Naharina significa la gent del riu, i és la denominació que van atribuir els antics egipcis als pobles que vivien prop dels rius Eufrates i Xabur a Síria. Actualment, pel Xabur només flueix aigua quan plou, ja que Turquia l'ha assecat curs amunt. Per la seva banda, l'Eufrates es veu cada vegada més escanyat, també per les polítiques ecocides d'Erdogan. El poble del riu, sense riu. Aquest és el punt de partida del documental Naharina que, des de la profunditat històrica dels pobles de Mesopotàmia, n'explora les arrels comunals que han propiciat la floració d'un sistema polític basat en els nexes comunitaris.
 
L'obra, de cinquanta-dos minuts, s'endinsa en les comunes que promouen la participació democràtica de base, les cooperatives que organitzen el treball i la riquesa de forma horitzontal, les Cases de les dones que han contribuït a l'alliberament i autonomia de les dones i, finalment, les Forces de Seguretat Internes, que han introduït el pensament comunitari en un context tan feréstec com ho és el de la seguretat a Síria. Tot plegat en un moment de relativa calma, on la guerra de baixa intensitat continua causant una destrucció lenta i implacable.


Naharina s'estrena aquest divendres 24 de gener al cinema cooperatiu Zumzeig del barri de Sants de Barcelona. Després, l'equip té previst presentar el projecte arreu dels Països Catalans i més enllà. En aquest sentit, ja ha confirmat la seva participació en el Festival de Cinema Kurd de Düsseldorf, a Alemanya. 
 
El documental ha estat realitzat per un equip sobre el terreny format per Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech. Recreo explica que «és important incloure la mirada de la gent local en el projecte, per això ha sigut un regal comptar amb la Sherin en tot el procés». Sherin Hassan és nascuda a Rojava i, tot i que viu a cavall entre el Kurdistan sirià i l'iraquià, és membre activa de la Comuna de Cinema de Rojava.
 
El documental també disposa de la música original de Cloud Studio, una petita productora musical situada a la ciutat kurda de Qamishlo des d'on s'ha produït la banda sonora del documental amb la col·laboració de músics locals. L'edició de so ha anat a càrrec de Coni Docolomanski i l'etalonatge de Bernat Enrich Miquel. El documental ha estat coproduït per la Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava, i ha comptat amb el finançament de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Fundació Coop 57.

Després de l'estrena a Barcelona, aquest divendres, aquestes són les següents projeccions ja confirmades: Manlleu, Casal Boira Baixa (24 de gener); Barcelona, Institut Viladomat, a la jornada «La comunitat educativa per la solidaritat entre els pobles» (1 de juny); Brussel·les, Tribunal Permanent dels Pobles, a la Universitat Vrije (6 de febrer); Saragossa, Sala Venecia (8 de febrer); Campdevànol, El Casino (14 de febrer); Blanes, sala de plens de l'Ajuntament (21 de febrer); Navàs, Ateneu Popular La Feixa (28 de febrer); Berga, Ateneu Llibertari del Berguedà (1 de març); Lleida, Sala Screenbox (14 de març); Nules, Casal Popular de Nules (21 de març); València, La Repartidora (22 de març); Burjassot, Ca Bassot (22 de març); Sallent, Ateneu Popular Rocaus (29 de març); Dusseldorf, Festival de Cinema Kurd (25 d'abril), i Barcelona, Mostra de Cinema Kurd (11 de maig).