La Reserva es va formar amb terres cedides per la Unió Federal a l'Estat de Rondônia per a la creació d'una unitat de conservació estatal, destinada a la preservació de la selva amazònica. Es va formar un corredor ecològic i va permetre l’explotació sostenible per a centenars de famílies de recol·lectors de cautxú. Es tracta de comunitats tradicionals que han viscut a la zona des del segle XIX, extraient recursos del bosc, com ara cautxú, açaí i nous del Brasil.
L’àrea de cautxú situada al llarg del riu Jaci-Paraná data de finals del segle XIX i principis del XX, sota el govern del baró del cautxú, Isaac Benyon Sabbá. Després de la primera crisi del boom del cautxú, es va reactivar durant la Segona Guerra Mundial, durant l'era dels Soldats del Cautxú, per suplir la falta de material per fer neumàtics provinent de les regions asiàtiques dominades pels japonesos.
El robatori de terres s'ha dut a terme en les últims dècades a través de la crema i destrucció de boscos explotats per les comunitats tradicionals de l'Amazònia Foto: Josep Iborra Plans
Les dificultats posteriors no van dissuadir aquests habitants del bosc, que van veure com els seus territoris ressorgien de l'abandonament gràcies a les lluites dels recol·lectors de cautxú d'Acre, liderats per Chico Mendes a la dècada de 1980. Oposant-se a les forces de colonització, van aconseguir la creació de Reserves Extractives, al Brasil i també a Rondônia, amb el suport financer del Banc Mundial a través del Programa Planafloro.
La Reserva Extractiva (RESEX) de Jaci-Paraná es va crear el 17 de gener de 1996, mitjançant el decret estatal número 7.335, als municipis de Porto Velho, Campo Novo de Rondônia i Nova Mamoré. Aquest espai territorial està destinat a l'explotació autosostenible i la conservació de recursos renovables per part de les poblacions agroextractives, amb una superfície de més de 1.960 quilòmetres quadrats, dins dels municipis de Porto Velho, Nova Mamoré i l'actual municipi de Buritis.
Tanmateix, l'ús previst del territori extractiu per la Llei Complementària número 52/1991 de Zonificació Socioeconòmica-Ecològica de Rondônia ha estat negligit des del començament per l'Estat de Rondônia. Els atacs d'invasors i de grans usurpadors de terres sempre han estat la principal dificultat a la qual s'enfronten les famílies de seringueiros que viuen a la Resex (Reserva Extractiva).
Invasió per part de serradors de fusta, ramaders i especuladors a Rondônia
Des del principi de la Reserva, que se suposava que havia de protegir el seu territori tradicional, els extractivistes van haver d'afrontar la retallada il·legal de terres per part d'invasors armats, que se les prenien com si en fossin els propietaris dins dels límits del territori de la reserva, sense que les repetides queixes de l'Organització d'Extracció de Cautxú de Rondônia (OSR) servissin de res per impedir-ho.
Al contrari, aviat va quedar clar que el saqueig de fusta i terres de la Resex formava part d'una política de fets il·legals consumats, en la qual estan participant els diversos poders de l'Estat, abstenint-se conscientment d'actuar i permetent el robatori flagrant. Primer van robar la fusta, i després les terres públiques, mitjançant la desforestació, la tala rasa, el foc i els incendis, seguits pel plantiu de la braquiària, una agressiva pastura africana; la construcció de tanques i de grans finques, com una forma eficaç de colonitzar la selva i desposseir efectivament la Reserva, robant els arbres i les zones que estaven ocupades tradicionalment per a l’explotació de famílies de seringueiros, que durant generacions havien viscut i treballat a la regió.
L'ocupació il·legal de terres ha propiciat que es tripliqués en deu anys el nombre de caps de bestiar a la zona, amb el risc sanitari que això comporta Foto: Josep Iborra Plans
Les famílies extractives que resistien i no cedien als invasors, que sempre apareixien acompanyats d'homes armats i amenaçadors, van ser intimidades amb trets, obligades a vendre les seves parcel·les o a fugir amb les seves pertinences en una canoa, per refugiar-se a la ciutat de Porto Velho. Alguns dels que no van cedir van ser assassinats.
