Setembre Cultural

​L'IndiFest reivindica els somnis com a territori col·lectiu de resistència dels pobles indígenes

El Festival de Cinema Indígena de Barcelona celebra la dinovena edició del 5 al 16 d'octubre amb la defensa del territori, els drets indígenes i la crisi ambiental entre els eixos de la programació

Activistes i cineastes indígenes de Guatemala, l'Amazònia brasilera i el poble wayuu participaran en els debats i col·loquis del festival

​42 anys de lluita per la terra al Brasil: l’experiència dels Sense Terra en un documental del manlleuenc Ferran Domènech

| 02/10/2026 a les 22:29h
Arxivat a: Setembre cultural, IndiFest, alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, cinema, cinema indígena, drets dels pobles, indígenes
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Els somnis poden servir per prendre decisions col·lectives, anticipar amenaces o orientar la defensa d'un territori? Més enllà de la concepció occidental del somni com una experiència essencialment individual, diverses cosmovisions indígenes l'entenen també com un espai de coneixement i comunicació compartits. És aquesta mirada la que articula la dinovena edició de l'IndiFest, Festival de Cinema Indígena de Barcelona, que se celebrarà del 5 al 16 d'octubre amb el lema «Territori Oníric».

Impulsat per l'organització catalana alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, l'IndiFest combina cinema, col·loquis i mobilitzacions amb l'objectiu que les narratives sobre els pobles indígenes parteixin de les seves pròpies mirades. Després de dinou edicions, el festival continua posant el focus en les vulneracions de drets per part de governs i empreses i en les resistències que s'articulen des dels territoris. 

Aquest any, però, ho farà des d'una perspectiva menys habitual. En moltes cosmovisions indígenes, explica el festival, els somnis connecten passat, present i futur amb allò espiritual, ancestral i territorial. Compartir-los i interpretar-los pot formar part dels processos comunitaris de presa de decisions i, en contextos de conflicte, esdevenir una font d'orientació davant de projectes que amenacen la terra, els recursos naturals o les formes de vida de les comunitats. 

D'aquí el concepte de «territori oníric»: un espai compartit de pertinença, identitat i resistència cultural en què la relació amb la terra, els rius, les muntanyes, els ancestres i altres éssers qüestiona també les fronteres occidentals entre l'individu i la comunitat o entre el món material i l'espiritual.


Cinema explicat des dels mateixos territoris

Aquesta mirada travessarà una selecció de documentals, ficcions i peces d'animació que abordaran la vulneració dels drets dels pobles indígenes, la crisi ambiental, la defensa de l'aigua i altres recursos, l'apoderament de les dones, les cosmovisions i els mites, la transmissió de sabers i la defensa del territori. 

Entre les pel·lícules hi haurà Nunkui, amb presència de la directora Verenice Benítez, i Runa Simi, centrada en la diversitat lingüística. També s'hi projectarà Sumé: The Sound of a Revolution, documental sobre Sumé, la banda que durant els anys setanta va convertir el rock cantat en groenlandès en una expressió cultural i política vinculada a l'afirmació de la identitat inuit.

La programació presencial tindrà com a escenari principal els Cinemes Girona de Barcelona, però s'estendrà també a universitats i altres espais de diferents municipis catalans. A partir del 10 d'octubre, una part de les obres es podrà veure igualment a través de Mirada Nativa, la plataforma gratuïta de cinema d'autoria indígena vinculada al projecte. 
 

'Mārama' es projectarà a l'IndiFest l'11 d'octubre


De Guatemala a l'Amazònia i el territori wayuu

Una de les apostes de l'IndiFest és que el cinema no acabi amb els títols de crèdit. El festival porta cada any a Catalunya persones vinculades directament a les lluites i al cinema indígena perquè participin en converses i debats amb el públic. 

