El diacrític

​Costa Food com a exemple d’empresaris que volen ser amos... de tot

«Una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven»

«Sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment recursos humans»

Llavors de revolta

| 14/09/2021 a les 20:55h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, lluita laboral, sindicats, Càrnies en Lluita, Costa Food, COS
Concentració de protesta pels acomiadaments davant la seu de Costa Food
Concentració de protesta pels acomiadaments davant la seu de Costa Food
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/09/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Costa Food és una de les empreses càrnies d’Osona on les treballadores i es treballadors es van organitzar després que Càrnies en Lluita aconseguissin aturar, a les empreses del ram, més de vint anys de pràctiques irregulars que obligaven les i els treballadors a la participar en «falses cooperatives» per tenir-hi feina. Amb les «falses cooperatives», les treballadores i els treballadors no tenien dret a l’atur, no tenien vacances i no cobraven si no treballaven, pur esclavatge al segle XXI provocat per una colla de milionaris que no és que siguin rics sinó que naden en l’opulència més absoluta.

L’organització de les treballadores i els treballadors de Costa Food va consistir en constituir l’eina que sempre ha estat bàsica per a la defensa de qualsevol treballador o treballadora que sap que ho és, un sindicat. En aquest cas, una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven.

Com hi va respondre l’empresa? Doncs com sempre han fet els esclavistes: garrotada i que callin els de baix. Durant els primers dies del passat mes d’agost, sis persones van ser acomiadades tot i que la forma per fer-ho és, també, d’escàndol. Costa Food els va donar de baixa de forma unilateral, tot i que va utilitzar la mentida de dir que la baixa era «voluntària», amb la qual cosa les persones acomiadades no tenen dret ni a cobrar l’atur.

Exigir la readmissió de les acomiadades és el mínim, però també és el mínim demanar a l’administració, que suposadament hauria de ser neutra, que obligui els patrons a comportar-se no com a esclavistes sinó com a empresaris, tot i que sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment «recursos humans». Readmissió ja!!!
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»