.jpg)
La campanya es va presentar aquest dimarts, 20 d'octubre, a Vic, davant del monument dedicat al sector porcí al Sucre. La ubicació no era casual. El GDT va voler qüestionar el relat institucional que presenta la indústria del porc com un motor indiscutible de prosperitat econòmica i denunciar el que considera una actitud de complicitat de les administracions amb les grans empreses del sector.
L'entitat sosté que el model porcí s'ha desenvolupat durant dècades sense prou límits i amb el suport directe o indirecte de recursos públics. Segons el GDT, aquesta expansió ha beneficiat especialment els grans grups empresarials de la indústria càrnia, mentre que una part important dels costos derivats de l'activitat han recaigut sobre el conjunt de la població.
La proposta no es limita, però, a denunciar els impactes de la ramaderia industrial. El GDT ha organitzat un cicle de debats i activitats entre octubre i desembre per posar sobre la taula alternatives i promoure una resposta col·lectiva que permeti transformar el model actual.
Aqüífers contaminats, emissions i pressió sobre el territori
La contaminació de l'aigua és una de les conseqüències més conegudes de la concentració ramadera a Osona. El Grup de Defensa del Ter fa anys que denuncia els efectes dels purins sobre els aqüífers i les dificultats que comporten per garantir la qualitat dels recursos hídrics.
En el manifest de presentació de la campanya, l'entitat assenyala que la Plana de Vic ha patit una degradació ambiental vinculada a l'elevada concentració de granges i escorxadors. A la contaminació de les aigües subterrànies hi afegeix la pressió sobre els recursos hídrics, les emissions d'amoníac procedents dels purins, les pudors i el trànsit associat al transport d'animals, pinsos, residus i productes carnis. Per al GDT, aquests impactes posen de manifest una contradicció entre el pes econòmic de la indústria porcina i les conseqüències que té sobre les condicions de vida de la població.
L'entitat també relaciona la concentració de l'activitat amb desequilibris territorials i socials. En aquest sentit, denuncia les condicions laborals que han acompanyat el creixement de la indústria càrnia, les desigualtats econòmiques i la pressió que l'activitat exerceix sobre determinats municipis i serveis públics.
Una de les preocupacions que expressa el GDT és la progressiva pèrdua d'autonomia de la pagesia. Segons l'entitat, la concentració de la producció porcina en mans de grans grups empresarials ha anat reduint el marge de decisió dels ramaders i ha afavorit un model cada vegada més dependent de les necessitats de la indústria. Davant d'aquesta situació, defensa una agricultura i una ramaderia més diversificades, capaces de produir aliments per al territori i de garantir la continuïtat de les explotacions agràries.
.jpg)
Presentació de la campanya per un canvi de model al sector porcí, aquest dimarts a Vic
De la soja sud-americana als escorxadors d'Osona
La campanya també vol ampliar la mirada més enllà de les conseqüències locals de la ramaderia intensiva. El GDT recorda que el model porcí català forma part d'una cadena agroindustrial internacional que depèn de la importació de matèries primeres per a l'alimentació animal i de la comercialització de carn en mercats llunyans.
L'entitat posa especialment el focus en la soja procedent de Sud-amèrica, vinculada en determinats territoris a processos de desforestació, concentració de la propietat agrària i pèrdua de biodiversitat. Des d'aquesta perspectiva, el GDT qüestiona que es pugui presentar el model porcí industrial com una economia circular, tenint en compte els recursos que consumeix i els impactes ambientals associats a les diferents fases de producció i transport.
També adverteix de la vulnerabilitat econòmica d'un sector molt dependent dels mercats internacionals, dels costos energètics i de les crisis sanitàries ramaderes, com la pesta porcina africana. Per això, considera arriscat continuar ampliant la capacitat productiva i reclama un model agroalimentari menys dependent d'una sola activitat econòmica. «Cal reduir la cabana porcina! Cal apostar ja per un canvi de model agroalimentari que sigui més resilient i diversificat», defensa el manifest del GDT.
El biogàs, sota el punt de mira
Un altre dels debats que vol obrir la campanya és el paper de les plantes de biogàs en la gestió dels residus ramaders. En els últims anys, aquests projectes han guanyat protagonisme com a possibles instruments per aprofitar energèticament els purins i altres residus orgànics. El Grup de Defensa del Ter, però, qüestiona que es puguin presentar com una solució suficient als problemes derivats de la concentració porcina.
