El diacrític

​Costa Food com a exemple d’empresaris que volen ser amos... de tot

«Una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven»

«Sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment recursos humans»

Llavors de revolta

| 14/09/2021 a les 20:55h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, COS, Càrnies en Lluita, Costa Food, sindicats, lluita laboral, indústria agroalimentària, indústria càrnia
Concentració de protesta pels acomiadaments davant la seu de Costa Food
Concentració de protesta pels acomiadaments davant la seu de Costa Food
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/09/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Costa Food és una de les empreses càrnies d’Osona on les treballadores i es treballadors es van organitzar després que Càrnies en Lluita aconseguissin aturar, a les empreses del ram, més de vint anys de pràctiques irregulars que obligaven les i els treballadors a la participar en «falses cooperatives» per tenir-hi feina. Amb les «falses cooperatives», les treballadores i els treballadors no tenien dret a l’atur, no tenien vacances i no cobraven si no treballaven, pur esclavatge al segle XXI provocat per una colla de milionaris que no és que siguin rics sinó que naden en l’opulència més absoluta.

L’organització de les treballadores i els treballadors de Costa Food va consistir en constituir l’eina que sempre ha estat bàsica per a la defensa de qualsevol treballador o treballadora que sap que ho és, un sindicat. En aquest cas, una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven.

Com hi va respondre l’empresa? Doncs com sempre han fet els esclavistes: garrotada i que callin els de baix. Durant els primers dies del passat mes d’agost, sis persones van ser acomiadades tot i que la forma per fer-ho és, també, d’escàndol. Costa Food els va donar de baixa de forma unilateral, tot i que va utilitzar la mentida de dir que la baixa era «voluntària», amb la qual cosa les persones acomiadades no tenen dret ni a cobrar l’atur.

Exigir la readmissió de les acomiadades és el mínim, però també és el mínim demanar a l’administració, que suposadament hauria de ser neutra, que obligui els patrons a comportar-se no com a esclavistes sinó com a empresaris, tot i que sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment «recursos humans». Readmissió ja!!!
Moment de la roda de premsa.
Moment de la roda de premsa.
Aquest matí diversos col·lectius i entitats han presentat en roda de premsa la manifestació unitària PROU! – Posem límits al turisme, que tindrà lloc el dissabte 6 de juliol a Barcelona | En paral·lel, a Girona, també han fet públic el Manifest per la Reducció de l’Activitat Turística, elaborat per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, amb més de 200 signatures individuals, moltes de les quals de veus conegudes del món de la cultura i la ciència
Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és lector, pastor i poeta, en aquest ordre.
Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és lector, pastor i poeta, en aquest ordre. | Maria Moreno Viladrich
Maria Moreno Viladrich
Entrevista a Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951), lector, pastor i poeta, en aquest ordre. Signa 'La cultura del blat. Records d'infantesa a Llobera', editat per l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d'Estudis Lacetans amb la col·laboració del Museu de Solsona | Divins recull més d'un miler de mots i locucions que, per relaxació fonètica, prenen formes que disten de la normativa. Són paraules d'allò més arrelades a la dimensió popular que han sobreviscut a la normalització i que, avui, conformen un llenguatge après, fondo, ple de sentit, i, de retruc, una cultura que en múltiples prismes s'ha situat sovint al marge de la cultura oficial.
Alba Hierro intervenint a la primera sessió de l'Escola del Col·lapse
Alba Hierro intervenint a la primera sessió de l'Escola del Col·lapse | Sara Blázquez Castells
Alba Hierro, Helena Majó, Pau Llonch i Mario Ríos van ser els ponents introductoris en la primera sessió de l'Escola del Col·lapse | Publiquem el vídeo complet i la relatoria de la jornada