Pot l'habitatge cooperatiu contribuir a frenar el despoblament rural? Com poden les cooperatives reduir la seva dependència de les grans corporacions tecnològiques? Per què les persones joves, tot i mostrar sensibilitat per les qüestions socials i ambientals, fan tan poc ús de la banca ètica? I quin paper pot tenir l'economia social i solidària en la resistència quotidiana del poble palestí?

Són algunes de les preguntes que plantegen els treballs acadèmics reconeguts en la desena edició dels Premis d'Economia Social, una iniciativa que vol acostar la recerca universitària als reptes del cooperativisme i les economies transformadores.

Enguany s'hi han presentat 29 candidatures (17 Treballs de Fi de Grau, 6 Treballs de Fi de Màster i 6 Treballs de Postgrau), amb la participació de 36 estudiants de deu centres universitaris catalans. Els treballs guardonats aborden qüestions diverses, però comparteixen la voluntat d'explorar formes alternatives d'organitzar l'economia, la producció, el consum i les relacions comunitàries.

Els premis, convocats per la Fundació Roca Galès en el marc del programa de foment de l'economia social de la Generalitat, han repartit una dotació total de 9.000 euros. Més enllà del reconeixement acadèmic, les investigacions ofereixen diagnòstics i propostes que poden resultar útils per a cooperatives, entitats i administracions.
 
Habitatge cooperatiu per revitalitzar el món rural

El primer premi al millor Treball de Fi de Grau ha estat per a Caio Gonçalves Ferreira, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, per la recerca «Habitatges cooperatius en cessió d'ús com a eina dinamitzadora del territori rural».

El treball analitza les possibilitats de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús per contribuir a revitalitzar els pobles i generar comunitats arrelades al territori. A partir del model de Sostre Cívic, estudia com aquesta fórmula pot ajudar a atraure o retenir població en entorns rurals.

La recerca situa l'habitatge més enllà de la seva funció residencial i l'aborda també com una eina de dinamització territorial. En un context en què l'accés a l'habitatge condiciona les possibilitats de viure i desenvolupar un projecte de vida en molts municipis, el cooperativisme en cessió d'ús apareix com una alternativa a la propietat individual i al mercat del lloguer convencional.

El model es basa en la propietat col·lectiva dels habitatges per part d'una cooperativa, mentre que les persones sòcies disposen del dret d'ús. D'aquesta manera, es busca garantir l'estabilitat residencial i evitar que els habitatges entrin en les dinàmiques especulatives del mercat immobiliari.
 
Les cooperatives també depenen de les grans tecnològiques

Un altre dels treballs destacats posa el focus en una contradicció que afecta bona part de l'economia social: la dependència de les plataformes i les infraestructures digitals de les grans corporacions tecnològiques.

La investigació «Hacia la soberanía digital: análisis de viabilidad y propuesta de implantación del cooperativismo de plataforma en la ESS catalana», de Safae Benmoussa i Matteo Ravazzolo, ha obtingut el primer premi en la categoria de Treball de Fi de Màster.

El treball, elaborat en el marc del Màster en Emprenedoria i Innovació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, parteix d'una enquesta a 103 cooperatives. Els resultats constaten que moltes entitats de l'economia social continuen depenent tecnològicament de les grans empreses digitals, malgrat defensar models econòmics basats en la democràcia, la participació i el control col·lectiu dels recursos.

Davant d'aquesta situació, els autors plantegen avançar cap a una major sobirania digital de l'economia social i solidària. Entre les propostes hi ha compartir recursos i infraestructures tecnològiques, apostar pel programari lliure i incorporar eines de governança digital que permetin un control més democràtic de la tecnologia.

La investigació obre un debat sobre fins a quin punt el cooperativisme pot desenvolupar alternatives econòmiques transformadores si una part important de la seva activitat quotidiana depèn de serveis i plataformes controlats per grans corporacions.
 
Per què només un 2% dels joves estudiats utilitzen la banca ètica?