Els treballadors extractius recorden almenys quatre morts sospitoses de seringueiros, els recol·lectors de cautxú. Entre ells hi havia un dels líders de la Resex, Carlos Firmiano de Lima, que va ser assassinat a Buritis el 4 de setembre de 2006. La seva vídua, amb fills petits, va ser obligada a abandonar la plantació de cautxú després de la seva mort. La seva família i els seus col·legues no tenen cap dubte que el motiu de la seva mort, no reconegut a la investigació policial, va ser la seva oposició als invasors de la reserva extractiva de Jaci-Paraná.
L'actual president de l'Associació Bem-te-Vi , formada pels extractius de la Reserva, explica que ja ha estat expulsat de quatre llocs diferents, i a l'últim va ser amenaçat de mort si continuava dins de la reserva. El vicepresident va veure casa seva cremada i també va ser amenaçat fa pocs anys. Personalment, vaig veure el seu predecessor sent amenaçat dins de la mateixa Assemblea Legislativa de Rondônia.
La política de fets consumats
La Comissió Pastoral de Terres de Rondônia ha estat pressionada durant dècades per aquesta política de fets consumats, que també utilitza part de la població com una massa de peons. El mateix ha passat amb la Federació de Sindicats de Treballadors Rurals de Rondônia (Fetagro), pressionada per donar suport a un grup de petites famílies d'agricultors que ocupaven (o compraven als primers invasors) parcel·les en el Districte de Bandeirantes, l’anomenada Linha da Ferrugem, o Linha do Abacaxi.
També es va construir un poble al costat de Buritis, anomenat Minas Novas, part d'una carretera ramificada que penetra a la BR-421 i a l’Estrada do Parque (carretera que creua el Parc Estatal de Guajará Mirim). Però el que predomina a la regió són grans propietaris, enormes finques de terres usurpades il·legalment de les àrees federals cedides a l'Estat, incloent-hi pistes d'aterratge clandestines, amb la total permissivitat i protecció dels poders de l'Estat de Rondônia.
La complicitat de l’administració
S’ha murmurat durant anys que els empleats de la secretaria de medi ambient que havien volgut prendre alguna iniciativa, per notificar o registrar els invasors, van patir represàlies i ràpidament se'ls va impedir de protegir la Reserva. Durant dècades, els invasors van ser presumptament encoberts i protegits per la Secretaria de Medi Ambient (Sedam) i pels successius governadors de Rondônia.
Casa cremada d un 'seringueriro' amenaçat de mort i expulsat dela Reserva l'any 2023 Foto: Comissió de Pastoral de la Terra de Rondônia
Un dels fets sorprenents d'aquesta protecció va ser l'autorització als empleats d'Idaron (agència de veterinària de l’estat) per entrar i vacunar el bestiar contra la febre aftosa i altres malalties. Sota l'aparença de sanejament, en lloc de retirar el bestiar il·legal (coneguts com a bous pirates), la mesura va tolerar i consagrar l'existència de milers de caps de bestiar indocumentats dins de la reserva, ja que, sense vacunació, posava en perill tota l'estratègia dels ramaders de declarar Rondônia un territori lliure de febre aftosa. La vacunació del bestiar va disparar l'entrada de més bestiar a la regió. Un cop emesos els permisos de trànsit, camions i camions carregats de bestiar van entrar a la Resex (Reserva Extractiva) per pasturar a les terres robades als extractivistes.
El nombre de bestiar criat en aquestes terres ocupades il·legalment es va triplicar en deu anys, i ara s'estima en més de 185.000 caps de bestiar criat il·legalment. Originaris de zones il·legals com la Resex, els documents d’aquest bestiar criat il·legalment es blanquegen a fora en finques de trànsit, i així es declara que el bestiar, que surt de zones de devastació ambiental, té un origen ambientalment correcte, permetent-ne la venda i fins i tot l’exportació de la carn a Europa i a tot el món. Per casos com aquest, la carn del Brasil és una de les principals causes de la desforestació de l’Amazònia.
Aquest robatori de terres és un negoci enorme en terres espoliades a la Unió Federal, dut a terme mitjançant la crema, el foc i la destrucció, que ja ha desforestat el 75% de la superfície que hauria de ser protegida. A més a més, els talladors d’arbres es fixen especialment en tallar intencionalment els arbres del cautxú, de les nous del Brasil i les palmeres d'açaí, les principals espècies que generen ingressos per a les famílies extractivistes tradicionals.
