En moviment

Una passejada de la plataforma Per una Plana Viva posa en evidència el creixement desmesurat d’alguns municipis d'Osona

També es van arribar fins l’antiga fàbrica tèxtil de Can Riva, que la normativa preveu conservar i el pla urbanístic de les Masies de Voltregà pràcticament vol fer desaparèixer

L’Ajuntament de les Masies de Voltregà va aprovar en dues setmanes de diferència una moció de Per una Plana Viva i un POUM totalment oposat a l’esperit de la moció

​Revifa l'oposició a fer un macropolígon de 600.000 metres quadrats entre Esfosa i l'Eix Transversal

| 17/02/2026 a les 18:04h
Arxivat a: En moviment, Per una Plana Viva, medi natural, Les Masies de Voltregà, medi ambient, ecologisme
La passejada va visitar, entre altres punts del Voltreganès, l'entorn de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Riva
La passejada va visitar, entre altres punts del Voltreganès, l'entorn de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Riva
Aquest diumenge, 15 de febrer, la plataforma Per una Plana Viva va organitzar la segona passejada de la sèrie «Observem la Plana que tenim». Aquesta segona passejada es va centrar en la planificació urbanística desmesurada que posa en risc grans superfícies de sol agrari d’alt valor convertint-lo en sol urbanitzable. Un cas, segons Per una Plana Viva, que s’està repetint a diversos municipis de la comarca d’Osona.

En el cas de les Masies de Voltregà han comptabilitzat fins a 25 hectàrees de camps agrícoles que han passat a ser urbanitzables a mercè de l’especulació urbanística, i preveu un creixement demogràfic que la plataforma qualifica de desmesurat, en passar dels 3.600 habitants actuals a gairebé 5.000 en els propers anys, sense que s’hagi previst el creixement dels serveis que aquesta població necessitarà, ni en l’àmbit sanitari, ni l’escolar, ni el comercial,  ni en la mobilitat. 

El sòl agrícola de la Plana de Vic, recorda la plataforma en un comunicat, és un recurs que dóna riquesa al nostre territori, i és imprescindible per assolir la sobirania alimentària i fer-nos menys dependents de les importacions, al mateix temps que garanteix una vida digna a la pagesia perquè pugui seguir vivint i conservant el territori.

L’urbanisme de creixement desmesurat de promocions d’habitatge sense serveis, afegeixen,  converteix aquests pobles en barris dormitori socialment disfuncionals. El conjunt dels municipis de les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà tenen actualment una població propera als 7.000 habitants, i amb el creixement previst, pensen que massa optimista, se situarien prop dels 10.000, però sense els recursos, ni infraestructura, ni els equipaments de poblacions d’aquestes dimensions. 

La incoherència de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà

Les darreres dècades, lamenta Per una Plana Viva, s’ha apostat per un model de grans centres comercials situats a les perifèries dels municipis que han fet desaparèixer pràcticament la major part del comerç de proximitat, que compleix també una funció social als pobles, i obliga a la gent a desplaçar-se grans distàncies amb cotxe per aprovisionar-se lluny dels habitatges i barris on viuen.

En menys d’un mes, recorden, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà va aprovar la moció promoguda per la plataforma Per Una Plana Viva el 15 de setembre del 2023, i el 13 d’octubre aprovaven un POUM amb un contingut totalment oposat a la moció en la que es comprometien a «encaminar les polítiques municipals i els nous plans d’ordenació urbanística (POUM), en la mesura del possible, cap a la preservació dels espais naturals i agraris, per no agreujar-ne la fragmentació. Treballarem per adoptar una visió de conjunt territorial, bo i entenent que és imprescindible treballar en col·laboració amb els altres consistoris. Així mateix, prioritzarem la utilització de tots els espais ja construïts, ja sigui per a usos residencials, industrials o comercials, abans que la planificació d’urbanització de nous espais. També pel que fa a nous projectes d’infraestructures energètiques, prioritzarem els espais ja construïts, fent bo el principi de cautela, a fi de potenciar la sobirania alimentària com a repte de país.»

La primera passejada es va fer el 29 de novembre a Tona on, amb l’acompanyament del Grup de Naturalistes d’Osona es va recórrer un curt itinerari on es va poder observar un canyissar, una de les poques zones humides que té la Plana de Vic i on hi viuen diverses espècies protegides, i que fa temps que està amenaçat per la previsió de creixement del polígon industrial Les Goules. També es va explicar el projecte dut a terme pel Grup de Naturalistes d’Osona en masies d’aquesta zona per posar en marxa la reserva de rapinyaires nocturns de la Plana de Vic, en col·laboració amb els propietaris i masovers d’aquestes masies que han col·laborat facilitant espais compatibles i eliminant perills que afecten greument aquestes espècies.
 

