Setembre Crític | Casal Popular La Metxa

​La Metxa impulsa un manifest i una manifestació a Ripoll el 20 d'octubre contra l’ordre de tancament de Sílvia Orriols

El pare de Guillem Agulló, l’actriu Eva Ortega, els periodistes Alba Sidera, Miquel Ramos i Jordi Borràs, el grup Roba Estesa o el cantautor Cesk Freixas, entre els primers firmants del manifest

El casal popular de Ripoll qualifica de desmesurada l’ordre de tancament que ha fet l’Ajuntament per una qüestió burocràtica

Posposen indefinidament el desallotjament de L'Eixam de Capellades i l'Ajuntament de Ripoll ordena tancar el casal La Metxa

| 31/07/2024 a les 19:10h
Arxivat a: Setembre crític, La Metxa, Ripoll, Sílvia Orriols, extrema dreta, feixisme, antifeixisme, casals populars, Ajuntament de Ripoll, Casal Popular La Metxa, Aliança Catalana
Un moment de la presentació de la campanya de suport a La Metxa, aquest dimecres a Ripoll
Un moment de la presentació de la campanya de suport a La Metxa, aquest dimecres a Ripoll | Josep Comajoan Colomé
Guillem Agulló Salvador, pare de l’activista assassinat del mateix nom; l’actriu Eva Ortega; els periodistes Alba Sidera, Miquel Ramos i Jordi Borràs; l’alcalde de Les Llosses, Jaume Cuní, el grup de música Roba Estesa o el cantautor Cesk Freixas són alguns dels primers signants del manifest de suport al Casal Popular La Metxa de Ripoll, que l’alcaldessa, la ultradretana Sílvia Orriols, ha amenaçat de tancar.

El manifest s’ha presentat aquest dimecres al davant del mateix Casal Popular La Metxa, al carrer Francesc Colí de Ripoll. En l’acte també s’ha fet pública la convocatòria d’una gran manifestació de caràcter nacional a Ripoll contra l’extrema dreta i de suport a La Metxa. La manifestació es convoca pel 20 d'octubre.

Les dues persones portaveus del casal han explicat una cronologia dels fets. Després d'haver obert el 2016 en el seu antic local de la plaça de la Llibertat, fa dos anys es van traslladar a l'actual. És aleshores quan, segons han explicat, van comunicar a l'Ajuntament que en el nou local hi farien les mateixes activitats que en l'anterior, sense que se'ls requerís mai cap documentació complementària.

A finals de maig passat, però, l'Ajuntament actual, ja amb Sílvia Orriols d'alcaldessa, els va enviar una notificació on se'ls deia que a causa de no haver notificat les activitats que fan en el local, se'ls ordenava el tancament cautelar. Han explicat que si bé van presentar tota la documentació en termini, «molt complexa d'obtenir i en poc temps», és ara quan aquest 4 d'agost ja farà un mes que ho van fer i no se'ls ha tornat cap mena de resposta.

Des de La Metxa consideren que la data que se'ls ha ordenat el tancament cautelar del local no és casualitat. Va ser només dues setmanes després de la Festa Major de Ripoll, quan La Metxa va mantenir els seus actes alternatius, com havia fet en anys anteriors. Aquest any, però, se'ls va fer saber uns dies abans que els actes no estaven autoritzats.
 

Activistes mostrant el cartel de la campanya de suport a La Metxa Foto: Josep Comajoan Colomé


Un manifest que ja han firmat més de 50 persones i col·lectius

A part d'Agulló, Sidera, Ramos, Borràs i Freixas, també han firmat el manifest una cinquantena més de persones i col·lectius d'arreu dels Països Catalans. Entre altres, la periodista i humorista Ana Polo, l'activista independentista repressaliat Marcel Vivet, l'activista musical PD Rutxo o el poeta David Caño. Entre els col·lectius, va des d'organitzacions nacionals com la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, Arran, la COS, Alerta Solidària o Endavant OSAN, a casals i ateneus d'arreu del país, o en l'àmbit de l'economia solidària, la XES Ripollès o les cooperatives Mas La Sala i El Brot, així com d'altres de més locals com l'Associació Marroquina Juvenil del Ripollès, la llibreria La Lluerna, la Plataforma Anteifeixista del Ripollès o l'activista antifeixista Carme Brugarola

