El Diacrític

Noves tecnologies: control o oportunitat?

«Controlem les noves tecnologies o són les noves tecnologies que ens controlen a nosaltres?»

«Diuen que Internet possibilita un exercici més democràtic, obert i plural de la llibertat d’expressió, però què passa amb els bots i les fake news?»

Sara Blázquez reflexiona en aquest article sobre si hi ha possibilitats per trobar un ús social a les noves tecnologies, més enllà de pervertir processos electorals amb 'bots' o 'fake news' i convida a continuar el debat als actes del Festival Protesta que es fa aquesta setmana a Vic

Acte a Vic amb Efraín Foglia sobre els 'bots' i les 'fake news' en la nova societat de la informació

| 22/10/2018 a les 20:23h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, comunicació, periodisme, bots, fake news, Festival Protesta, mobilitylab
Fotograma del documental 'Palestine.net', que es projectarà al Festival Protesta, que segueix les històries d'una nova generació de palestins que a través de les xarxes socials aconsegueixen arribar més enllà de les barreres físiques de l'ocupació
Fotograma del documental 'Palestine.net', que es projectarà al Festival Protesta, que segueix les històries d'una nova generació de palestins que a través de les xarxes socials aconsegueixen arribar més enllà de les barreres físiques de l'ocupació
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/10/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Controlem les noves tecnologies o són les noves tecnologies que ens controlen a nosaltres? El món virtual evoluciona a un ritme que no podem atrapar. Infoxicats, estem immersos en un oceà d’informació que no som capaços de digerir, ni tan sols assimilar, i molt menys d’estar ben informats sobre un tema concret. No tenim temps de desmentir mentides, el poder es concentra i nosaltres perdem el control d’allò que publiquem a la xarxa. Formem part d’algoritmes que ens transformen en consumidors sense opinió, i fins i tot la cerca de l’amor prescindeix sovint del contacte i de la carn.

D’altra banda, tenim la possibilitat d’organitzar moviments amb molta més agilitat, hi ha eines a l’abast de tothom per articular discursos, per fer visibles denúncies, per trobar complicitats que abans estaven fora del nostre abast.

Diuen que Internet possibilita un exercici més democràtic, obert i plural de la llibertat d’expressió, però què passa amb els bots i les fake news? Hi ha milers de comptes falsos a la xarxa, principalment a Facebook i a Twitter, que volen impactar en les converses, sobre tot electorals, i influir en l’opinió pública. Els bots ja no són només programes automatitzats que fan tasques repetitives, sinó que ara també hi ha milers de persones pagades per crear tendències, atacs o notícies falses a favor o en contra de candidats a les eleccions o sobre altres qüestions. Fins i tot es creen des dels mateixos equips de les campanyes. És possible garantir la democràcia sense regular el contingut de la xarxa?

Els bots poden servir per fer propaganda política, sí, però també per fer front a situacions d’emergència com un terratrèmol. Al cap i a la fi, una cosa és el contingut i una altra l’estructura que l’automatitza. Precisament, és un dels projectes d’investigació de mobilitylab, un laboratori que investiga la mobilitat contemporània. A través del desenvolupament d’eines lliures i pràctiques creatives imaginen i posen en pràctica dispositius de comunicació alternativa com a eina social. De fet, mobilitylab ha creat el prototip d’un bot per sistemes de missatgeria que genera alertes a l’espai digital i en el físic per a casos d’emergència, com terratrèmols, assetjament i altres.

Per debatre i reflexionar sobre aquest cas concret i sobre molts altres que tenen a veure amb la transformació de les noves tecnologies, postveritats i distopies, el Festival Protesta de cinema de crítica social ha organitzat a Vic deu dies d’activitats sota el nom Protesta 6.0. La sisena edició del Protesta va arrencar divendres i s'allargarà fins el 28 d’octubre a diversos espais de la ciutat, espais per a la projecció, divulgació i difusió de cinema de crítica social amb una programació de llargmetratges, curtmetratges i activitats paral·leles com xerrades, concerts, exposicions o taules rodones. A més proposa, per primera vegada, una programació paritària, amb 8 pel·lícules dirigides per dones i 7 per homes.

Article publicat originalment a Mèdia.cat.
 
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021 | Sara Blázquez
Més de 140 entitats i empreses de tots els sectors exposaran el 23 i 24 d’octubre a la FESC d'aquest any | L'informe de Balanç Social 2021 indica que l'economia solidària està creixent a tots nivells: en organitzacions, en base social i en generació d’ocupació i d’ingressos
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram!
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram! | Maria Saladich
Maria Saladich
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Sortegem una entrada doble entre les persones que els encertin (sorteig a Instagram) per veure '100UP', una pel·lícula que retrata una selecció acolorida de persones de tot el món que tenen més de 100 anys, i que es projecta aquest dissabte dins el Festival Protesta
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Roser Iborra
Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»