La impunitat dels invasors del Resex
Ni tan sols la Fiscalia Ambiental de Rondônia ha pogut impedir eficaçment aquestes il·legalitats. Des del 2004, la Fiscalia ha presentat més de cinquanta accions civils públiques contra invasors del Resex. Algunes d'aquestes investigacions han donat lloc a sentències favorables per a la recuperació, l'expulsió d'animals i invasors. Però aquesta iniciativa contrasta amb les accions dels governs estatal i federal. En una de les accions, contra el mateix Idaron, la Fiscalia de Rondônia argumenta la complicitat històrica de l'agència amb l'entrada d'animals a la reserva, al·legant que l'activitat de l'agència no és l'aplicació de la llei ambiental.
Segons sembla, una de les fiscals ambientals de l'estat declarava públicament que evitava comprar carn de supermercats subministrats per la Frigon, una planta càrnia, que era una de les principals compradores de carn de bestiar obtingut il·legalment de la Reserva Extractiva de Jaci-Paraná. Posteriorment, Frigon va ser condemnada en una demanda pel Tribunal 1r de Finances Públiques i Salut del Tribunal de Justícia de l'Estat de Rondônia per desforestar 570 hectàrees de vegetació autòctona a la Reserva Extractiva de Jaci-Paraná, en una de les rares accions civils públiques interposades per l'Estat de Rondônia contra el Frigorífico Irmãos Gonçalves Comércio e Indústria Ltda.
Imatge d'aquest dilluns, de la inspecció abans de sortir de Porto Velho Foto: Comissió de Pastoral de la Terra de Rondônia
El gegant ramader JBS va arribar a ser multat amb aproximadament 24 milions de reals el 2025. La Secretaria d'Estat per al Desenvolupament Ambiental (Sedam) li va imposar una multa per la compra de bestiar criat il·legalment dins de la Reserva Extractiva de Jaci-Paraná (Resex), basant-se en investigacions de la Fiscalia General de l'Estat (PGE). Tanmateix, la multa va ser ràpidament anul·lada pel Fiscal General de l'Estat, Thiago Alencar, confirmant anys d'impunitat en la destrucció territorial i ambiental de la Resex.
Ni tan sols casos de treball esclau han escapat de formar part d'aquest quadre d'explotació de la natura i saqueig de les comunitats tradicionals de la regió, ara minoritàries dins del seu territori. Més de 16 treballadors han estat trobats per fiscals del treball patint explotació forçada o en condicions degradants dins de les finques muntades pels invasors.
Protecció i complicitat de diputats estatals i representants federals de Rondônia
A més, el poder legislatiu regional també ha donat suport de totes maneres als invasors i deforestadors de la regió. En comptar amb un fort poder econòmic i molta gent per elegir representants a l'Assemblea Legislativa de Rondônia, s'ha demostrat que molts dels grans terratinents que van envair la Resex van invertir, com permet la legislació brasilera, en les campanyes electorals municipals del municipi de Buritis i diputats i senadors de Rondônia.
L’Empresa JBS, la més gran exportadora de carn de tot el món, és un dels principals contribuents a les campanyes electorals dels diputats i senadors federals de Rondônia, els mateixos que ara defensen el robatori de terres públiques i el saqueig i que, a més, són sospitosos de controlar milers de quilòmetres quadrats de la regió amb l'ús de nombrosos testaferros, que amaguen els veritables propietaris de les més de 500 grans finques clandestines.
Per això, no és gens estrany que la majoria dels intents legals de l'Assemblea Legislativa de Rondônia i del Govern de Rondônia no van ser mai per gestionar o protegir la Reserva, com era l'obligació de l'Estat, sinó per reduir-la (2011), revocar el decret de creació (2014) i alterar els límits (2018 i 2021) de la Reserva Extractiva de Jaci-Paraná. Aquests intents van ser declarats inconstitucionals.
Senyalització de la inspecció d'aquest dimecres a la zona afectada Foto: Comissió de Pastoral de la Terra de Rondônia
Inconstitucional, com ho és la llei actualment vigent, creada l'abril de 2025 per l'Assemblea Legislativa de Rondônia, la Llei Complementària 1.274/25, que va crear el Programa Estatal de Regularització Ambiental Diferenciada de la Reserva Extractiva Jaci-Paraná (PERAD-RO), que atorga amnistia a les ocupacions il·legals i els delictes ambientals comesos dins de la unitat de conservació, autoritzant, per un màxim de 30 anys, l'ús del terreny per part d'ocupants considerats «consolidats», extingint les multes ambientals i les accions civils públiques, i legitimant així l'espoliació de terres públiques destinades als extractivistes i l'acaparament de terres per a l'explotació econòmica de la zona.
La Fiscalia de Rondônia ja ha sol·licitat que aquesta llei sigui declarada inconstitucional. Igual que la Fiscalia Pública Federal (MPF), que va presentar una Acció Civil Pública (ACP) sol·licitant que la Unió recuperés el control de la unitat (federalització), ja que en permetre la destrucció gairebé total de la Reserva, l'Estat de Rondônia va violar completament les condicions de la cessió de l’àrea per part de la Unió el 2004.
Un terrible precedent que amenaça totes les reserves ambientals i les comunitats tradicionals
La invasió i el manteniment de la il·legalitat de la Reserva Extractiva de Jaci-Paraná és un terrible precedent de la política de fets consumats d'invasió, apropiació de terres i destrucció de la selva amazònica, que ha causat les taxes més altes de desforestació i violència contra les poblacions indígenes i tradicionals de l'Amazònia. Es talla la selva per apoderar-se de les terres.
Així es comet una acció il·legal, però acaben fent-se amos d’extensos territoris on munten finques, primer per criar vaques i després per plantar soja. Les invasions dels pròxims Territoris Indígenes Karipuna i Uuru Eu Au Au en són prova. Com ho són les morts i invasions de la Reserva Extractiva de Machadinho do Oeste, també a Rondônia, on diuen: «Si va funcionar allà, també funcionarà aquí».
«Ens estan desmoralitzant», va comentar un líder sense terra de Cujubim, RO, fa uns anys. Els que exigeixen una reforma agrària es queden sense res. Aquest explica que aquelles famílies que havien abandonat el seu campament de sense terra, per envair una reserva extractiva veïna, al cap d'uns anys, ja hi criaven bestiar i obtenien beneficis econòmics de la desforestació d’un parc ambiental, amb la màxima impunitat i permissivitat de les autoritats estatals i judicials.
Aquestes autoritats polítiques, policials i judicials s'afanyen a treure amb violència i processar els petits agricultors que exigeixen una reforma agrària, però actuen amb la màxima lentitud contra aquells que envaeixen reserves ambientals i els territoris de les comunitats tradicionals.
Després de la presentació de l'Acció Directa d'Inconstitucionalitat (ADI) 7.819, relativa a la Llei 1.274/25 que tracta de la Reserva Extractiva Jaci-Paraná (RESEX) a Rondônia, l'última carta jugada per l'Assemblea Legislativa de l'Estat de Rondônia (ALE RO) i els poders polítics que donen suport als saquejadors de la Reserva, ha estat sol·licitar una inspecció judicial de la zona, que s’ha de fer aquesta setmana, a principis de maig de 2026, mentre aconseguien suspendre totes les altres accions civils i processos judicials en curs.
Un dels vehicles que han participat en la inspecció del Suprem, aquest dimecres Foto: Comissió de Pastoral de la Terra de Rondônia
La Comissió Pastoral de Terres, així com Kanindé, WWF, la Xarxa Eclesial de l'Amazònia (REPAM) i la Defensoria Pública de la Unió, en representació dels extractivistes de Jaci-Paraná, han estat admesos com a amicus curiae pel Tribunal Suprem brasiler. Aquelles famílies dins de la Reserva Extractiva (Resex) que siguin petits agricultors i compleixin els criteris per a rebre terres per la reforma agrària podran establir-se en zones properes, que han estat judicialment reconegudes com a terres públiques.
Un dels objectius és garantir que la Inspecció Judicial enviada pel ministre del Tribunal Suprem del Brasil no escolti tan sols els invasors, més nombrosos i amb molt poder econòmic, sinó que escolti també els extractivistes i les comunitats tradicionals de la regió de manera segura i sense posar-los en perill, ja que ja pateixen tota mena de persecució.
Esperem que es faci justícia, després de més de trenta anys d'agressions i de ser expulsats violentament de la regió, i que la zona es recuperi ambientalment i es reforesti, evitant que la zona sigui consagrada amb impunitat a una de les regions més perseguides i devastades dels últims anys, aturant les invasions i la desforestació, mantenint la legalitat, els drets constitucionals i la sostenibilitat econòmica, ecològica i social a la qual estava destinada la Reserva Extractiva de Jaci-Paraná.