Entre els convidats d'enguany hi haurà Melvin Picón, del poble maia q'eqchi' de Guatemala. Originari de Cobán, a Alta Verapaz, treballa amb l'Asociación de Servicios Comunitarios de Salud (ASECSA) en escoles de formació política i cooperació. La seva trajectòria està especialment vinculada a comunitats afectades o amenaçades per empreses hidroelèctriques i a la reivindicació dels drets individuals i col·lectius dels pobles indígenes. 

També viatjarà a Barcelona Priscila Tapajowara, cineasta indígena de l'Amazònia brasilera. La seva obra entrellaça territori, espiritualitat i ancestralitat amb la defensa del riu Tapajós des de la perspectiva dels pobles indígenes. 

El tercer convidat internacional serà David Hernández Palmar, cineasta wayuu del clan Iipuana, entre Colòmbia i Veneçuela. Director, productor, fotògraf, investigador, periodista i curador independent, Hernández Palmar ha desenvolupat una trajectòria dedicada a l'enfortiment del cinema indígena a l'Amèrica Llatina i a la representació de la cosmovisió i els drets del poble wayuu.

La presència dels tres respon a un altre dels objectius del festival: afavorir l'enxarxament del cinema indígena amb el sector audiovisual local i amb festivals d'altres territoris. La coordinadora de l'IndiFest, Jana Montllor, destaca en aquest sentit la voluntat d'establir relacions amb iniciatives que comparteixen la defensa de la «sobirania narrativa», és a dir, la possibilitat que els pobles deixin de ser únicament objectes de les històries explicades des de fora i passin a controlar-ne els relats.
 

El 12 d'octubre es projectarà el documental 'Standing Above the Clouds'


Un festival situat al voltant del 12 d'octubre

Les dates de l'IndiFest tampoc són casuals. El festival situa la programació a l'entorn del 12 d'octubre com una reivindicació de les resistències indígenes, en contraposició als relats celebratoris sobre la colonització d'Amèrica. 

És una orientació que forma part de la mateixa raó de ser del festival. alterNativa defineix l'IndiFest com una eina d'incidència social i política que busca acostar a Catalunya les problemàtiques, lluites i propostes dels pobles indígenes des de les mirades que es produeixen als mateixos territoris, i reclamar el compliment dels seus drets reconeguts internacionalment. 

En aquesta dinovena edició, els somnis s'incorporen a aquestes narratives no com una fugida de la realitat, sinó precisament com una altra manera de relacionar-se amb el territori i interpretar-lo. Un «territori oníric» en què, segons planteja l'IndiFest, es poden preservar sabers, construir identitat i comunitat i sostenir formes de resistència davant les amenaces que afecten els pobles i els territoris.
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Josep Comajoan Colomé
El Festival de Cinema Indígena de Barcelona celebra la dinovena edició del 5 al 16 d'octubre amb la defensa del territori, els drets indígenes i la crisi ambiental entre els eixos de la programació | Activistes i cineastes indígenes de Guatemala, l'Amazònia brasilera i el poble wayuu participaran en els debats i col·loquis del festival
Activistes pel dret a l'habitatge amb familiars i amistats del matrimoni afectat carregant a corre-cuita les seves pertinences en un camió
Activistes pel dret a l'habitatge amb familiars i amistats del matrimoni afectat carregant a corre-cuita les seves pertinences en un camió | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
La cassolada és aquest dijous a les 8 del vespre davant l'Ajuntament de Manlleu | El Grup de Suport Mutu de Manlleu denuncia la poca flexibilitat de la comitiva judicial a l'hora de deixar temps suficient a la família per desallotjar la casa
La consellera Paneque durant una visita a la finca on vol fer-se el parc, el gener passat
La consellera Paneque durant una visita a la finca on vol fer-se el parc, el gener passat | Departament de Territori
Josep Comajoan Colomé
El Govern afirma que, si la iniciativa prospera, haurà de seguir la tramitació urbanística, ambiental i de benestar animal ordinària | L'executiu també assegura que no hi ha cap expedient en tràmit per ampliar la Xarxa Natura 2000 al municipi ni per crear un parc natural a les Guilleries-Savassona