Més d'un miler de persones ha participat aquest diumenge en la manifestació antifeixista de Ripoll convocada pel Casal Popular La Metxa amb el suport d'organitzacions d'arreu del país. La manifestació era contra les polítiques racistes i de repressió a la dissidència de l'Ajuntament de Ripoll encapçalat per l'alcaldessa Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana. També de suport a La Metxa, davant l'amenaça de tancament per part de l'Ajuntament.

La manifestació ha congregat col·lectius de l'Esquerra Independentista, anticapitalistes, llibertaris i de col·lectius diverses vinguts d'arreu del país, més enllà de la població local que s'ha volgut afegir a la convocatòria. Un fort dispositiu policial, encaçalat per la BRIMO dels Mossos d'Esquadra, ha controlat en tot moment la manifestació, començant per pun cinturó d'agents que des de molt abans de començar la manifestació encerclaven l'entorn de l'ajuntament i del monestir. Dins del cercle, la mateixa alcaldessa, Sílvia Orriols, observava acompanyada de regidors i algues poques persones que li donaven suport, la convocatòria dels col·lectius antifeixistes. 
       
La manifestació ha omplert els carrers de Ripoll de càntics antifeixistes i de suport a La Metxa i contra les polítiques racistes i repressores d'Orriols i Aliança Catalana. Després de donar un volt pel centre, s'ha baixat pel carrer Progrés fins la rotonda de l'institut i d'allà fins la finalització de la manifestació a la Devesa del Pla. El bon temps i l'ambient reivindicatiu però alhora festiu han ajudat a que la manifestació fos tot un èxit. No sense que abans la Policia Local de Ripoll volgués rebaixar el to donant una xifra de 200 persones assistents a la manifestació. Policia Local que, malgrat ser una manifestació autoritzada i de la qual s'havia comunicat formalment el recorregut, s'ha negat a tallar el trànsit pels carrers de dos sentits, amb la conseqüent confusió i embolic per part dels cotxes que es trobaven la corrua antifeixista en contra direcció.

A la Devesa del Pla s'ha donat lectura a manifest elaborat amb motiu de la jornada. En el mateix, més enllà de la persecució a què s'ha sotmès al casal, s'hi lamenten altres accions com les traves burocràtiques per dificultar el padró al municipi, la retallada de recursos educatius juvenils, socials i comunitats, la utilització de la gent gran per difondre i consolidar els missatges discriminatoris d'Orriols i Aliança Catalana, la naturalització de la islamofòbia i el racisme a partir de ràtzies policials per perfil racial, o pretenent associar les problemàtiques d'habitatge, educació o sanitat a l'arribada de gent migrada. «S'ha augmentat la repressió contra la dissidència política posant multes a dit», continua el manifest.
       
Segons el manifest, la proposta de l'extrema dreta és clar: «Busca una població enfrontada on uns quants obtinguin privilegis a costa de trepitjar als altres. I ho fan a través de la provocació». En contrapartida, «no ofereix cap solució a les problemàtiques socials, als al contrari, són el mateix capitalisme desfrenat». Això sí, intentant crear «un imaginari on la classe treballadora migrada n'és la responsable i l'enemic de classe de la treballadora autòctona».

Acaben fent una crida a construir comunitats fortes que no caiguin en els discursos de l'extrema dreta, que puguin plantar cara, tot dibuixant un futur millor, més just i més lliure per a tothom. «Sabem que és possible, i tot i que no existeix cap recepta màgica de com fer-ho, tenim clar que no ho podem fer soles». Per això, aposten per «desbordar els nostres espais d'organització i de lluita, volem que creixin i que en neixin de nous: trobem-nos, organitzem-nos, teixim llaços de solidaritat, de suport mutu i d'acció directa».