Setembre Social

​42 anys de lluita per la terra al Brasil: l’experiència dels Sense Terra en un documental del manlleuenc Ferran Domènech

Una campanya de micromecenatge busca suport econòmic per completar la producció i donar a conèixer l’experiència de l’MST als Països Catalans

El documental és una coproducció de Setembre i la Directa amb el suport de la Fundació Coop 57

​Estrenen 'Naharina', un nou documental que s'endinsa a les comunes, les cooperatives, les cases de dones i el model de seguretat del Kurdistan sirià

| 21/09/2026 a les 12:01h
Arxivat a: Setembre social, Sem Terra, Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra, Sense Terra, MST, Brasil, reforma agrària, agricultura, cooperació internacional, Ferran Domènech, documentals, periodisme
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) és una de les principals organitzacions de lluita per la reforma agrària del Brasil. Una campanya de micromecenatge pretén apropar l'experiència d'aquest moviment als activistes dels Països Catalans. El projecte, coproduït per la Directa i Setembre, es va rodar durant l'hivern passat i ha estat dirigit pel manlleuenc Ferran Domènech. Ara necessita una última empenta econòmica per poder culminar-ne la producció i fer-lo arribar al gran públic.

Amb 42 anys d’història, l’MST defensa la reforma agrària i l’accés a la terra de les persones en situació de vulnerabilitat, especialment aquelles que viuen en faveles. El moviment promou l’expropiació de latifundis en determinades circumstàncies previstes per la Constitució brasilera i impulsa projectes d’agroecologia i d’organització comunitària. Segons dirigents de l’MST, el moviment mobilitza entre dos i tres milions de persones arreu del Brasil.

La producció vol mostrar aquesta realitat a través del testimoni directe dels seus membres. Per això, entrevistarà una desena de persones vinculades al moviment en diferents estats brasilers i farà un seguiment del seu dia a dia, amb l’objectiu d’oferir un retrat personal de les seves experiències, les seves lluites i les formes d’organització col·lectiva.
 

El moviment promou l’expropiació de latifundis en determinades circumstàncies previstes per la Constitució brasilera


Una empenta per acabar el projecte

Amb el rodatge ja finalitzat, els responsables del documental han posat en marxa una campanya de suport econòmic per completar-ne la producció. Expliquen que les aportacions permetran mantenir la independència del projecte i fer possible un documental centrat en un moviment social que, segons Domènech, difícilment trobaria suport en els grans circuits de producció audiovisual o en els mitjans de comunicació de masses. Les aportacions tenen la consideració de donacions i poden donar dret a una desgravació fiscal de fins al 80% per als cofinançadors particulars.

Un cop assolit l'objectiu mínim, s'entrarà en una segona fase per poder dotar de més difusió i qualitat el projecte. En total la campanya s'allargarà 80 dies, repartits en dues rondes de 40 dies. Les recompenses que es poden obtenir per co-finançar el projecte van des de subscripcions a la Directa i Setembre a llibres, bosses o mitjons.

La propietat de la terra, al centre del debat

El projecte planteja un paral·lelisme entre la situació brasilera i els processos de concentració de la propietat que s'estan produint als Països Catalans. La voluntat és posar la propietat i l’ús de la terra al centre del debat i donar a conèixer experiències d’organització que puguin contribuir a entendre i desenvolupar noves lluites.
 

El documental entrevista una desena de persones vinculades al moviment en diferents estats brasilers


L’MST és un moviment conegut entre sectors activistes de generacions anteriors als Països Catalans, en part per la relació amb la figura del bisbe català Pere Casaldàliga, que va passar bona part de la seva vida al Brasil lluitant al costat dels predecessors de l'MST. Els promotors del documental consideren, però, que el moviment és menys conegut entre les generacions més joves.

A més de la defensa de l’accés a la terra, el documental mostrarà els processos de formació i organització del moviment, així com els valors que l’MST treballa internament, entre els quals el feminisme, els drets LGTBIQ+ i l'internacionalisme.

Un equip vinculat al periodisme cooperatiu

El documental està dirigit pel periodista Ferran Domènech, col·laborador de La Directa i Setembre, i autor de projectes com Naharina – Resistència comunitària al Kurdistan sirià (2025) i Kobane, aixecar-se (2023). Justament aquests dos mitjans, la Directa i Setembre, son els que doten al projecte d'estructura i difusió, posant de relleu, novament que la intercooperació entre mitjans és una fòrmula guanyadora.

L’equip també està format per Coni Docolomanski, vinculada a la Comuna de Cinema de Rojava i participant en diversos rodatges; Bernat Enrich Miquel, VFX Digital Compositor; Gil Torné, responsable de part de l’elaboració del guió i coneixedor de l’MST arran de la seva experiència com a brigadista, i la vigatana Gemma Vilaregut, que posarà veu al documental. La correcció anirà a càrrec de Míriam Tijani i el rodatge amb dron ha estat realitzat per l’estatunidenc Craig Birchfield.
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle | Jordi del Temple
Anna Pujol Navarro
Karina Gibert inaugura divendres a Berga «Economies per al bé comú», quatre activitats que abordaran la tecnologia, els límits del model econòmic, el cooperativisme i l'organització col·lectiva | El cicle continuarà fins al novembre amb un taller sobre els usos i l'ètica de la IA, un debat sobre alternatives econòmiques i un documental sobre sindicalisme i cooperativisme
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat | Jaume Ferrando / Directa
Laura Arau
«La disputa política és també una disputa cultural: qui posa nom a les coses, quins conflictes són visibles, quines veus són legítimes i quines alternatives podem arribar a imaginar» | «Autodefensar-nos no és només protegir-nos quan ens ataquen. És construir les condicions perquè puguem continuar actuant quan l'Estat, el mercat o la por intenten fer-nos recular. És poder resistir el càstig, però també impedir que el relat del càstig sigui l'únic que queda»
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Josep Comajoan Colomé
El Festival de Cinema Indígena de Barcelona celebra la dinovena edició del 5 al 16 d'octubre amb la defensa del territori, els drets indígenes i la crisi ambiental entre els eixos de la programació | Activistes i cineastes indígenes de Guatemala, l'Amazònia brasilera i el poble wayuu participaran en els debats i col·loquis del festival