Les finances ètiques són l'objecte del treball d'Emma Vernet Gómez, del grau en International Business Economics de la Universitat Pompeu Fabra, que ha obtingut el segon premi al millor Treball de Fi de Grau. La recerca, titulada «Young people and ethical finance: awareness, use, and access in a changing financial market», analitza les dificultats perquè la banca ètica arribi a les generacions més joves. 

Segons les dades recollides en l'estudi, només un 2% dels joves analitzats tenen un compte d'estalvi en una entitat de banca ètica, malgrat que molts mostren sensibilitat envers les qüestions socials i ambientals. La investigació identifica diversos obstacles que ajuden a explicar aquesta distància entre els valors declarats i les pràctiques financeres: el desconeixement de les alternatives existents, la influència dels hàbits bancaris familiars i les mancances que els joves perceben en els serveis digitals d'aquestes entitats.

El treball planteja així un repte per al sector de les finances ètiques: com fer arribar els seus valors i serveis a una generació que pot compartir bona part dels seus principis, però que continua utilitzant majoritàriament la banca convencional.
 
Els ateneus com a espais de gestió comunitària

El primer premi en la categoria de Treball de Postgrau ha reconegut Pol Aranda Cañissà, de l'Escola d'Economia Social i Solidària, pel treball «Quan la vila decideix, l'ateneu emergeix. L'Ateneu Santboià com a punt de trobada de l'ESS, la intercooperació territorial i la producció del comú». La investigació parteix de diferents experiències d'economia comunitària per explorar les possibilitats de l'Ateneu Santboià, a Sant Boi de Llobregat, com a espai de trobada i articulació de projectes de l'economia social i solidària.

El treball planteja com aquest equipament podria organitzar-se mitjançant una estructura cooperativa, en lloc de seguir una lògica convencional de mercat. La proposta posa sobre la taula la importància dels espais físics en la construcció d'economies comunitàries. Els equipaments poden esdevenir molt més que llocs on desenvolupar activitats: també poden facilitar la intercooperació, la participació veïnal i la gestió col·lectiva de recursos compartits.
 
Connectar la formació professional amb les necessitats del territori

La relació entre educació i economia social és l'eix d'un altre dels treballs premiats. Gabriela Leiva Carrillo, Alejandra Díaz Duarte i David Àlvarez Pujol han obtingut el segon premi de Postgrau amb «La Formació Professional com a espai de disputa: comunagogia, economia social i solidària i aprenentatge servei per a una educació arrelada al territori». La recerca explora com els centres de Formació Professional poden establir vincles més estrets amb cooperatives i entitats de l'economia social, especialment a través de les pràctiques de l'alumnat.

La proposta defensa que aquestes experiències formatives no es limitin a facilitar el contacte amb el món laboral, sinó que també permetin als estudiants participar en projectes que responguin a necessitats socials reals. El model s'ha contrastat mitjançant una experiència pilot en una entitat social i planteja una concepció de l'educació vinculada al territori, a la participació comunitària i a la transformació social.
 
Palestina i les economies de resistència quotidiana

Una de les recerques que aporta una perspectiva internacional és la de María del Rosario de Mendieta, reconeguda amb un premi especial pel treball Economies alternatives en territoris palestins i com construir solidaritat des de l'ESS a Catalunya. 

La investigació analitza experiències d'economia comunitària i formes de resistència quotidiana als territoris palestins, vinculades al concepte de sumud, que fa referència a la perseverança i l'arrelament del poble palestí davant l'ocupació i les adversitats. El treball també revisa les iniciatives de solidaritat impulsades des de l'economia social i solidària catalana i explora com aquestes poden anar més enllà del suport simbòlic per incorporar propostes de transformació econòmica. 

Com a cas concret, la recerca planteja estudiar la possibilitat de reconvertir la multinacional d'origen israelià ICL en una estructura cooperativa i comunitària al servei de les persones treballadores i del seu entorn. Es tracta d'una proposta exploratòria, no d'un procés de reconversió en marxa, que permet vincular el debat sobre la propietat i el control de l'activitat econòmica amb les reivindicacions de solidaritat internacional.