Osona amb Bici va presentar el nou tram ciclable entre la Gleva i el Despujol


Demanen un model territorial conjunt per a tota la Plana de Vic

La plataforma Per Una Plana Viva ve denunciant la manca d’un model territorial conjunt de la Plana de Vic, ja que entenen la Plana com una àrea metropolitana de 170.000 habitants on caldria planificar conjuntament les infraestructures (polígons industrials, carreteres, ferrocarril,...) i els equipaments (sanitaris, educatius, culturals,...), i de la mateixa manera mancomunar recursos i impostos per homogeneïtzar els serveis allà on calen, i no on es recapten més impostos. 

Expliquen que hi ha casos de municipis amb nivells elevats de pobresa que no tenen prou recursos per atendre aquesta població vulnerable, mentre que pobles veïns on hi ha instal·lades grans indústries disposen de molts diners per fer grans equipaments i més zones industrials per incrementar encara més aquests ingressos. «Pobles amb problemes socials importants, i d’altres sobrats de recursos on pràcticament no tenen necessitats d’aquest tipus», lamenten en el seu comunicat. 

Aquest model, afegeixen, també dificulta molt la mobilitat, ja que hi ha grans volums de gent que no poden treballar on viuen i estan obligats a desplaçar-se, i aquí és on es fa evident la falta de planificació conjunta quan es comprova l’escàs servei de transport públic, sobretot pel què fa als polígons industrials. El 2022 un estudi de Creacció posava unes xifres que la plataforma qualifica d’escandaloses de com la disponibilitat de transport públic entre cada municipi i els centres d’ensenyament de secundària feia caure dràsticament les possibilitats d’assolir aquests nivells de formació a la majoria del jovent quan deixa de ser obligatòria.

En la passejada d’aquest diumenge també es va veure l’antiga fàbrica de tèxtil de Can Riva, que el Pla Director Urbanístic de les Colònies Tèxtils del Ter i del Freser obliga a conservar parcialment, i que l’actual pla urbanístic farà desaparèixer pràcticament per complet sense seguir el que demana el Pla Director.

La tercera passejada, a Roda de Ter

De la mà d’Osona amb Bici es van veure les obres del nou carril bici que de moment connectarà la Gleva amb el Despujol seguint l’antiga N-152. Aquest tram de carril bici és tot just el primer del Pla de vies ciclables de la Plana de Vic que el Consell Comarcal d’Osona va aprovar ja fa cinc anys. Aquest pla contempla fer uns 150 quilòmetres de camins i carrils bici per interconnectar els diferents municipis i serveis amb aquest mitjà de transport sostenible. 

Juntament amb la manca de transport públic, les dificultats per moure’s en bicicleta tant dins de la majoria de municipis com per anar d’un a l’altre, fa que la comarca d’Osona estigui a la cua en l’ús de mobilitat sostenible, amb els problemes competitius que això suposa per la nostra comarca, ja que la gran majoria de població necessita el cotxe pel seu dia a dia i els problemes de mobilitat i de salut que això comporta degut a la contaminació de l’aire, molt elevada a Osona.

La plataforma Per una Plana Viva té previst fer la tercera i última sessió d’aquest cicle el mes vinent a Roda de Ter per veure la zona que podria quedar afectada per la variant que una part de la població reclama: camps de conreu i masies, i l’aiguabarreig del Gurri i el Ter, entre d’altres recursos naturals d’alt valor.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Laia Gordi
Laia Gordi | Ulisses Ortiz
L’obra, editada per Tigre de Paper, reivindica el valor polític i social de les mares i parla de maternitats per a homes, dones i identitats dissidents | Aquest dissabte es fa la primera presentació del llibre a Barcelona; la segona serà a Taradell dimecres vinent
Representants de CoopCamp a la presentació de la FESCT
Representants de CoopCamp a la presentació de la FESCT
Durant aquests anys ha assessorat més d’un miler de projectes econòmics que han generat la creació de 79 cooperatives i entitats de l’economia social i 409 llocs de treball directes | La ponència inicial sondejarà les possibilitats de transformació de l’estructura econòmica i productiva del Camp de Tarragona tenint en compte el model turístic, l’energia, el consum i el comerç
Judit Ramos Pujol com a brigadista internacional a Rojava.
Judit Ramos Pujol com a brigadista internacional a Rojava. | Arxiu
Anna Pujol Navarro
L'osonenca ha escrit un relat de no-ficció amb les seves vivències, entrevistes i diaris que les Unitats Femenines de Protecció (YPG) de Rojava li van proporcionar | Ramos va marxar al Kurdistan el 2017 com a brigadista internacional i explica les conseqüències que va tenir el fet de ser dona i mare