EL DIACRÍTIC

Dones: dignitat i respecte

Montse Castañé, membre de Càrnies en lluita, escriu aquest article dies després que una de les treballadores denunciants dels assetjaments a l'escorxador Esfosa declarés als jutjats de Vic

«Els assetjaments són sempre menyspreables; però, si es produeixen al lloc de la feina (que necessites per sobreviure) l’abús de poder encara és més greu»

El silenci també és una forma de violència

| 31/08/2021 a les 11:03h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, assetjaments, masclisme, feminismes, assetjament laboral, dones, sexisme, violències, violència masclista
Lectura del manifest de la plataforma Juntes som revolució, dijous passat, mentre una de les treballadores denunciants dels assetjaments a l'escorxador Esfosa declarava als jutjats de Vic
Lectura del manifest de la plataforma Juntes som revolució, dijous passat, mentre una de les treballadores denunciants dels assetjaments a l'escorxador Esfosa declarava als jutjats de Vic | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/08/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per entendre què és la violència masclista, ens hem de posar a la pell de les dones que l’han patida. Ningú no es pot imaginar què és viure amb aquesta creu a sobre: et destrueixen la vida, tant si el maltractament és psicològic o físic, o totes dues coses.

És molt greu que, si l’assetjament es produeix a la feina, sovint la persona que no pot continuar treballant en molts casos sigui la dona assetjada i no pas l’assetjador.

A la majoria d’empreses tenen un protocol contra els assetjaments que, a l’hora de la veritat, no fan servir o no volen fer servir. Sembla que volen ajudar les dones, però a l’hora de la veritat els donen l’esquena.

En realitat, l’única cosa que preocupa a moltes empreses és la seva imatge pública, en comptes de la seguretat de les seves treballadores. Les dones ens mereixem poder anar a treballar segures i tranquil·les.

Els assetjaments són sempre menyspreables; però, si es produeixen al lloc de la feina (que necessites per sobreviure) l’abús de poder encara és més greu. I és imperdonable i vergonyós que no es faci fora l’assetjador.

Qualsevol maltractador hauria de pensar que va néixer d’una dona i que, per tant, ha de respectar qualsevol dona com si fos la seva mare.

Els fets encara s’agreugen perquè, quan les dones gosen denunciar, malgrat totes les pors, a vegades es troben amb uns jutges o jutgesses masclistes que tergiversen la llei a favor dels maltractadors. I, a més a més, a vegades a les dones se les tracta com a culpables i no víctimes de la situació, sense imaginar l’infern que estan vivint.

Les dones (i els homes) tenim molta feina a fer, per tal d’acabar amb aquesta xacra.

Per tant, cal mobilitzar-se i lluitar per tal que les coses no continuïn d’aquesta manera. Tothom hi té part de responsabilitat: a les famílies, a les escoles, al carrer. La dignitat i el respecte cap a les dones no és només una qüestió feminista, sinó de drets humans.
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»