Més llibres, més lliures

‘El passador’ t’empeny, et porta a la deriva

La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls i editada per Tigre de Paper, viatja constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d’en Seyoum

Es tracta d’una obra de ficció (amb una alta dosi de realitat i d’actualitat) i de lectura ràpida i mordaç

Americanah: exili, desarrelament i negritud

| 07/04/2022 a les 22:15h
Arxivat a: Setembre cultural, Àfrica, Més llibres més lliures, llibres, Tigre de Paper, migracions, Stéphanie Coste, refuigats
En Seyoum és el  protagonista i narrador d''El passador', un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia
En Seyoum és el protagonista i narrador d''El passador', un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia | Anna Pujol Navarro
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/04/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passador t'empeny fins a aquelles roques punxants de la costa, que no et donen refugi, que no t'ofereixen cap via d'escapament que no sigui dolorosa. La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls, segueix el ritme incessant de les onades, que van constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d'en Seyoum.
 
Ell és el protagonista, un dels passadors més poderosos de la costa líbia. Ha fet de l'esperança el seu fons de comerç, segons declara a la primera frase del llibre, mentre espera un carregament de persones provinents d'Eritrea per acabar d'omplir l'última travessia de la temporada. Ell és el narrador, un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia. La dictadura el va forçar a anar a un campament militar i allunyar-se de tot allò estimat. 
 
Ell podria ser l'únic protagonista, tot i que també ho són totes les persones refugiades sense refugi. A la contraportada de l'obra editada per Tigre de Paper hi llegim que es tracta de la «crònica de la història d'un continent desfigurat». Així és, i Stéphanie Coste, que va viure fins a l'adolescència entre Senegal i Djibouti, al sud d'Eritrea, ho explica d'una manera punyent. A la vegada, l'autora remarca els detalls d'humanitat amagats entre corrupcions i traïcions. Perquè hi són, tot i que els personatges van a la deriva i el relat també, amb un llenguatge directe i cru.
 
Al principi de l'obra ens situem a Zuara, Líbia. Allà, Coste defineix a la perfecció l'entorn d'en Seyoum, que es va estrenyent i espessint al mateix temps que la seva gola. Mentrestant, les lleis de la naturalesa actuen, la seva força es mescla amb la dels personatges i arriba a les lectores amb frases com «la cara grisa com el cel finalment a punt de descarregar el seu furor a borbollades, de recordar qui regna realment en aquesta costa».
 
El final de l'obra és impetuositat i deliri. I no us direm res més perquè pugueu descobrir-ho vosaltres. El passador és una novel·la de ficció (amb una alta dosi de realitat i d'actualitat) i de lectura ràpida i mordaç, que ha guanyat el Premi a la primera novel·la Chambon-sur-Lignon 2021, el Premi Lilas 2021 i el Premi literari del Col·legi d'Advocats de Marsella 2021.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen