Escola del Col·lapse

Vídeo i resum: l'aigua com a dret humà i bé comú a la segona sessió de l'Escola del Col·lapse

Edurne Bagué, Lluís Basteiro i Jesús Soler van reflexionar entorn a la recuperació de l'aigua com a bé públic per a la ciutadania

Publiquem el vídeo íntegre de la segona sessió; la tercera és el 21 de juliol i estarà dedicada a l'alimentació

Vídeo i resum: escenaris de futur en la primera sessió de l'Escola del Col·lapse

| 10/07/2024 a les 21:32h
Arxivat a: Setembre social, Escola del col·lapse, Lluís Basteiro, Edurne Bagué, Jesús Soler, Aigua és Vida, Grup de Defensa del Ter, Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, aigua, medi ambient, medi natural, col·lapse, Comunalitat de Vic, El Refugi, Associació Terra Fèrtil, ecologia, ecologisme, món cooperatiu

L'aigua va ser la protagonista de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la primera i la resta de sesssions, es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa.

Edurne Bagué, d'Aigua és Vida; Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Lluís Basteiro, de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, hi van debatre entorn de l'aigua com a bé comú, com a recurs del qual s'ha desposseït a la ciutadania en favor de l'Estat i les empreses privades, en tant que l'aigua també s'ha mercantilitzat, però també com a subjecte de dret que cal recuperar. La moderació va anar a càrrec de Clara Cusó, de la Comunalitat de Vic.

Aquestes són algunes de les visions que es van donar des de la taula:

Edurne Bagué: «La gestió privada comporta l'assumpció individualitzada del dret, de l’individu com a client i consumidor, un model empresarialitzat, i completament alienada del coneixement de les comunitats locals i del propi medi. Aquesta individualització i alienació porta a la sobreexplotació i la no assumpció dels límits biofísics i naturals sobre l’aigua (...) Els reptes actuals entorn a la problemàtica de l’aigua són: recuperar el control sobre l’aigua des de les comunitats locals, diversificar les fonts d’obtenció d’aigua, generar models de governança col·lectiva i democràtica i, paral·lelament, reestructurar el model econòmic municipal i global»

Lluís Basteiro: «És una anomalia catalana, som el Km0 de la privatització de l’aigua. Enlloc de la Terra, excepte Catalunya i el sud de Gran Bretanya, hi ha una proliferació tan gran de privatització de l’aigua. I del sud de Gran Bretanya tenim informacions de col·lapse i imminent rescat del sector (...) El col·lapse que ve és perquè no s’ha sabut prioritzar els usos; és igual d'important una empresa que fa rellotges que un petit productor que fa carbassons per la gent de la comarca. I amb aquesta qüestió, sempre poso d’exemple Olost, on només el 16% de l’aigua que gestiona el municipi va per usos domèstics. El 84% va per usos ramaders, macrogranges i la Tarradellas».

Jesús Soler: «Ara aparentment el riu sembla net però dista molt de la seva qualitat inicial perquè la població ha crescut molt i el consum s’ha multiplicat fins a l’inifinit i passa per una depuradora, i aparentment està bé, però els peixos i petits invertebrats no són els que haurien de ser, i en això estem (...) Què creiem que s’ha de fer? Mirar qui gasta de veritat l’aigua. I al nostre entendre i mirant els numeros a la banda de l’Ebre (on els rius porten la major part de l’aigua de Catalunya), el 80% la fan servir per regar. I el 65% del què produïm s’exporta. Tota aquesta aigua, s’utilitza per regar i no retorna als rius sinó que se’n va a l’atmosfera i resulta que ens la venen a Alemanya i resta d’Europa en forma de la millor fruita que tenim, mentre aquí ens toquen els préssecs petits i taronges de Sud-àfrica».

Després de dinar, es va fer l'activitat i taller de recollida i reciclatge de l'aigua. 

L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil. La iniciativa, que anirà programant sessions al llarg del 2024, vol esdevenir un espai de referència per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental.

Amb la idea de generar debats entorn a diferents temes «col·lapsats», es compta amb la veu de persones expertes de l'àmbit acadèmic així com actors referents al territori. A la tarda, l'espai es dedica a fer tallers pràctics entorn de cada temàtica.

La tercera sessió, l'última abans de les vacances d'estiu, serà el 21 de juliol i girarà entorn a l'alimentació. Hi participaran Revolta Pagesa, l'Assemblea Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i Cabanyal Horta, que ho farà online. La moderació anirà a càrrec de l'Associació Terra Fèrtil. A la tarda, hi haurà el taller «Coneixem l'hort i trucs per optimitzar l'ús de recursos. Fem un recorregut identificant plantes silvestres comestibles».
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Imatges de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse, amb la taula rodona del matí, i l'activitat i el taller de la tarda Foto: Sara Blázquez Castells

'Veus per una transició ecosocial', obra col·lectiva editada per Pol·len, es presenta aquest dissabte a Can Grau, a les Masies de Roda
'Veus per una transició ecosocial', obra col·lectiva editada per Pol·len, es presenta aquest dissabte a Can Grau, a les Masies de Roda | Sara Blázquez Castells
Aina Serra Julià | Núria Loras Boada | Josep Comajoan Colomé
Reproduïm el capítol sobre comunicació del llibre 'Veus per una transició ecosocial', que es presenta aquest dissabte a Can Grau, a les Masies de Roda | El capítol ha estat escrit per Aina Serra Julià, Núria Loras Boada i Josep Comajoan Colomé, periodistes de les cooperatives La Sembra, El Far Cooperatiu i Dies d'agost
Un moment de la primera edició del festival, a la Seu d'Urgell
Un moment de la primera edició del festival, a la Seu d'Urgell | Josep Comajoan Colomé
Organitzat per les llibreries La Lluerna de Ripoll i el Refugi de la Seu d'Urgell, busca descentralitzar els festivals de poesia i música | Aquest any, a més, tindrà com a prèvia la presentació en les dues llibreries del llibre sobre Estellés que ha escrit Pau Alabajos
Vanessa Salvador cuidant el seu ramat de cabres
Vanessa Salvador cuidant el seu ramat de cabres
Josep Comajoan Colomé
Amb la voluntat d’impulsar el relleu agrari de la zona, l’espai test agrari de Gandesa comença l'activitat ramadera perseguint un triple objectiu: la recuperació de la raça autòctona de Cabra Catalana, la prevenció d’incendis amb pastura i la producció de carn de cabrit | Amb l'arribada de 93 cabres de raça Cabra Catalana aquest mes de juliol ha començat l'activitat ramadera en aquest espai test agrari de la Terra Alta