El Diacrític

​Independentisme d’extrema dreta, una ‘novetat’ a què cal fer front

«Orriols i la púrria del seu voltant apunten sempre cap a baix. Mai se’ls ha vist en cap organització en defensa de la sanitat pública, en cap marea blanca ni en cap mobilització en contra de tot el que el neoliberalisme comporta»

«Perquè l’extrema dreta nova, renovada, recautxutada, però extrema dreta al cap i a la fi, és a dir els rics de sempre i els seus capatassos, sempre treballen contra els pobres i els drets col·lectius, contra la democràcia i les diferències»

Ripoll, una oportunitat?

| 01/09/2023 a les 12:58h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, extrema dreta, Sílvia Orriols, ultradreta, Aliança Catalana
Sílvia Orriols, el dia del ple d'investidura com a alcaldessa de Ripoll
Sílvia Orriols, el dia del ple d'investidura com a alcaldessa de Ripoll | Aliança Catalana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/09/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara sí que podem dir que som com qualsevol altre país del món. Ara ja podem dir que tenim extrema dreta catalunyesa, racista i xenòfoba. El racisme d’extrema dreta ja no és patrimoni de l’espanyolisme a Catalunya, tot i que ells en continuen sent la principal pedrera. Per il·lustrar-ho, faré cap a l’espai que papa Trump els ha ensenyat a controlar i en el qual semblen multitud tot i que no deixen de ser la mateixa púrria de sempre.

El 23 d’agost de 2023, l’Estat italià, al capdavant del qual es troba la neofeixista Giorgia Meloni, va multar l’organització Open Arms per haver desembarcat 195 persones refugiades als seus ports provinents de tres intervencions en aigües internacionals a la Mediterrània central. És a dir, que van salvar la vida a 195 éssers humans.

La notícia va ser publicada per Vilaweb en xarxes, concretament a Twitter, i automàticament, Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder del partit Aliança Catalana, en va fer una piulada en què deia: «Això que feu no és rescatar nàufrags, és traficar amb immigrants il·legals. Rescatar nàufrags és recollir-los i deixar-los al port on han sortit. #frenemLaImmigració». Per cert, no es recull cap piulada de l’Orriols demanant a l’Estat italià que salvés les 195 persones i les portés als ports d’on havien sortit.

La usuària de Twitter @Assumpta24077172 li va recordar: «El port d’on han sortit no els volen, no és el seu País i segurament els mataran! Una mica més d’humanitat!». L’Orriols li va respondre: «La ‘humanitat’ no paga els serveis socials que saturen, ni la despesa mèdica que generen... Això ho paguem els contribuents, que cada cop tenim pitjors serveis i més retencions a la nòmina. Catalunya no és cap ONG.» Fixeu-vos en les paraules i en la deshumanització que comporten: els serveis socials els «saturen» i la despesa mèdica la «generen» però ni paraula sobre «els mataran». Compte que aquest llenguatge no és casual sinó clar i contundent. No cal ser filòleg per entendre el discurs implícit en aquesta piulada i en totes les altres seves.

Diversos usuaris de la xarxa van retreure a l’alcaldessa que portés una creu al coll mentre no parava de llençar missatges d’odi contra persones i col·lectius. Ella els va contestar argumentant el mateix que ja havia dit (a veure si de tant repetir-ho esdevenia «veritat») i ràpidament van sortir al seu rescat una colla de comptes que són bonics d’estudiar. La majoria lluïen banderetes de sant Jordi, un símbol que desgraciadament ha esdevingut un dels més usats per l’extrema dreta racista catalana; i altres eren neoliberals ultres i res més. La majoria no tenien noms concrets o de persona i molts n’utilitzaven de falsos que anaven des d’admiradors de la Thatcher fins a fans de Jaume I o algun altre motiu històric descontextualitzat. Eren la manada de llops que llença i repeteix un argumentari que no té res d’original però que expressen l’odi amb totes les seves lletres. Exactament la mateixa tàctica que, importada dels EUA, fan servir Meloni, Le Pen o Abascal en xarxes.

