El diacrític

El silenci també és una forma de violència

Article de Montse Castañé arran de la concentració pel cas del professor de l'institut del Voltreganès assenyalat per diverses ex-alumnes per les seves actituds masclistes

«És desconcertant veure com l’administració no actua segons la gravetat dels fets, sinó per evitar l’escarni públic. Ens agradaria esmentar una evidència: el silenci també és una forma de violència»

Un grup de treballadores denuncia haver patit assetjament sexual a l’escorxador Esfosa

| 13/02/2021 a les 21:16h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Lliures i combatives, masclisme, patriarcat, feminisme, assetjament, institut del Voltreganès
Concentració a l'institut del Voltreganès després que hagi transcendit el cas del professor que recopilava fotos d'ex-alumnes, mares i professores
Concentració a l'institut del Voltreganès després que hagi transcendit el cas del professor que recopilava fotos d'ex-alumnes, mares i professores
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Ens veiem als carrers!». Així acabava el comunicat llegit per Tarik D. El Hajji, representant del Sindicat d’Estudiants i de Lliures i Combatives davant de l’Institut Públic del Voltreganès el dia 12 de febrer de 2021.

I explicava: «El passat dia 22 de desembre una ex-estudiant de l’institut descobreix que un professor (...) té una galeria pública en què es recopilen centenars d’imatges. Fotografies, moltes en banyador, de nenes alumnes i ex-alumnes, mares i fins i tot ex-professores.»

Explica que arran de la publicació de la notícia reben missatges de moltes estudiants que denuncien «actituds masclistes i vivències amb aquest professor» que surten a la llum «després de tants anys» i es queixen que l’actitud del Departament d’Ensenyament ha estat  «limitar-se a obrir un expedient.» I demanen «que se l’aparti de les seves funcions i que se li prohibeixi impartir classes a la borsa pública».

Parlem amb algunes de les noies. Ens expliquen que hi ha hagut apropaments dissimulats, que les noies treien totes bona nota de gimnàstica però els nois no; que el professor implicat les gravava a les classes de natació amb l’excusa de poder-les avaluar més bé... i que tot això ho han viscut des de la incertesa i la vulnerabilitat pròpies de la seva edat. Però ara  demanen sense embuts  que «el Departament d’Ensenyament faci una investigació rigorosa sobre el contingut trobat a la xarxa Pinterest, com també als seus arxius personals. (...) Ens en sobta la passivitat, tenint en compte que es té coneixença del cas des de fa un mes». Qui parla és Irene Codina, representant de les noies afectades.

I també diuen: «Hi havia un pensador xinès que molt bé deia: saber el que és just i no fer-ho, és la pitjor de les covardies. És desconcertant veure com l’administració no actua segons la gravetat dels fets, sinó per evitar l’escarni públic. Ens agradaria esmentar una evidència: el silenci també és una forma de violència».

Pel que fa a la direcció del centre, sembla que estan més preocupats per la repercussió negativa que pugui tenir aquest afer per al centre, de cara a les matriculacions, que per resoldre-ho. Es limiten a «posar en marxa el protocol», segons ens explica Marta Boixeda, mare d’una alumna i regidora per la CUP a Sant Hipòlit de Voltregà, que també ha intervingut en la concentració. Segons la seva intervenció, «el feminisme és això: no callar, i no callarem (...) En cada lluita demostrem que juntes som imparables».

Nosaltres també hi érem. Les noies afectades tenen tot el nostre recolzament. A aquest professor de gimnàstica que presumptament ha publicat fotos, gravat vídeos i ha faltat el respecte a les noies se l’ha d’investigar seriosament. Es comença amb fotos i vídeos i es pot acabar violant i matant. 

Hem d’acabar amb aquest sistema patriarcal que fa fàstic i que és pitjor que un virus.

I denunciem que aquesta impunitat  té molt a veure amb algunes sentències exculpatòries per als  agressors  dictades per jutges masclistes que no s’aturen a pensar que les dones violades, maltractades, humiliades o mortes podrien ser les seves mares, companyes, filles o nétes. I que tampoc no recorden que a ells també  els va parir una dona, al capdavall.

Si en toquen a una, ens toquen a totes!

N’estem fins als ovaris, de tants collons!
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Neus Altisent i Silva
El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador | El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic
«Les següents generacions només s’han sentit encara més sense projecte, sense futur i vulnerables»
«Les següents generacions només s’han sentit encara més sense projecte, sense futur i vulnerables» | Jacob Lund
Núria Barnolas
Anàlisi de Núria Barnolas que busca en l'Informe Petras les raons que han portat a la desconnexió intergeneracional, la liberalització de l'economia i la consegüent desmobilització a partir de l'anomenada transició espanyola | «L’Estat guanya força mentre que la societat civil es debilita i queda dividida entre classes (cada vegada més estratificades) i generacions. Espanya es converteix en un laboratori neoliberal»