràctics entorn de cada temàtica.

La tercera sessió, l'última abans de les vacances d'estiu, serà el 21 de juliol i girarà entorn a l'alimentació. Hi participaran Revolta Pagesa, l'Assemblea Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i Cabanyal Horta, que ho farà online. La moderació anirà a càrrec de l'Associació Terra Fèrtil. A la tarda, hi haurà el taller «Coneixem l'hort i trucs per optimitzar l'ús de recursos. Fem un recorregut identificant plantes silvestres comestibles».
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Imatges de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse, amb la taula rodona del matí, i l'activitat i el taller de la tarda Foto: Sara Blázquez Castells

Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte
Expressions d'alegria al moment de rebre les claus dels nous habitatge
Expressions d'alegria al moment de rebre les claus dels nous habitatge
Es tracta d'una promoció de 161 habitatges de lloguer cooperatiu promogut per la Cooperativa Obrera de Viviendas al Prat de Llobregat | Les persones que hi accedeixen no han de fer cap mena d’inversió inicial, garantint així l’accessibilitat a la promoció