Setembre Crític | Violència masclista

​Absolen l’exencarregat de la neteja d’Esfosa acusat d’assetjament sexual a dues treballadores

La jutge l’ha absolt en considerar que no hi ha més proves en contra seu que les declaracions de les dues dones denunciants

Les entitats que donen suport a les víctimes lamenten que la sentència absolutòria «perpetua la impunitat» de comportaments com el que s’ha dut a judici

​L’acusat d’assetjaments sexuals a Esfosa basa la seva defensa en la falta de testimonis directes dels fets

| 07/12/2022 a les 18:16h
Arxivat a: Setembre crític, sentències, indústria càrnia, Càrnies en Lluita, violència masclista, delicte sexual, Esfosa, assetjament sexual, judicis, Juntes som Revolució, COS
Representants de les entitats que donen suport a les víctimes valorant la sentència
Representants de les entitats que donen suport a les víctimes valorant la sentència
El Jutjat Penal de Manresa ha absolt l’exencarregat de la neteja de l’escorxador Esfosa de Vic acusat d’assetjament sexual a un mínim de dues treballadores durant diversos anys. La jutge ha considerat que no hi ha proves suficients, més enllà de les declaracions de les dues víctimes, per condemnar l’acusat. Les entitats que donen suport a les víctimes han fet públic un comunicat on lamenten la sentència absolutòria «perquè de fet perpetua la impunitat real  amb què es produeixen i repeteixen aquests comportaments inacceptables».

La sentència del Jutjat Penal de Manresa, on es va fer el judici el 29 de setembre passat, també recorre a un altre argument clàssic en sentències absolutòries de delictes sexuals: que cap de les dues dones ho va denunciar fins a cap d’uns anys. En concret, fins i tot entra a valorar el fet que si bé totes dues en el seu moment van recórrer a la justícia per reivindicacions de tipus laboral, no ho van fer per denunciar l’assetjament sexual de què diuen que van ser víctimes. 

En realitat, la sentència recull les tesis de la defensa, en el sentit que no hi ha res més que incrimini a l’acusat que les declaracions de les dues dones, o que al cap dels anys, en algun detall fins i tot van incórrer en alguna contradicció durant el judici. En el fonamental, però, es van mantenir fermes en les seves acusacions. La jutge, però, no ho ha tingut en compte, i ans al contrari, retreu a les víctimes que no gravessin ni fotografiessin mai a l’acusat en el moment que les assetjava i, per tant, no hagin pogut presentar cap altra prova en contra seu.
 

Un moment del judici, el 29 de setembre passat a Manresa Foto: Josep Comajoan


Les entitats de suport diuen que amb l'absolució les dues dones «tornen a ser assetjades i menyspreades»

Les entitats que donen suport a les dues dones -Càrnies en Lluita, Juntes Som Revolució, COS i Gossos K9- afirmen que amb aquesta sentència «les dones denunciants tornen a ser assetjades i menyspreades; això després del patiment personal i de l’esforç que els ha suposat posar una denúncia d’aquestes característiques». El comunicat també lamenta el paper que van jugar les dues empreses on va treballar l’acusat; una d’elles, Sersumin, el va tornar a contractar després que l’altra, GCT Plus, l’acomiadés arran dels fets que ara s’han jutjat.

La fiscalia havia demanat per una pena de 7.200 euros de multa per l’assetjament sexual. L’acusació particular, per la seva part, demanava dues penes de presó, de dos anys i de set mesos, en considerar que l’acusat s’havia servit de la seva superioritat laboral per demanar serveis sexuals a les dues dones. Tant fiscalia com acusació particular també demanaven que es donés continuïtat a l'ordre d’allunyament de l’acusat vers les dues dones. El comunicat de les entitats, precisament, lamenta que pel fet que ara no existeixi aquesta ordre, «les dones denunciants tornen a estar en perill».
Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.
Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. | Dani Codina
Saioa Baleztena Rudi
Durant els quatre anys en què ha funcionat el Centre de Naixements (CN) de Martorell, han donat a llum un total de 479 gestants i s'ha convertit en referent de l'atenció del part respectat | Representants de famílies que hi han parit van entregar aquest dimecres un manifest amb 244 adhesions reclamant la seva reobertura a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Neus Altisent i Silva
El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador | El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic