El Diacrític

Una infàmia que encara dura

«Em pregunto d’on ve, tant d’odi. La senyora alcaldessa branda la barretina i un suposat passat gloriós de Catalunya com si fos una garantia de pedigrí, de superioritat»

«No podem ignorar la nostra història. Potser som víctimes, però hem estat opressors. Tant de bo el racisme d’ara sàpiga on té les seves arrels, no gens glorioses»

Manifestació a Ripoll contra l'extrema dreta i la persecució a la dissidència de l'equip de govern de Sílvia Orriols

| 28/02/2025 a les 20:14h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Sílvia Orriols, Aliança Catalana, racisme, feixisme, esclavisme
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, en un acte electoral a Vic, el maig de 2024
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, en un acte electoral a Vic, el maig de 2024 | Josep Comajoan Colomé
Recentment, l’alcaldessa de Ripoll sortia en directe a TV3, gràcies a la deserció de Junts per Catalunya de la moció de censura que ja estava acordada. Es va despatxar a gust. I va dir, entre moltes altres consideracions més o menys racistes, que a Ripoll havien desempadronat trenta persones perquè no vivien on havien dit que vivien. Com si fos alguna mena de victòria.
 
Vaig pensar que no ho havia entès bé.
 
Estar no empadronat és com no existir, legalment. Vol dir que no pots treballar, no pots anar a l’escola, no tens targeta sanitària... No són només papers.
 
Ripoll no es mereix ser una ciutat on, des de l’Ajuntament, es posen traves als empadronaments d’immigrants, i es miren amb lupa i amb recel qualsevol persona nouvinguda, que no és mai benvinguda si no és que té molts diners.
 
Perquè Ripoll no és només una alcaldessa. Hi ha molta gent acollidora que lluita per bandejar l’extrema dreta de l’ajuntament.
 
Molta gent no sap, perquè ja es fa mans i mànigues perquè no se sàpiga, que «segons l’article 3.3 de la Resolució de 30 de gener de 2015, publicada al BOE, «La inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas  sobre la titularidad de la vivienda (...) las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc. e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón». I, segons la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya: «Si la persona que resideix en un municipi no té domicili fix, es recomana (...) resoldre la inscripció al Padró, assignant-li una adreça institucional».
 
És a dir: primer cal empadronar i després, si cal, actuar per resoldre les mancances socials.
 
I em pregunto d’on ve, tant d’odi. La senyora alcaldessa branda la barretina i un suposat passat gloriós de Catalunya com si fos una garantia de pedigrí, de superioritat.
 
Una bona part de la resposta la podem trobar a Barcelona, a l'exposició «La infàmia, la participació catalana en l’esclavatge colonial», que encara es pot veure al Museu Marítim de la ciutat i que despulla la participació catalana en l’esclavatge.
 
I és que, justament,  l’esclavatge a Catalunya va durar molt, tres segles, ve de molt antic, i va ser particularment intens quan oficialment ja havia estat abolit. Se’n van derivar moltes riqueses materials a Catalunya: per exemple, cases d’indians fetes amb uns diners tacats de sang, de patiment extrem. Una glòria ben dubtosa, i un racisme molt arrelat.  
 
Tant de bo aquesta exposició sigui la llavor d’una altra més ben documentada, i permanent. Perquè no podem ignorar la nostra història. Potser som víctimes, però hem estat opressors.
 
Tant de bo el racisme d’ara sàpiga on té les seves arrels, no gens glorioses.
La bandera palestina onejant en una ciutat en flames
La bandera palestina onejant en una ciutat en flames
Núria Roma
Anàlisi exhaustiva de l'osonenca Núria Roma, experta en Pròxim Orient, de la situació a Gaza després del trencament de la treva per part d'Israel, remuntant-se als orígens reals del conflicte i al paper que hi ha jugat cada actor internacional | «L’actual genocidi a Gaza no pot ser entès com una escalada més d’un llarg conflicte. És la culminació d’un projecte sistemàtic de neteja ètnica i colonització, sostingut per dècades d’impunitat i encobriment internacional»
Remei de Ca la Fresca actuarà al Festival EnCanta el 9 de maig a les 8 del vespre
Remei de Ca la Fresca actuarà al Festival EnCanta el 9 de maig a les 8 del vespre
Dulzaro, Cai Godayol, Jazzwoman, Moxal, Remei de Ca la Fresca, Cançons amagades, Selva Nua, L-R, Sergi Carbonell, Le Parody, Paula Valls, Alosa, Anna Ferrer seran els protagonistes d'aquest any | El certamen, que se celebra entre el 7 i l’11 de maig, inaugura la iniciativa Euskal Herria - Encanta Batuz
Entrada del cinema en una de les formacions a persones voluntàries.
Entrada del cinema en una de les formacions a persones voluntàries. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
L'Associació d'Amigues i Amics del Cine París projectarà les primeres pel·lícules aquest cap de setmana, 26 i 27 d'abril | A partir de la reobertura, el cinema comptarà amb una programació estable, tant comercial com alternativa