Amb el manifest es busca el suport al rebuig a les mesures cautelars emeses per l’Ajuntament de Ripoll governat per la ultradretana Aliança Catalana de Sílvia Orriols, on es demana el tancament de l’espai per una qüestió burocràtica. Des de La Metxa, consideren que tancar-los el local mentre no es regularitza la paperassa és una mesura desmesurada i que, en realitat, l’objectiu d’Aliança Catalana i l’alcaldessa, des del primer dia que van trepitjar l’Ajuntament, és tancar-los el local. Per això parlen, més aviat, de persecució política.

El Casal Popular La Metxa busca sumar al manifest adhesions de col·lectius i persones, tant de la comarca del Ripollès com de la resta dels Països Catalans amb l'objectiu de fer visible una oposició transversal «a un atac que avui és al nostre espai, però demà, amb l’ascens de l'extrema dreta, pot ser a qualsevol espai o col·lectiu del país». 

El manifest es remunta al naixement de La Metxa, fa gairebé una dècada, per mantenir la flama de les iniciatives populars de caràcter cultural, d’oci i polítiques. En un espai per donar veu al veïnat de Ripoll «amb  la voluntat de capgirar la grisor d’un sistema polític i econòmic que encorseta les possibilitats de viure dignament». També un espai per escoltar el poble i els seus problemes davant d’aquells que ho volen controlar tot. En definitiva, «un espai on imaginar altres maneres de viure i conviure».
 

Lectura del manifest, aquest dimecres al davant de La Metxa Foto: Josep Comajoan Colomé


El manifest defuig de situar el cas de La Metxa com un fet local

Diuen que ho han estat fent durant una dècada, també el 2024, malgrat les traves que els han posat des de l’Ajuntament de Sílvia Orriols, «que ha intentat censura i banalitzar les mobilitzacions de les veïnes de Ripoll per reclamar el dret al padró, per manifestar-se contra el genocidi de Palestina, per dir prou al seu racisme agressiu o per sortir al carrer a celebrar una festa major que ens pertany a totes».

Aliança Catalana, diu el manifest, representa a «una extrema dreta rància» amb l’única voluntat a l’horitzó d’enfrontar i tensar la població «per fal·làcies destinades a generar por, insolidaritat, càstig als pobres i premis als que més tenen». Emmarquen el tancament de La Metxa en una persecució política, i el partit que la impulsa en la deriva política ultranacionalista i autoritària que, arreu d’Europa, pretén intimidar a les iniciatives populars contràries i organitzades contra el seu odi, «al mateix temps que divideix a la societat catalana per fer i desfer». I proclamen: «Que quedi clar, no ho aconseguiran amb nosaltres».

El manifest defuig de situar el conflicte entre l’Ajuntament de Ripoll i La Metxa com un fet local. Recorden que l’extrema dreta està creixent arreu, i de fet, Aliança Catalana mateix ja ha manifestat la seva intenció d’anar més enllà de Ripoll. Per això fan una crida a contrarestar amb mobilització i organització a cada poble, ciutat o barri, cadascuna de les seves decisions repressives i autoritàries. 

Acaben proclamant que, ara més que mai, La Metxa és imprescindible, com a element dinamitzador de la cultura popular i la llengua, però també catalitzadors i agents d’agitació política. Tot plegat en un espai de trobada, «de germanor i de refugi, de creació de consciència». «Són les trinxeres des d’on lluitem per transformar el món i nosaltres mateixos», conclouen.
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
El documental ha estat coproduït per la Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava. L'equip sobre el terreny l'han format Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech | S'estrenarà el 24 de gener al cinema cooperatiu Zumzeig de Barcelona
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»