L'entitat considera que les grans plantes de biogàs poden acabar contribuint a perpetuar un model ramader sobredimensionat si es plantegen com una resposta tecnològica que permet mantenir o incrementar la producció sense reduir el nombre d'animals. El debat sobre aquesta qüestió tindrà un espai específic dins la campanya, amb una conferència del biòleg Fernando Valladares, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
El GDT també critica la fi de la moratòria de noves granges i reclama una actuació més decidida de les administracions per limitar els impactes del sector i fer complir la normativa ambiental.
.jpg)
La campanya s'ha presentat en un lloc simbòlic: davant el monument al porcater que hi ha al Sucre
Cinc actes per debatre alternatives al model porcí
El cicle «Capgirem el model porcí» començarà aquest divendres 23 d'octubre, a les sis de la tarda, al Teatre Àngel Guimerà de Santa Eugènia de Berga, amb la sessió «Osona s'ha convertit en un lloc poc saludable per viure?».
Hi participaran Anna Rodríguez, metgessa, d'Osona Respira; Pau Comes, químic, d'Osona Respira i del Grup de Defensa del Ter, i Jesús Soler, també del GDT. La jornada inclourà la presentació de «Les fonts parlen», un projecte d'alumnes de l'escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga, i una experiència de ciència ciutadana sobre la qualitat de l'aire a les escoles, impulsada amb Osona Respira.
El divendres 6 de novembre, a les sis de la tarda, el Casal Boira Baixa de Manlleu acollirà la presentació de l'exposició «Quina porcada!», amb Ariadna Rigau, tècnica de justícia climàtica i drets ambientals de l'Observatori DESC, i Xavier Crosas, del Grup de Defensa del Ter.
La tercera cita serà el dissabte 14 de novembre, a partir de les deu del matí, al Local Social de Santa Eulàlia de Puig-oriol, al Lluçanès. Amb el títol «Canvia el clima, canviem el model. Aigua, terra, pagesia i futur al Lluçanès», la jornada comptarà amb Gabriel Borràs, biòleg expert en gestió de l'aigua, i Marc Castellnou, inspector de Bombers i responsable de l'àrea forestal i del GRAF.
També s'hi farà una taula rodona sobre experiències agroramaderes al Lluçanès, seguida d'un dinar popular amb productes de la comarca i una sobretaula musical amb acordionistes del territori. La proposta vol connectar el debat ambiental amb experiències de pagesia i producció alimentària que plantegen altres maneres de gestionar el territori.
El divendres 27 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic acollirà la conferència «El biogàs: una solució per al model porcí?», a càrrec de Fernando Valladares.
Finalment, el cicle es tancarà el divendres 11 de desembre, a les set del vespre, a l'Auditori de la Fundació Caixa Manlleu, amb el debat «Un model que empobreix les persones, l'economia i el territori». Hi intervindran Sandra Álamo, responsable de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona de Creacció; Mònica Bernabé, periodista del diari ARA, i Marc Talavera, de Singulars, vinculat a iniciatives de suport a la pagesia i al comerç local.
«Sobren porcs, falten pageses»
El lema escollit pel GDT resumeix una de les idees centrals de la campanya: la necessitat de diferenciar entre la defensa de la pagesia i la defensa d'un model industrial basat en una elevada concentració d'animals i en la producció de carn a gran escala.
L'entitat reivindica una pagesia capaç de produir aliments saludables, tenir cura del territori i mantenir l'activitat econòmica als pobles, i considera que això requereix reduir el pes de la ramaderia industrial i avançar cap a una economia agrària més diversificada.
La campanya també vol superar el format de denúncia ambiental i convertir-se en un espai d'organització ciutadana. El GDT ha fet una crida a participar en els actes, compartir experiències i construir aliances amb altres entitats i col·lectius del territori. «Volem una pagesia viva, que produeixi aliments saludables tot cuidant el territori», afirma el manifest.
Després de dècades denunciant la contaminació dels rius i els aqüífers, el Grup de Defensa del Ter planteja ara el debat sobre el model porcí com una qüestió que afecta el conjunt de l'organització econòmica i social d'Osona i el Lluçanès. La seva proposta és que la discussió no es limiti a com gestionar millor els residus de la indústria, sinó que abordi també quants porcs es produeixen, qui controla la producció, a qui beneficien els guanys i qui assumeix els costos ambientals i socials.
.jpg)
