Com han aconseguit sobreviure com a nacions diferenciades els Països Catalans, el País Basc i Galícia, malgrat no disposar d'un estat propi que protegís les seves llengües, cultures i identitats? I quin paper hi han tingut els sindicats, les entitats culturals, els moviments socials i els mitjans de comunicació? Aquestes són les preguntes que vol respondre Enigma, un projecte documental que acaba de posar en marxa una campanya de micromecenatge a Verkami per finançar-ne la producció.

El film vol explicar la història de la resistència nacional i cultural d'aquests tres territoris des d'una perspectiva que posa el protagonisme en la societat civil organitzada, més que no pas en les institucions o els dirigents polítics. La seva hipòtesi de partida és que la continuïtat d'aquestes identitats col·lectives s'explica, en bona part, per l'existència d'un teixit associatiu, cultural, sindical i polític que ha mantingut vives les llengües i les reivindicacions nacionals al llarg de generacions.

«La resposta no la trobaràs en cap despatx governamental. La trobaràs al carrer», afirmen els impulsors del documental en la presentació de la campanya. I hi afegeixen que han estat les organitzacions socials les que han contribuït a mantenir aquestes identitats, travessant la dictadura franquista, els processos de globalització i, actualment, l'auge de l'extrema dreta.

La proposta vol anar més enllà d'un relat històric sobre tres nacions sense estat. També es planteja com una reflexió sobre la capacitat d'organització de la societat civil, la transmissió intergeneracional de les lluites i els reptes que afronten les llengües i cultures minoritzades en el context polític actual.

Una història de resistència explicada des de baix

El documental partirà de les experiències dels moviments socials i de les entitats que han treballat durant dècades per preservar i promoure la llengua, la cultura i la identitat dels tres territoris. La intenció és combinar els testimonis de persones vinculades a aquestes organitzacions amb les aportacions d'especialistes en història i ciència política, per reconstruir els processos que han permès mantenir aquestes identitats nacionals malgrat les polítiques d'homogeneïtzació dels estats espanyol i francès.

El projecte també vol posar l'accent en les generacions més joves i en la necessitat de transmetre la memòria de les lluites col·lectives. Segons els impulsors, conèixer les experiències de resistència del passat pot aportar eines per afrontar els desafiaments actuals, especialment en un moment de creixement dels discursos reaccionaris i de l'extrema dreta.

Una altra de les particularitats d'Enigma és la voluntat d'establir un diàleg entre les experiències catalana, basca i gallega. Tot i les diferències històriques, lingüístiques i polítiques, el documental vol explorar els elements compartits i les relacions de solidaritat que s'han construït entre aquests pobles. Els promotors consideren que aquesta mirada conjunta pot ser útil també per a altres societats amb llengües i cultures minoritzades, i aspiren que el film tingui recorregut internacional.
 
Una xarxa d'entitats dels tres territoris

La iniciativa es coordina des de la cooperativa Cardant Cultura, amb la producció executiva de Neu al carrer, una cooperativa dedicada a la producció i la comunicació cultural. El projecte disposa de grups motors formats per entitats socials, culturals i sindicals dels tres territoris, que participaran tant en la construcció del relat com en la difusió del documental. 

Als Països Catalans, hi participen Òmnium Cultural, el CIEMEN, la Fundació Darder Mascaró, el STEI, el Casal Català de Perpinyà, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i el STEPV. Al País Basc, el grup motor inclou Kontseilua, les fundacions dels sindicats ELA i LAB i el mitjà de comunicació Argia. A Galícia, hi participen A Mesa pola Normalización Lingüística, la Fundación Moncho Reboiras i Galiza Sempre.

La composició d'aquesta xarxa reflecteix la voluntat del documental de donar protagonisme a organitzacions que treballen en àmbits diversos, des de la defensa de les llengües fins al sindicalisme, la cultura i la mobilització social.

Contrast, Neu al carrer i Feliu Ventura, entre els responsables del projecte

La realització del documental anirà a càrrec de Contrast, un col·lectiu de periodistes especialitzat en documentals i reportatges sobre drets humans, processos de pau i moviments socials. Entre els seus treballs hi ha Les llavors de Berta Cáceres, sobre la lluita de l'activista ambiental hondurenya; Després de la pau, una sèrie documental sobre processos de construcció de pau en diferents països, i Top Manta. Hacking a Fake System. També han desenvolupat projectes periodístics sobre Palestina, Síria, Bòsnia i altres territoris marcats pels conflictes polítics i socials.

La producció executiva correspon a Neu al carrer, que ha treballat en projectes culturals i comunicatius vinculats a l'economia social i solidària, el cooperativisme, els moviments socials i la música. El disseny gràfic i visual serà responsabilitat de Sauló, un estudi cooperatiu especialitzat en comunicació visual i projectes culturals.

Un altre dels elements destacats serà la música. El cantautor valencià Feliu Ventura assumirà la direcció artística i musical d'una cançó original que reunirà lletristes i intèrprets dels tres territoris. La peça vol incorporar la diversitat de llengües i parles dels Països Catalans, el País Basc i Galícia, amb una presència destacada de veus femenines.
Un Verkami de 160.000 euros per fer possible el documental

El pressupost total d'Enigma és de 200.000 euros, dels quals els impulsors volen aconseguir 160.000 euros nets a través del micromecenatge. La resta es preveu cobrir mitjançant altres vies de finançament i ajuts públics. La major part del pressupost es destinarà als rodatges i desplaçaments als tres territoris, la direcció i producció executiva, el muntatge, el so i la música. També inclou despeses de materials d'arxiu, traduccions, comunicació i distribució.

Una de les particularitats de la campanya és que també permet destinar una part de l'aportació a les entitats que formen part del grup motor. Amb les recompenses de 50 i 80 euros, les persones participants podran escollir una d'aquestes organitzacions perquè rebi, respectivament, el 20% o el 40% de la seva aportació, un cop acabada la campanya.

Els impulsors defensen el micromecenatge com una manera de finançar el documental coherent amb el seu contingut: un projecte que parla de l'organització col·lectiva i que vol fer-se realitat amb la participació de persones i entitats dels tres territoris.

Estrena prevista per a la tardor de 2027

El calendari de producció preveu rodar el documental entre gener i març de 2027. Posteriorment es faran les tasques de muntatge, postproducció, so i música, que s'allargaran fins al setembre. La preestrena està prevista per a la tardor de 2027, amb la voluntat que després el documental circuli per festivals de cinema, sales, televisions i plataformes audiovisuals. L'equip també vol elaborar materials educatius per a universitats i continguts que puguin servir de referència als mitjans de comunicació, amb l'objectiu que el projecte tingui recorregut més enllà de l'estrena.

En definitiva, Enigma vol explicar una història que sovint queda en segon terme en els relats polítics convencionals: la de les persones i organitzacions que han sostingut les llengües, les cultures i les reivindicacions nacionals des de la base social. Una història que els impulsors consideren imprescindible recuperar per entendre el passat, però també per pensar el futur de les tres nacions.