Trenta-set pel·lícules, 26 activitats paral·leles i una programació repartida per diferents espais de Vic. El Festival Protesta va presentar aquest dimecres el programa complet de la seva tretzena edició, que se celebrarà del 6 al 18 d'octubre i serà la més extensa de la història del festival. Una edició que, sota el lema «Històries que et toquen», vol utilitzar la pell com a punt de partida per acostar el cinema social a qüestions com el racisme, les migracions, les cures, el feminisme, la identitat de gènere o els conflictes que queden fora del focus mediàtic.

El Protesta ja havia avançat fa unes setmanes les línies mestres de l'edició d'enguany. La presentació de dimecres ha permès, però, conèixer-ne tota la dimensió: 22 llargmetratges i 15 curtmetratges, nou estrenes a Catalunya i cinc a l'Estat espanyol. Gairebé el 70% dels llargmetratges estan dirigits per dones i hi haurà produccions procedents d'una tretzena de països.

La programació manté l'aposta del festival per un cinema que posa les persones per davant de les grans xifres i aborda els conflictes socials des d'històries quotidianes. El Protesta reivindica un cinema compromès amb la diversitat i amb els problemes de la gent treballadora, amb especial presència del cinema independent europeu i nord-americà, llatinoamericà i del nou cinema català.

Entre les pel·lícules destacades hi ha Singing Wings, de Hemen Khaledi, un documental sobre les cures, la resistència i els vincles entre éssers vius que s'estrenarà a l'Estat; Els mals noms, de Marc Ortiz, sobre un jove intersex que lluita perquè se'l reconegui com a home a l'Espanya de principis del segle XX; Por el bien de Adam, de Laura Wandel, situada en un hospital i centrada en les tensions entre les necessitats socials i les normes institucionals, o The History of Concrete, de John Wilson.

També tindrà un pes específic Palestina. El festival hi dedicarà una jornada que culminarà amb Coexistence, My Ass!, d'Amber Fares, que aborda la situació a Palestina des de l'humor i que serà estrena a Catalunya.
 
Kelly Reichardt, primera retrospectiva del Protesta

Una de les principals novetats serà la incorporació, per primera vegada en tretze edicions, d'una retrospectiva cinematogràfica. L'escollida és la directora nord-americana Kelly Reichardt, una de les cineastes de referència del cinema independent contemporani.

El Protesta projectarà tres obres seves: Wendy and Lucy, Certain Women i The Mastermind. El festival destaca de Reichardt un cinema minimalista i artesanal, construït a partir de petites històries i amb una crítica social, feminista i de classe allunyada de les lògiques més comercials de la indústria.

La retrospectiva encaixa, de fet, amb la concepció del cinema que reivindica el Protesta: relats aparentment petits que permeten parlar de desigualtats i conflictes molt més amplis.

Del Sàhara i l'Afganistan a la intimitat davant la càmera

Però una part important de la programació presentada dimecres passarà fora de les sales de cinema. Les 26 activitats de pensament crític desplegaran el lema d'aquesta edició, «Històries que et toquen», a partir de la pell entesa alhora com a frontera, contacte i espai on es fan visibles les desigualtats. El festival defineix explícitament aquesta mirada com una proposta antiracista.

Una de les converses serà «Pells en perill», dedicada a dues realitats que el festival considera marcades pel silenci mediàtic: el Sàhara Occidental i l'Afganistan. Hi participaran Tesh Sidi i Nadia Ghulam, amb moderació de Laura Arau.
 
Una altra activitat traslladarà la idea de pell al mateix procés de fer cinema. Mariona Ribas i Sílvia Catalán parlaran de com es construeixen les escenes íntimes des del consentiment, la confiança i el respecte. També hi haurà una conversa sobre la desaparició dels videoclubs, amb responsables del Video Instan de Barcelona i de l'antic Versió Original de Vic; una edició en directe de Les guarres pòdcast, i una trobada de cineastes osonenques amb Ariadna Seuba Serra, Liliana Torres Expósito, Marta Vivet Montagut i Yousra El Mansouri.

Cures, migracions i memòria col·lectiva

El Protesta tornarà també a portar part de la programació als centres cívics de Vic. L'Associació Far Gàmbia, fundada a Vic i liderada per dones migrants i afrodescendents, impartirà tallers al voltant de la cura de la pell amb mantega de karité, les trenes com a espai per compartir històries i la cuina gambiana. S'hi afegiran tallers de percussió, cant coral i una activitat dedicada a revisar qui ha quedat fora del relat sobre els orígens del cinema.

La dimensió comunitària tindrà una presència especial a la inauguració del 9 d'octubre, concebuda com una cerimònia col·lectiva sota el títol «Teixint la pell». El col·lectiu La Clota transformarà el claustre del Centre Cultural Joan Triadú, amb una proposta de moviment de la ballarina osonenca Laura Marsal i l'espectacle Melic. Teixint memòria col·lectiva, d'IF Circus. En la creació d'aquesta peça participaran àvies de la Residència Saits per recuperar històries, coneixements i records. La nit continuarà amb l'estrena catalana de Whispers in May, de Dongnan Chen.

El treball amb adolescents continuarà amb el PRO TEENS. Joves de centres educatius de la comarca veuran Papallones negres, de David Baute, que explica les conseqüències del canvi climàtic a través de tres dones obligades a migrar després de perdre-ho tot. Les sessions estaran dinamitzades per la cooperativa Fronteres Invisibles, que treballarà les desigualtats estructurals vinculades als processos migratoris i el racisme.
 
Tancar el festival des de les cures

La cloenda, el 18 d'octubre a L'Atlàntida, recuperarà una de les idees que travessen tota l'edició: la possibilitat d'acostar-se a realitats alienes a través d'històries concretes. Començarà amb l'actuació d'Alosa i acabarà amb Por el bien de Adam, de Laura Wandel, una pel·lícula que planteja com s'afronten problemàtiques socials complexes des d'uns hospitals que sovint treballen en condicions precàries.

Serà també aleshores quan es coneguin les pel·lícules premiades. El públic tornarà a exercir de jurat i els guardons es lliuraran en una cerimònia conduïda per la productora osonenca Ariadna Dot.

D'aquesta manera, el Protesta vol que la pell sigui alguna cosa més que el lema gràfic de la tretzena edició. La converteix en una manera de parlar d'allò que ens separa però també d'allò que ens posa en contacte: des dels cossos travessats pel racisme o les fronteres fins a les cures, la memòria, la intimitat i els vincles comunitaris. Una aposta per tornar a posar les persones i les seves històries al centre enmig d'una hiperconnectivitat que, paradoxalment, també pot allunyar-nos les unes de les altres.