A Catalunya, l’Orriols diu que és independentista. I si fins avui l’extrema dreta racista independentista era anecdòtica, avui podem veure com ella ha esdevingut l’alcaldessa de Ripoll, tot i que la majoria dels ripollesos i ripolleses no l’han votat (i això cal recordar-ho sempre). Es diu independentista, tot i que la propaganda que repartia per les cases durant les municipals això ho obviava i quan li han requerit que retirés una estelada de l’espai públic del seu municipi ha estat ella mateixa qui l’ha tret, de nit i d’amagat, mentre treia pit en xarxes de ser l’única que portava les seves decisions davant l’Estat espanyol fins al final...

Una de les grans novetats d’aquest «feixisme» del segle XXI és que el seu programa econòmic és profundament neoliberal, és a dir que va encaminat a zero serveis socials. Així, curiosament, Orriols afirma que cada cop «tenim pitjors serveis i més retencions a la nòmina». I aquest mateix és el credo de molts dels qui la defensen: zero impostos, acabem amb l’estat del benestar i, vist que això genera un patiment difícil d’explicar, assenyalar culpables, que si als anys trenta eren els jueus (i després tota la resta d’assenyalables) avui són «els moros», de moment... Perquè l’Orriols afirma i torna a afirmar que ella és islamòfoba, com si odiar 1.570 milions de persones fos el més normal del món, prop del 23% de la població mundial.

L’Orriols i la púrria del seu voltant apunten sempre cap a baix. Mai se’ls ha vist en cap organització en defensa de la sanitat pública, en cap marea blanca ni en cap mobilització en contra de tot el que el neoliberalisme comporta. Mai se’ls acudirà explicar com Mas i Boi Ruiz van saquejar el sistema sanitari català per folrar-se ells i els que els acompanyaven, mai diran que les mútues i els hospitals privats aposten més i més cada dia per intervenir en el sistema sanitari català i desmuntar-lo per obligar a qui s’ho pugui pagar a contractar assegurances i sanitat privades. Els culpables de tot són els «immigrants», els «moros» i, si molt demanes, els «okupes de la CUP», que és la seva forma de posar nom a qui els plantem cara.

Perquè l’extrema dreta nova, renovada, recautxutada, però extrema dreta al cap i a la fi, és a dir els rics de sempre i els seus capatassos, sempre treballen contra els pobres i els drets col·lectius, contra la democràcia i les diferències, i contra les dissidències que posen en dubte el seu discurs d’odi que, segons ells, és l’únic correcte i possible. Per cert, l’extrema dreta del segle XXI majoritàriament no es diu «extrema dreta» i sovint amenacen de denunciar-te si els dius el que són. I és per tot això, però sobretot perquè són un perill per a la vida i pels drets bàsics de la majoria que cal anar molt en compte a donar-los ni un mínim espai on poder créixer i estendre els seus discursos, ja sigui a Roma, Budapest, Varsòvia o Ripoll. Perquè en temps de crisi, i el capitalisme sempre en genera, l’odi creix embalat i posar-li fre i fer-lo desaparèixer ha de ser l’objectiu de qualsevol persona que sigui humana i cregui en la humanitat.
Ari Mendieta i Laia Bonastra, les dues noves copresidentes de la Federació de Cooperatives de Treball
Ari Mendieta i Laia Bonastra, les dues noves copresidentes de la Federació de Cooperatives de Treball
És la primera copresidència de la federació de cooperatives exclusivament femenina | Substitueixen en el càrrec a Guillem Llorens, que l'havia ostentat en els sis últims anys
La ruta té com a punt de partida el paisatge de vinyes i oliveres centenàries del paratge natural de l’Albera
La ruta té com a punt de partida el paisatge de vinyes i oliveres centenàries del paratge natural de l’Albera | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La quarta ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa passa per diverses comarques gironines aturant-se en set iniciatives cooperatives gastronòmiques, culturals i turístiques | Esmorzars entre vinyes i oliveres, concerts i tastos de ratafia són algunes de les activitats proposades en aquest recorregut estiuenc
El fòrum de debats del FESSrural ha acabat desplegant una pancarta on es llegia: «Plaques a les teulades, fotosíntesi al sòl»
El fòrum de debats del FESSrural ha acabat desplegant una pancarta on es llegia: «Plaques a les teulades, fotosíntesi al sòl»
La jornada ha comptat amb la implicació de més de 50 entitats i cooperatives | El Festival de l'Economia Social i Solidària Rural ha servit per articular les lluites de defensa del territori, enfront l’allau de macroprojectes