Periodisme

​Entre mitjans cooperem, no competim

«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»

​Setembre, entre els impulsors d’una nova xarxa europea de mitjans alternatius i cooperatius

| 20/04/2020 a les 08:15h
Arxivat a: Setembre, periodisme, Setembre, intercooperació, Directa, El Salto, La Marea, Ahotsa, Argia, Pikara, La Rella, Soberanía Alimentaria, Arainfo, Ràdo Arrels
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim»
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Article publicat originalment a…». Segurament algunes de vosaltres us haureu fixat en aquest afegitó al final d’alguns dels textos que heu llegit a Setembre. D’una forma ben normalitzada, difonem publicacions que s’han confegit des d’altres mitjans de comunicació amb els quals intercanviem continguts, d’una forma lliure i respectant les rutines de cadascun de nosaltres.

Avui volem donar visibilitat a aquest fet i posar en valor la intercooperació entre mitjans amb la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim», que impulsem un seguit de capçaleres catalanes, però també algunes de la resta de la Península Ibèrica. Mitjans com la DirectaEl Salto, La Marea, Argia, Ahötsa, Arainfo, Pikara, Soberanía Alimentaria, La Rella o Ràdio Arrels, que tenim clar que prioritzem cooperar entre nosaltres abans que competir, com ho són Mèdia.cat, Cooperació Catalana o Opcions, amb els quals col·laborem, com ho havíem fet en el seu moment amb Jornada o Ràdio Terra, per exemple.

Són mitjans d’abastos territorials i temàtics molt diversos: alguns amb agenda generalista, altres altament especialitzats en àmbits temàtics; alguns d'abast nacional, altres amb una implantació més local. Amb tots ells compartim una filosofia de base comuna i una visió del periodisme com a eina per donar veu a les propostes transformadores i per fiscalitzar els poders polítics i econòmics. Lògicament, cadascú amb els seus matisos, una diversitat que respectem i que també ens enriqueix.

Amb aquests mitjans de comunicació compartim aquelles publicacions que creiem que poden ser d’interès per a les persones que segueixen Setembre i que ens permeten, amb aquesta fórmula, arribar a territoris i àmbits temàtics que, amb els nostres propis mitjans, potser no podríem abastar. També, en la mesura que les respectives rutines de treball ho permeten, cooperem els uns amb els altres compartint fonts, idees i informacions, i també hem impulsat treballs conjunts que es difonen al mateix temps.

En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva.

En moments difícils com en el que ens trobem, volem visibilitzar més que mai aquesta xarxa de mitjans que ens enriqueix i convidar-vos a llegir-los, seguir-los i donar-los suport. Per moltes més iniciatives de periodisme pel suport mutu.
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»