La Comunalitat de Vic ha presentat aquest dilluns les línies mestres de la segona convocatòria d’aquest programa que pretén impulsar una organització més justa de l’economia. La de Vic és una de les 26 comunalitats urbanes que hi ha repartides arreu de Catalunya en municipis de més de 20.000 habitants. Impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, a Vic la Comunalitat està gestionada de forma conjunta per la cooperativa La Fera Ferotge, l’Associació Tapís, l’Associació de Veïnes i Veïns del Remei i l’Ajuntament. Després d’una primera convocatòria de 2022 a 2024, ara s’ha començat el que és la segona i que s’allargarà fins el 2026.
 
Si bé el full de ruta és ampli i divers, la Comunalitat de Vic es fixa per aquests dos anys vinents dues fites principals amb l’objectiu de «ser palanques de canvi, buscant oportunitats i acompanyant per consolidar els projectes de base associativa, les xarxes de suport mutu i els béns comuns», en paraules de Laia Hernández, de La Fera Ferotge. En concret, es busca sensibilitzar i impulsar les relacions público-comunitàries, i l’enfortiment de l’autoorganització i de les xarxes de suport.
 
Recuperar la sobirania a partir de l’impuls de les relacions público-comunitàries
 
Impulsar les relacions público-comunitàries, en paraules d’Hernández, «com un nou paradigma de partenariat entre les administracions públiques i els actors comunitaris, moviments socials, el tercer sector i l’economia social i solidària». Tot plegat, «per recuperar la sobirania en allò públic i comú i reconèixer diferents espais on puguem participar en la presa de decisions i el control democràtic».
 
Aquesta primer eix de treball passa per la coproducció de serveis públics entre l’administracions i les organitzacions sense afany de lucre del territori, a fi d’involucrar a la ciutadania i les entitats en els espais de decisió sobre la gestió dels recursos públics i en la cocreació de projectes i polítiques públiques per donar resposta a les necessitats del territori. Aquesta aposta parteix del reconeixement de la ciutadania i les entitats com a expertes amb un alt coneixement de la realitat territorial i social, així com a agents amb un potencial transformador i amb una alta capacitat d’incidència en el territori.
  
Pel que fa a l’enfortiment de l’autoorganització i de les xarxes de suport, parteixen d’un context marcat per la baixa participació, implicació i sentiment de pertinença de la ciutadania, fruit de diversos factors. Per això, segons Carles Afonso, de l'Associació de Veïnes i Veïns del Remei, «necessitem oferir nous models d’organització, esperonant a la mobilització i a la generació de xarxes de solidaritat i suport». Per a la Comunalitat, ha afegit, «és del tot indispensable, i és un dels objectius a què aspirem, que la gent s’organitzi en comunitat per donar resposta a les seves necessitats i que, a la vegada, organitzades, puguin esdevenir un interlocutor vàlid amb l’administració i un agent actiu del territori».

Des de la comunitat energètica a la taula de cures o la biblioteca de les coses
 
Afonso ha citat alguns exemples d’autoorganització amb els quals la Comunalitat ja s’ha relacionat o ha tingut un paper actiu. Des de Vicoop, la comunitat energètica de Vic, o el projecte d’educació popular de la Biblioteca del Montseny, passant per la PAH, el projecte d'habitatge cooperatiu de la Serra de Senferm o els grups de criança que han sorgit en els últims anys a la ciutat.
  
Trini Molist, de l'Associació Tapís, també ha citat alguns dels projectes en els quals s’ha treballat des de la Comunalitat, des de la creació de la Xarxa de Biblioteques de les Coses, que busca fomentar la circularitat d’objectes d’ús puntual i de la qual aviat se’n farà la presentació pública, a l’Escola del Col·lapse, un espai formatiu i de sensibilització sobre temàtiques socialment rellevants, passant per l’impuls de la Taula de Cures o l’acompanyament en l’elaboració de la cartografia estratègica del barri del Remei. També ha recordat els diferents eixos de treball en els quals treballa la Comunalitat: transició ecosocial, ciutat habitable, economia de les cures, comerç de proximitat, economia social i solidària i diversa i sobirania tecnològica i drets digitals.
  
Prèviament, Xavier Farrés, regidor de Ciutadania de l’Ajuntament, havia destacat el treball en xarxa amb les entitats i el teixit associatiu de la ciutat a través de la Comunalitat. També ha recordat una de les novetats respecte l’inici de la Comunalitat, que centrava la seva actuació en els barris del sud, i ara l’estén a tota la ciutat. Com en l’anterior convocatòria, s’ha rebut una subvenció de la Generalitat de 350.000 euros per desenvolupar les dfierents accions en els dos anys vinents. Els recursos humans per bastir l’equip tècnic de la Comunalitat suposen un 95% d’aquest pressupost i el 5% restant es destina a activitats, material, jornades formatives i professionals externs.
 
La Comunalitat de Vic va néixer amb la finalitat de dinamitzar les xarxes d’economia local des de la perspectiva del dret a la ciutat, els béns comuns i l’economia social i solidària. A través de l'enfortiment del teixit associatiu i veïnal, el teixit cooperatiu, el petit comerç, projectes autoorganitzats i xarxes de suport mutu, tot generant un impacte social i singular al territori, especialment per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat. Buscant una millora de l’ocupació i l’ocupabilitat, avivant xarxes de suport mutu i generant projectes d’economia local amb una lògica cooperativista, comunitària i sostenible.