Periodisme

​Entre mitjans cooperem, no competim

«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»

​Setembre, entre els impulsors d’una nova xarxa europea de mitjans alternatius i cooperatius

| 20/04/2020 a les 08:15h
Arxivat a: Setembre, periodisme, Setembre, intercooperació, Directa, El Salto, La Marea, Ahotsa, Argia, Pikara, La Rella, Soberanía Alimentaria, Arainfo, Ràdo Arrels
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim»
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Article publicat originalment a…». Segurament algunes de vosaltres us haureu fixat en aquest afegitó al final d’alguns dels textos que heu llegit a Setembre. D’una forma ben normalitzada, difonem publicacions que s’han confegit des d’altres mitjans de comunicació amb els quals intercanviem continguts, d’una forma lliure i respectant les rutines de cadascun de nosaltres.

Avui volem donar visibilitat a aquest fet i posar en valor la intercooperació entre mitjans amb la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim», que impulsem un seguit de capçaleres catalanes, però també algunes de la resta de la Península Ibèrica. Mitjans com la DirectaEl Salto, La Marea, Argia, Ahötsa, Arainfo, Pikara, Soberanía Alimentaria, La Rella o Ràdio Arrels, que tenim clar que prioritzem cooperar entre nosaltres abans que competir, com ho són Mèdia.cat, Cooperació Catalana o Opcions, amb els quals col·laborem, com ho havíem fet en el seu moment amb Jornada o Ràdio Terra, per exemple.

Són mitjans d’abastos territorials i temàtics molt diversos: alguns amb agenda generalista, altres altament especialitzats en àmbits temàtics; alguns d'abast nacional, altres amb una implantació més local. Amb tots ells compartim una filosofia de base comuna i una visió del periodisme com a eina per donar veu a les propostes transformadores i per fiscalitzar els poders polítics i econòmics. Lògicament, cadascú amb els seus matisos, una diversitat que respectem i que també ens enriqueix.

Amb aquests mitjans de comunicació compartim aquelles publicacions que creiem que poden ser d’interès per a les persones que segueixen Setembre i que ens permeten, amb aquesta fórmula, arribar a territoris i àmbits temàtics que, amb els nostres propis mitjans, potser no podríem abastar. També, en la mesura que les respectives rutines de treball ho permeten, cooperem els uns amb els altres compartint fonts, idees i informacions, i també hem impulsat treballs conjunts que es difonen al mateix temps.

En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva.

En moments difícils com en el que ens trobem, volem visibilitzar més que mai aquesta xarxa de mitjans que ens enriqueix i convidar-vos a llegir-los, seguir-los i donar-los suport. Per moltes més iniciatives de periodisme pel suport mutu.
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen