Pàgina 1 de 27
El Diacrític
Dues fotos de  l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera
Dues fotos de l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera | Arran Vic
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de la manifestació antiracista d'homenatge als dos treballadors morts creuant el Gurri a Vic | «I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança» | «La Laura a la ciutat dels sants es dirà també Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme»
El Diacrític
Un treballador protesta en una concentració davant l'Ajuntament de Lepe, divendres passat
Un treballador protesta en una concentració davant l'Ajuntament de Lepe, divendres passat | Asnuci
Roser Iborra
Article de Roser Iborra previ a l'homenatge que es fa el dia 25 a Vic als dos treballadors de Le Porc Gourmet morts en intentar creuar el Gurri | «Es veu que els nois morts no eren prou iguals, perquè l’oblit ha estat ràpid i sistemàtic, a les institucions. Cap rosa blanca ni cap minut de silenci»
El diacrític
Ramon Ripoll, a la dreta, a la marxa de torxes de l'esquerra independentista a Manlleu
Ramon Ripoll, a la dreta, a la marxa de torxes de l'esquerra independentista a Manlleu | Adrià Costa/Nació Digital
Roser Iborra
Article de Roser Iborra en record de l'activista i treballador cultural Ramon Ripoll, mort el 9 de juliol de 2019, avui fa un any | «Hi eres en els grans acords i en els petits desacords. En les eufòries i en els desànims. Sempre, en la lluita. En les lluites»
El diacrític
«Ens abandonem als líders. Als més ben plantats, a les més guapes, als que parlen més bé, als que guanyen les enquestes, als més ben vestits i clenxinats, a les que somriuen molt i guanyen els debats»
«Ens abandonem als líders. Als més ben plantats, a les més guapes, als que parlen més bé, als que guanyen les enquestes, als més ben vestits i clenxinats, a les que somriuen molt i guanyen els debats» | Miguel Henriques
Roser Iborra
«No interessa el raonament, sinó el crit: anar directament al cor, o a l’estómac, a l’autoestima, a l’orgull, a l’empatia a través de les emocions» | «A l’escola hi ha molta feina a fer, però les arrels vénen de casa»
De MÉS VERDES EN MADUREN
A les iaies de 'De més verdes en maduren' no els agraden els petards
A les iaies de 'De més verdes en maduren' no els agraden els petards | Maria Saladich
Maria Saladich
A les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, no els agraden els petards
El diacrític
« Quedar-nos tants dies tancats entre quatre parets ens ha fet desitjar els arbres i els camins»
« Quedar-nos tants dies tancats entre quatre parets ens ha fet desitjar els arbres i els camins» | Laura Guerrero
Roser Iborra
«Ens desgovernen voltors. Ens han pres els carrers. Se’ns han agenollat al coll, ens han ofegat. Han desescrit molts drets. Parlen de «nova normalitat» i a mi em ressona «nou ordre internacional» | «​Però tant de bo si n’hem après alguna cosa, d’aquesta fragilitat. Com, per exemple: no ens feia falta, un cotxe nou. Ni els vestits de primavera, perquè en tenim els armaris atapeïts. Ni les sabates noves. Ni tanta carn a la graella dels estómacs massa plens»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
La pluja torna a tenir les iaies de la il·lustradora Maria Saladich a casa, però també tenen por!
La pluja torna a tenir les iaies de la il·lustradora Maria Saladich a casa, però també tenen por! | Maria Saladich
Maria Saladich
La pluja torna a tenir les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, a casa, però també tenen por!
El Diacrític
Lectura de textos al final de la manifestació a la plaça Major de Vic
Lectura de textos al final de la manifestació a la plaça Major de Vic | Sara Blázquez
Roser Iborra
Roser Iborra parteix de la manifestació de Black Lives Matter a Vic per recordar que la burgesia catalana també va enriquir-se i no poc amb el tràfic d'esclaus d'Àfrica cap a Amèrica | «No sé si cal netejar la ciutat de símbols esclavistes: crec que més aviat caldria reconvertir-los i explicar-los de manera inequívoca: que els Mas, els Carbó, els Vidal Quadras, els Xifré, els Goytisolo, els Vidal Ribas... que van impulsar la ciutat de Barcelona amb els diners tacats de mort de l’esclavatge siguin recordats pel que van ser»
El Diacrític
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Roser Iborra
«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»
El Diacrític
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
El Diacrític
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»
EL DIACRÍTIC
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla | Alba Pifarré
Alba Rosique i Mireia Serra
La psicòloga perinatal Alba Rosique i Mireia Serra reflexionen en aquest article sobre el cos, la maternitat i la lactància | «I amb la por arriba el discurs patriarcal que menysté el cos de les dones, fent-nos dubtar d’ell i del que és capaç de fer enxufant-nos tots els artefactes haguts i per haver que valen un ronyó i que són necessaris si vols que el teu fill creixi sa i faci galtones i sacsonets com els dels anuncis de la televisió»
En Moviment | Economia i cultura transformadores
Festa del Riu de 2019
Festa del Riu de 2019
La trobada anual de l’economia i la cultura transformadores del Bages es reconverteix a un festival i cicle de xerrades a les xarxes | Hi haurà concerts d’Smoking Souls, Suu, JazzWoman i 2 Princeses Barbudes | A les xerrades es parlarà de cures, ecofeminisme, pantalles i infància i adolescència o de les respostes locals davant la crisi
El Diacrític
Vehicles policials en un control dels Mossos d'Esquadra
Vehicles policials en un control dels Mossos d'Esquadra | Mossos d'Esquadra
Francesc Pardo
«I què es el correcte? Seguir les directrius d’aquells que ja en el passat han agafat els diners de sanitat i educació i els han utilitzat per fer-ne avions militars? Qui diu la veritat? Hi ha un bri de veritat en tot això?» | «Siguem lliures i no creiem amb tanta ceguesa, perquè perillós o no el que està passant, vigilem que la síndrome d’Estocolm no deixi via lliure a un control de la població que pot servir d’excusa, ara ja, per qualsevol cosa»
ENTREVISTA | MARC CERDÀ, AMBIENTÒLEG I ACTIVISTA ECOLOGISTA
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Sara Blázquez
Entrevista a Marc Cerdà, ambientòleg i professor a la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, publicada originalment a la revista Opcions | «Més que respirar, el planeta està contenint la respiració»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen ganes de sortir de casa
El diacrític
«Prescindibles. Ja vam treballar, vam tenir fills. Vam ajudar amb les nétes, els néts. Ara, toca morir-se»
«Prescindibles. Ja vam treballar, vam tenir fills. Vam ajudar amb les nétes, els néts. Ara, toca morir-se» | Mariia Chalaya
Roser Iborra
«Cert que els anys pesen. Anem costa amunt i amb les cames feixugues; com més amunt, més cansades. Però, i la vista? Sabeu que les coses es veuen diferent, des de dalt? Mires els revolts de tanta vida passada i t’adones que a vegades estaves atrapada en petits entrebancs magnificats» | «La discriminació per raó d’edat existeix. En els dos sentits: ascendent i descendent, i en cap cas és desitjable»
ENTREVISTA | BEL OLID, ESCRIPTORA, TRADUCTORA I PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»
El Diacrític
«Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem»
«Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem»
Roser Iborra
«Enyorem les abraçades, els petons, les mans sense guants i les boques destapades. Si ens besem pel carrer, tremolaran les cases, cauran les teules, ens ferirà un llamp. I ens escridassaran des dels balcons inhòspits»
De MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme?
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme? | Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme
El Diacrític
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Roser Iborra
«Aquests nois no eren uns ciclistes imprudents, sinó persones obligades a treballar en una feina perillosa que no havien pogut triar. Sense ni els mitjans adequats per anar-hi i, segurament, sense prou protecció al lloc de treball» | «Totes les morts d’aquests dies sense rituals i amb el dol no expressat i fet grumoll als dits ens pesen a l’ànima. I les seves, també»
ENTREVISTA | MAR CARRERA, SÒCIA TREBALLADORA DE POL·LEN EDICIONS
Mar Carrera
Mar Carrera | Antolin Avezuela
Aleix Auber
En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»
Setembre crític | Precarietat laboral
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Josep Comajoan
La COS i Capgirem Vic demanen a l’Ajuntament de Vic que doni compliment a la moció aprovada el 2017 per crear una línia de bus fins el polígon de Santa Eugènia i evitar que els treballador s’hi hagin de desplaçar a peu o amb bicicleta | El treballador mort anava a treballar amb bicicleta quan va ser arrossegat pel riu Gurri, que s’havia desbordat per les fortes pluges
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»
EL DIACRÍTIC
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació»
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació» | Aleix Auber
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat | «Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».
Periodisme
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim»
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Roser Bisbal Vidal
Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»
DE MÉS VERDES EN MADURES
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva | Maria Saladich
Maria Saladich
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
Pàgina 1 de 27
Yayo Herrero
Yayo Herrero | Marta Jara/eldiario.es
La xerrada anirà precedida de l’entrega de premis del concurs de relats «El porc del demà» organitzat pel GDT, Justícia Alimentària, Pol·len Edicions, Càrnies en Lluita i Setembre | L’acte, que es fa dimarts dia 22 al Museu del Ter, es podrà seguir en directe per l’Instagram Live de Setembre i forma part del Mes de l’Economia Social i Solidària d’Osona
Rieli Franciscato,  al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au
Rieli Franciscato, al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au | Roberto Ossak
Josep Iborra Plans
«Rieli Franciscato, amb una experiència de més de trenta anys en aquesta feina, respectava els indígenes i era molt respectat per ells, i mai havia patit cap atac a les expedicions que feia a l’interior del territori» | A poc més de vuit dies de la mort de Rieli Franciscato els incendis estan cremant l'interior de la terra indígena Uru Eu Au Au | «La pressió internacional per tal que el govern brasiler canviï la seva política, defensant novament i protegint efectivament aquests grups indígenes més vulnerables de l’ Amazònia és molt important per permetre que puguin sobreviure»
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»