El Diacrític

Assetjaments: ni a la feina, ni enlloc!

Article de Montse Castañé, de Càrnies en Lluita, arran de l'imminent judici, el dia 29 a Manresa, per la denúncia d'assejatments sexuals a la indústria càrnia d'Osona

«Si les dones han denunciat, malgrat totes les pors, com que encara tenim unes lleis patriarcals, sovint es demana a les víctimes que demostrin l’assetjament i gairebé les tracten, de fet, com a culpables»

Un grup de treballadores denuncia haver patit assetjament sexual a l’escorxador Esfosa

| 05/09/2022 a les 08:56h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, assetjament sexual, Esfosa, Assetjament, judicis, Càrnies en Lluita, Montse Castañé
Acte de denúncia de l'assetjament a la indústria càrnia d'Osona, el setembre de 2020 a Vic
Acte de denúncia de l'assetjament a la indústria càrnia d'Osona, el setembre de 2020 a Vic | Aleix Auber
Les dones que hem estat greument assetjades a la feina, no ho oblidem mai. Si la persona assetjadora és un superior, el fet encara és més greu, ja que utilitza el seu càrrec  per tal d’imposar la seva voluntat. La dona que treballa no ho fa perquè sí, sinó perquè necessita guanyar-se la vida. 

Per tot plegat, poques dones denuncien un assetjament que pot arribar a durar anys. I, si ho fan, l’empresa no els sol donar suport, al contrari: les pressiona perquè retirin la denúncia i utilitza aquesta situació per fer-les fora de la feina. L’única cosa que els preocupa és la bona imatge de l’empresa. Les seves treballadores són un número, i prou.

Tant l’empresa com l’assetjador et poden anul·lar com a persona si no ets prou forta i, sobretot, si no demanes ajuda, perquè una denúncia d’aquest tipus pot comportar seqüeles tals com ràbia, impotència, por a sortir al carrer  i fins i tot idees de suïcidi. 

Si les dones han denunciat, malgrat totes les pors, com que encara tenim unes lleis patriarcals, sovint es demana a les víctimes que demostrin l’assetjament i gairebé les tracten, de fet, com a culpables. Hi ha sentències exculpatòries per fets tan greus com violacions i no s’evita que la violència contra les dones acabi amb un assassinat. Aquestes lleis i aquests jutges masclistes s’han de canviar.

Pots arribar a estar molt cansada d’aquesta situació, però saps que no estàs sola. A vegades et sembla que no canviaràs, res, però saps que no lluites només per a tu, sinó per a totes les dones que s’han trobat o que es poden trobar en aquesta situació.

Darrerament, hi ha hagut fets tan lamentables i vergonyosos com premiar amb una Creu de Sant Jordi a un grup musical com Estopa, que té unes lletres molt masclistes i que ni tan sols canten en català. Quina vergonya, tot plegat!

Totes les institucions, govern o poder judicial, haurien de pensar que aquesta violència de què estem parlant podria haver passat a les mares que els van parir, a les companyes, a les germanes, a les filles..., i potser aleshores tot començaria a canviar.

Malgrat el que costa, continuarem lluitant per totes les dones: pel futur de les nostres filles i netes; perquè volem ser lliures; volem anar a treballar segures i tranquil·les; perquè hem de poder anar vestides com vulguem i sortir de festa i tornar a casa a l’hora que ens sembli. 

Ja n’hi ha prou. Lluitem i denunciem, perquè, juntes, tenim més força per acabar amb aquesta violència masclista. Perquè, juntes, som revolució!
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen