El Diacrític

​On eren mons iaios mentre Mussolini arribava al poder?

«On eren mons iaios mentre Mussolini arribava al poder? On sóc jo mentre Bolsonoro arriba al poder?»

«Què fèiem el dia que la segona onada de feixistes, la del segle XXI, va començar a arribar al poder? Celebrar la victòria del Barça davant del Madrid per cinc gols? Comentar l'onada de fred que arribava?»

«Prepareu-vos per veure Vox, Ciutadans i PP extremar idees i pràctiques que ara ja assenyalen en alguns dels seus discursos»

Mediterràniament

| 29/10/2018 a les 18:22h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, feixisme, extrema dreta, Jair Bolsonaro, Brasil
Jair Bolsonaro i Benito Mussolini
Jair Bolsonaro i Benito Mussolini
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/10/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Què feien els meus iaios mentre Mussolini arribava al poder? Què van fer mentre el feixisme accedia al poder de l'Estat per primer cop a Europa i inaugurava una època que esdevindria funesta per a les seves pròpies vides? Una època en què l'extermini dels altres, el genocidi, la guerra i l'exili els van fer patir, a ells i a milions de persones d'arreu del món, una de les etapes més fosques de la humanitat. Una època que hem de tornar a témer amb la victòria, avui, a Brasil, de la ultradreta de Jair Bolsonaro.

Fa anys que els parlaments de mitja Europa inclouen parlamentaris neofeixistes, d'extrema dreta, xenòfobs i totalitaris. Són producte d'una crisi econòmica que el capitalisme ha gestionat fent el mateix que sempre ha fet: donar la culpa als pobres, als grups humans amb menys recursos i que més complicada tenen al defensa. Així, i gràcies a un control efectiu dels mitjans de manipulació de masses, els treballadors precaritzats de mitja Europa han acusat els treballadors precaritzats que en els darrers anys han arribat a Europa de la seva dissort. Tal com deia Manolo Sáez fa anys en una xerrada a Reus contra el Banc Mundial, sembla com si als pobres els hagi sortit un os darrere el coll que, quan volen trobar els culpables de la seva vida de misèria, els impedeix mirar cap a dalt i només els permet enfocar la vista cap a baix. I quan miren cap a baix, sempre hi ha qui des de dalt assenyala qui s'hi troba com a culpables.

Aquest diumenge, Bolsonaro ha tret més del 55% dels vots al Brasil. Gairebé seixanta milions de brasilers han votat la ultradreta. En alguns indrets, com al sud-est i el sud del país, les seves propostes han arribat a aconseguir el 70% dels vots. A partir de l'1 de gener, Bolsonaro i el seu vicepresident, el general Hamilton Mourão, començaran a tirar endavant les seves propostes, des d'una nova cadena de privatitzacions en cadena fins al que ells anomenen «neteja» contra qui no s'adequï a «la llei i l'ordre», un ordre basat en l'odi cap a les persones amb opcions sexuals diferents a les seves i cap als pobres.

Què fèiem el dia que la segona onada de feixistes, la del segle XXI, va començar a arribar al poder? Celebrar la victòria del Barça davant del Madrid per cinc gols? Comentar l'onada de fred que arribava? Preparar el llarg cap de setmana de l'1 de novembre que queia en dijous?

A Brasil, les restriccions per a ús d'armes desapareixeran i la policia tindrà via lliure per «imposar la llei», els nois i noies de 16 anys tindran el mateix tracte jurídic que els adults, les teories neoliberals més extremes passaran a ser la norma i, alhora que es propaganditza una «retallada del Govern», es retallaran les pensions i els programes d'ajudes socials, es combatrà la cultura d'esquerres i s'entronitzarà la dictadura que va viure Brasil de 1964 a 1985.

Però allò més terrible que ens trobarem la gent que vivim als Països Catalans és que l'accés al govern de l'Estat per part de l'extrema dreta a Brasil donarà ales als neofeixistes a Europa i Salvini, el Front Nacional francès o l'extrema dreta búlgara empenyeran les idees i les pràctiques de la dreta cap a l'extrema dreta. Prepareu-vos per veure Vox, Ciutadans i PP extremar idees i pràctiques que ara ja assenyalen en alguns dels seus discursos.

On eren mons iaios mentre Mussolini arribava al poder? On sóc jo mentre Bolsonoro arriba al poder? On som nosaltres mentre l'odi esdevé norma política generalitzada per salvar, un cop més, el capitalisme que destrueix la humanitat i el planeta? Segurament abraçant la pell freda de qualsevol que, malgrat les diferències, defensi els valors bàsics de la igualtat, la llibertat i la fraternitat, es digui Aneris o li diguin Atmosfèric, i tot per evitar l'Infern de Dante a la Terra. Tant aleshores com ara, plantant cara al feixisme que és, tal com deia Durruti i cal no oblidar-ho, la màxima expressió del capitalisme.
Un veí de la família controlant des de la finestra del pis a veure si arribava la comitiva judicial
Un veí de la família controlant des de la finestra del pis a veure si arribava la comitiva judicial | Ferran Domènech
Ferran Domènech
La PAH lamenta que si l'oficina d'habitatge de Manlleu no hagués tancat el 12 de febrer passat no s'hauria arribat a aquesta situació 'in extremis' | Una vintena de persones s'han concentrat davant de l'edifici per evitar el desnonament
Moment que la família abandona el seu pis del carrer Anselm Clavé, propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Moment que la família abandona el seu pis del carrer Anselm Clavé, propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Josep Comajoan Colomé
L’Ajuntament de Vic, que no va emetre en el seu moment l’informe de vulnerabilitat de la família, només els ha ofert com a solució d’emergència tres nits en un hostal | El jutjat va saltar-se l’article de la llei que diu que havia d’haver informat a temps l’Ajuntament i va fer cas omís de les gestions d’última hora | El pis és propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Porcs en una granja industrial
Porcs en una granja industrial
Mar Carrera Vendrell
Les sis entitats organitzadores d'«El porc del demà» reflexionen amb Mar Carrera sobre els motius per participar en aquest concurs literari que, aquest any, també ho és d'il·lustració | «La tasca d’una editorial és acompanyar històries per canviar el món, contribuir a generar coneixement col·lectiu que circuli, posar les eines perquè el pensament crític tingui formes entenedores, atractives i sostenibles»