En moviment

Un treball de la Universitat Politècnica que reivindica els béns comuns en el procés de transició ecosocial, premi especial als Premis Economia Social 2023

Aquest dijous s’han entregat els Premis Economia Social als millors treballs universitaris sobre economia social i cooperativisme

S’han premiat els millors treballs de fi de grau, de fi de màster i de fi de postgrau que abordessin la temàtica Hi han participat 35 treballs de 10 universitats d’arreu de Catalunya

Més de 9.000 euros en premis per als millors treballs universitaris sobre cooperatives i economia social

| 29/09/2023 a les 12:45h
Arxivat a: En moviment, Premis Economia Social, món cooperatiui, món cooperatiu
Foto de família d'organització i guardonats en els Premis Economia Social 2023
Foto de família d'organització i guardonats en els Premis Economia Social 2023 | Anna Pujol Navarro
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/09/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Lleialtat Santsenca, a Barcelona, ha acollit aquest dijous 28 de setembre l’acte de lliurament de la setena edició dels Premis Economia Social als millors treballs universitaris sobre economia social i cooperativisme. Els premis, convocats per la Fundació Roca Galès en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat, han reconegut els millors treballs de final de grau, de final de màster i de final de postgrau en aquesta temàtica.

Els tres primers premis han estat per a treballs d’alumnes de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Premi Especial, per a un treball d’un alumne de la Universitat Politècnica de Catalunya. En total, han participat en aquesta edició dels Premis 35 treballs provinents de 10 universitats diferents d’arreu de Catalunya.

El Premi Especial ha correspost al treball «Una carta d’aprenentatges per a la transició ecosocial: Els béns comuns urbans com a dispositiu per materialitzar el dret a la ciutat», d’Oriol Cruz Trullas, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Oriol Cruz ha rebut aquest dijous el premi de mans de Roser Hernández Gurrera, subdirectora general d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat.

El millor treball de fi de màster ha estat per a Marc Collado Gurillo, de la Universitat de Barcelona, per un treball sobre processos d'internacionalització d’empreses socials catalanes. Marc Collado ha rebut el premi de mans de Carla Liébana, de La Coordi - Comerç just i finances ètiques i membre del jurat dels premis. El segon premi en la categoria de millor treball de fi de màster ha estat declarat desert. A canvi, el jurat ha atorgat un accèssit a la categoria de treballs de postgrau.

El millor treball de fi de postgrau ha correspost a Raquel Ríos Font, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ho ha estat per un treball on relaciona el mètode de recerca STEM i l’economia social i solidària. El segon premi ha estat per a Amelia Campos Ríos, de la Universitat Pompeu Fabra, per un treball sobre la Xarxa de Cura Digna i l’enfortiment de les entitats de l’economia social i solidària a través de la intercooperació. Finalment, s’ha concedit un accèssit a Nelson Adrián Calles Blanco i Maria Elena Coa Martínez, del Tecnocampus de Mataró, per un treball basat en el projecte de viabilitat econòmica per la posada en funcionament d’un restaurant escola de gastronomia senegalesa com a nova línia de negoci social de la cooperativa Top Manta.

Finalment, en la categoria de millor treball de fi grau, el primer premi ha correspost a Mireia Oncins de Mota Barbosa, de la Universitat Rovira i Virgili, per un treball sobre el cooperativisme agrari al Camp de Tarragona entre 1906 i 1936. Pau García Sánchez, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha guanyat el segon premi amb un treball sobre l’economia social i solidària i els Objectius de Desenvolupament Sostenible com a proposta d’una situació d’aprenentatge.

El treball que ha obtingut el Premi Especial és definit pel seu autor, Oriol Cruz Trillas, com «una carta d’aprenentatges que explora el potencial dels béns comuns urbans com a dispositiu per a materialitzar el dret a la ciutat en la transició ecosocial». En el treball, afegeix, hi proposa un relat acadèmic, pedagògic i instrumental a partir de la revisió de la literatura acadèmica.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Imatge d'una cursa antiracista anterior, en aquest cas a Barcelona
Imatge d'una cursa antiracista anterior, en aquest cas a Barcelona | Top Manta
Sara Blázquez Castells
Entitats i col·lectius d'Osona impulsen una jornada que combina esport i reivindicació sota el lema «Comunitat, dignitat i lluita!» | La iniciativa, que vol tenir continuïtat i estendre's a altres municipis de la comarca, inclourà dues curses, la lectura d'un manifest, un dinar popular i música en directe
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle | Jordi del Temple
Anna Pujol Navarro
Karina Gibert inaugura divendres a Berga «Economies per al bé comú», quatre activitats que abordaran la tecnologia, els límits del model econòmic, el cooperativisme i l'organització col·lectiva | El cicle continuarà fins al novembre amb un taller sobre els usos i l'ètica de la IA, un debat sobre alternatives econòmiques i un documental sobre sindicalisme i cooperativisme
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat | Jaume Ferrando / Directa
Laura Arau
«La disputa política és també una disputa cultural: qui posa nom a les coses, quins conflictes són visibles, quines veus són legítimes i quines alternatives podem arribar a imaginar» | «Autodefensar-nos no és només protegir-nos quan ens ataquen. És construir les condicions perquè puguem continuar actuant quan l'Estat, el mercat o la por intenten fer-nos recular. És poder resistir el càstig, però també impedir que el relat del càstig sigui l'únic que queda»