El Diacrític

Mediterràniament

«Es conversaria sobre els viatges més terribles de tots: els de la fugida i el desig de supervivència; els que sacsegen la consciència d’aquesta Europa tan poc acollidora»

«No, el Mediterrani no és, només, un espai d’estiueig i gaudi per al jovent ociós de pell clara»

Ariadna Masmitjà: «Els refugiats van arrencar flors i les oferien als policies com a símbol de pau»

| 12/06/2018 a les 21:38h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, refugiats, Mediterrani, migracions
Persones refugiades rescatades per l'ONG SOS Mediterranée, que viatja a bord del vaixell Aquarius
Persones refugiades rescatades per l'ONG SOS Mediterranée, que viatja a bord del vaixell Aquarius | Karpov / SOS Mediterranée
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/06/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa temps que una empresa cervesera va encunyar un adverbi: mediterràniament. Cada estiu ens el recorden. Cada estiu, per mitjà del seu curtmetratge publicitari, s’esforcen a relacionar mediterraneïtat amb cervesa, amb nois i noies joves i bells, amb temps de vacances, amb música anglosaxona enganxosa... Deu ser aquesta la significació, per als cervesers i els seus publicitaris, de l’adverbi mediterràniament.

Llàstima que el curs escolar s’acabi, perquè als instituts i altres centres d’ESO es podria repassar la pel·liculeta publicitària d’enguany i comentar-la. És obvi que no es pretendria augmentar el consum d’aquest tipus de beguda, sinó ajudar a analitzar un recurs publicitari amb ulls crítics. Ja que l’escola ha de continuar obrint finestres a la realitat: local, general, política, econòmica, social, artística... Ha de continuar educant. L’adoctrinament se centra en la doctrina, se centra en els continguts dels relats oficials; l’educació, en canvi, en el desvetllament i l’amplitud de la mirada –incloent-hi, també, esguards alternatius– i, és clar, en els dubtes i les esquerdes dels relats de pedra picada.

Llàstima que el curs s’acabi perquè potser hi hauria adolescents que mostrarien interès per les begudes tradicionals dels països mediterranis (en aquestes terres de l’extrem occidental, els ibers  feien fermentar cereals per obtenir cervesa, però les vinyes i el vinum romà la van desplaçar). O per les músiques i balls propis –del flamenc als sirtakis, passant pels ritmes del Magrib, de Sardenya, de Sicília... I, tal vegada, algú aniria més enllà i preguntaria per unes religions, per unes polítiques, per unes estructures socioeconòmiques tan diferents de les del nord, «on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure / desvetllada i feliç». 

Llàstima que el curs s’acabi perquè potser es parlaria força de viatges i viatgers: inventant camins «dubtosos per la mar» misteriosa i farcida de perills (penso en les epopeies homèriques), duent a terme intercanvis materials i –de retruc– culturals (penso en grecs i fenicis, per exemple), lluitant pel domini militar i territorial (penso en les flotes dels germans Escipió, les tropes del califat de Damasc travessant l’Estret, l’expedició catalana d’Orient...). I, n’estic segur, també es conversaria sobre els viatges més terribles de tots: els de la fugida i el desig de supervivència; els que sacsegen la consciència d’aquesta Europa tan poc acollidora; els de l’enorme fossa comuna que sembla contradir el vitalisme del mar dels símbols maragallians: «Fuig-ne, de la terra immoble, / fuig dels horitzons mesquins: / sempre al mar, al gran mar noble; / sempre, sempre mar endins». 

No, el Mediterrani no és, només, un espai d’estiueig i gaudi per al jovent ociós de pell clara. No ho és.
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat | Generalitat de Catalunya
Carme Brugarola
Article de Carme Brugarola sobre l'ús del català, especialment entre el jovent, i els comportaments erràtics d'alguns polítics amb responsabilitats de govern | «La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua»
El Cogulló de Sallent és una muntanya de runam salí de 500 metres d’alçada
El Cogulló de Sallent és una muntanya de runam salí de 500 metres d’alçada | Núria Segura Insa
Núria Segura Insa
ICL, l'empresa israeliana que gestiona aquesta activitat al Bages, està en el punt de mira per l'impacte ambiental, així com per les condicions laborals dels treballadors | Una sentència ferma obliga a la companyia a buidar la muntanya de sal del Cogulló, a Sallent, on ara vol fer una planta fotovoltaica; veïns i entitats ambientalistes temen que sigui una excusa per evitar enretirar el runam salí
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats | Grup de Defensa del Ter
Josep Comajoan
El GDT fa l’enèsima denúncia del mal estat dels aqüífers a partir de l’analítica de 170 fonts d’Osona i el Lluçanès | Un 41% de les fonts analitzades estaven contaminades per purins i un 42% no rajaven, un 9% més que ara fa un any