El diacrític

Llavors de revolta

Article de Roser Iborra arran de l'acomiadament de sis persones a l'empresa càrnia Costa Food, presumptament pel seu activisme sindical

«Feta la llei, feta la trampa. A les càrnies, i també a Costa Food, s’ha multiplicat un entramat realment complicat d’empreses»

«És motiu d’orgull institucional, aquest antisindicalisme salvatge? Els treballadors són menys importants que les peces de la maquinària?»

Una campanya assenyala Bon Preu i Esclat en una polèmica per l'acomiadament d'una treballadora d'una càrnia de Centelles

| 07/08/2021 a les 12:35h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Bet Piella, lluita sindical, COS, Costa Food, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Ajuntament de Vic
Protesta pels acomiadaments a Costa Food davant de l'empresa, dimecres passat
Protesta pels acomiadaments a Costa Food davant de l'empresa, dimecres passat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/08/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 20 de juliol de 2021, la regidora de Promoció Econòmica de Vic, Bet Piella, informava, en un tuit, que havien visitat les instal·lacions de Costa Food Meat per tal de conèixer «el procés des de l’origen que es fa amb totes les empreses del grup que exporta a 117 països» i agraïen l’acollida.

El dia 4 d’agost de 2021, una concentració  de més de vint persones davant de la mateixa empresa, de Càrnies en lluita, el sindicat COS (Coordinadora Obrera Sindical), Capgirem Centelles i Capgirem Vic denunciava els acomiadaments d’almenys sis persones presumptament a causa del seu activisme sindical. L’acollida va ser diferent: els van enviar els Mossos.

Entremig, havien passat coses.

Al començament de la pandèmia, a l’empresa hi va haver un mort, segurament per COVID. El treballador que ho va denunciar i que va demanar mesures de protecció sanitària va ser acomiadat de manera fulminant.

A l’empresa ja no hi ha falses cooperatives, aquest frau de llei que es va aconseguir eradicar (gairebé) en gran part gràcies a la tenacitat de Càrnies en lluita, amb l’ajuda d’Albert Botran, de la CUP. 

Però, feta la llei, feta la trampa. A les càrnies, i també a Costa Food, s’ha multiplicat un entramat realment complicat d’empreses i els treballadors s’han trobat, d’un dia a l’altre, treballant al mateix lloc però teòricament en una empresa nova que no els reconeixia l’antiguitat.

Estant així les coses, a Costa Food hi ha uns quants treballadors que s’organitzen i reclamen aquesta antiguitat real, amb el suport de Càrnies en lluita. Uns quants s’afilien a la COS i creen una secció sindical per lluitar pels seus drets.

Reacció de l’empresa? Acomiadaments. Els donen de baixa pretesament voluntària de cotització, amb la qual cosa no tindran ni el dret a cobrar l’atur. Han actuat potser no amb nocturnitat, però amb traïdoria manifesta. Durant l’agost, perquè els advocats fan vacances i es trobaran més sols.

I pregunto, a la regidoria de Promoció Econòmica de Vic, que va ser tan ben acollida a les instal·lacions de l’empresa: és motiu d’orgull institucional, aquest antisindicalisme salvatge? Els treballadors són menys importants que les peces de la maquinària? Els beneficis econòmics a les càrnies són molt importants. Però la mesura humana de què fan gala a Vic hi és inexistent.

Cada vegada tot és més global: la pandèmia, el canvi climàtic, el capitalisme salvatge. Hi ha qui es pensa que pot destruir el planeta i la salut sense conseqüències per a les elits econòmiques. Però, si ens anem enfonsant, serà per a tothom. Perquè els diners no es mengen i la salut no es compra. 

Els treballadors i treballadores de Costa Food que lluiten pels seus drets són un exemple de lluita. Són llavors de revolta. Tenen una dignitat que sembla oblidada. N’haurem d’aprendre: i reconquerir els drets laborals que ens han anat destruint. No volem només les engrunes ni anar només de la casa (si en tens!) a la feina sense horitzons. 
El pujol del Despujol, en segon terme, amb els camps que seran urbanitzats al davant
El pujol del Despujol, en segon terme, amb els camps que seran urbanitzats al davant | Gerard Serrat Panadero
Gerard Serrat Panadero
L'article lamenta que el nou POUM de les Masies de Voltregà, publicat recentment, preveu aproximadament que 23,7 hectàrees de sòl rústic o amb aprofitaments agraris -equivalents a uns 26 camps de futbol- esdevenen urbanitzables | «Consolida el poble dormitori de xalets, amb alta despesa energètica i hídrica»
«Van ser moments de patiment i angoixa. De sentir un verí que et paralitza inoculant amenaces amb dosis de Casal Tramuntana»
«Van ser moments de patiment i angoixa. De sentir un verí que et paralitza inoculant amenaces amb dosis de Casal Tramuntana»
Carme Cara
«Tinc l’esperança que cap candidat amb un discurs basat en l’odi contra qui és més vulnerable pugui tenir representació a cap ajuntament» | «Són subjectes-diana injustament culpabilitzats d’okupes, delinqüents, morosos; són diferents, no són d’aquí de tota la vida i només alguna política transgressora denuncia que no tenen el dret a vot pel qual tantes generacions i dones van lluitar»
Acció de la coordinadora d'ONG reivindicat el dret al vot de totes les persones
Acció de la coordinadora d'ONG reivindicat el dret al vot de totes les persones
Abdelkarim Bouloum
«Resulta incoherent sentir com totes les formacions fan campanya amb les persones emigrades com a subjecte sense que aquestes puguin ser subjectes polítiques. Democràcia?» | «La vulneració d'aquest dret és encara més flagrant en els casos de persones que han nascut al territori, hi han crescut, s'hi han socialitzat i contribueixen amb els seus impostos»