Més llibres, més lliures

‘El passador’ t’empeny, et porta a la deriva

La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls i editada per Tigre de Paper, viatja constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d’en Seyoum

Es tracta d’una obra de ficció (amb una alta dosi de realitat i d’actualitat) i de lectura ràpida i mordaç

Americanah: exili, desarrelament i negritud

| 07/04/2022 a les 22:15h
Arxivat a: Setembre cultural, Àfrica, Més llibres més lliures, llibres, Tigre de Paper, migracions, Stéphanie Coste, refuigats
En Seyoum és el  protagonista i narrador d''El passador', un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia
En Seyoum és el protagonista i narrador d''El passador', un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia | Anna Pujol Navarro
El passador t'empeny fins a aquelles roques punxants de la costa, que no et donen refugi, que no t'ofereixen cap via d'escapament que no sigui dolorosa. La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls, segueix el ritme incessant de les onades, que van constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d'en Seyoum.
 
Ell és el protagonista, un dels passadors més poderosos de la costa líbia. Ha fet de l'esperança el seu fons de comerç, segons declara a la primera frase del llibre, mentre espera un carregament de persones provinents d'Eritrea per acabar d'omplir l'última travessia de la temporada. Ell és el narrador, un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia. La dictadura el va forçar a anar a un campament militar i allunyar-se de tot allò estimat. 
 
Ell podria ser l'únic protagonista, tot i que també ho són totes les persones refugiades sense refugi. A la contraportada de l'obra editada per Tigre de Paper hi llegim que es tracta de la «crònica de la història d'un continent desfigurat». Així és, i Stéphanie Coste, que va viure fins a l'adolescència entre Senegal i Djibouti, al sud d'Eritrea, ho explica d'una manera punyent. A la vegada, l'autora remarca els detalls d'humanitat amagats entre corrupcions i traïcions. Perquè hi són, tot i que els personatges van a la deriva i el relat també, amb un llenguatge directe i cru.
 
Al principi de l'obra ens situem a Zuara, Líbia. Allà, Coste defineix a la perfecció l'entorn d'en Seyoum, que es va estrenyent i espessint al mateix temps que la seva gola. Mentrestant, les lleis de la naturalesa actuen, la seva força es mescla amb la dels personatges i arriba a les lectores amb frases com «la cara grisa com el cel finalment a punt de descarregar el seu furor a borbollades, de recordar qui regna realment en aquesta costa».
 
El final de l'obra és impetuositat i deliri. I no us direm res més perquè pugueu descobrir-ho vosaltres. El passador és una novel·la de ficció (amb una alta dosi de realitat i d'actualitat) i de lectura ràpida i mordaç, que ha guanyat el Premi a la primera novel·la Chambon-sur-Lignon 2021, el Premi Lilas 2021 i el Premi literari del Col·legi d'Advocats de Marsella 2021.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
Josep Comajoan
La plataforma Stop JJOO, organitzadora de la manifestació, reclama un model econòmic i social que garanteixi l'arrelament i la vida i el treball dignes al Pirineu i no fiar-ho tot al negoci de la neu, el turisme i les segones residències
Remei Reviu explicant aquest diumenge les últimes novetats sobre la plaça de la Noguera
Remei Reviu explicant aquest diumenge les últimes novetats sobre la plaça de la Noguera | Josep Comajoan
Josep Comajoan
L’entitat veïnal denuncia la connivència de l’Ajuntament amb els interessos privats del grup Tarradellas | Remei Reviu fa un últim intent de demanar que s’aturi l’edificació de la plaça i se’n preservi l’ús comunitari i públic
Les iaies de la Maria Saladich deixen clar que no són amigues una setmana després del Dia de la Visibilitat Lèsbica
Les iaies de la Maria Saladich deixen clar que no són amigues una setmana després del Dia de la Visibilitat Lèsbica | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich deixen clar que no són amigues una setmana després del Dia de la Visibilitat Lèsbica