VIOLÈNCIES

Un grup de treballadores denuncia haver patit assetjament sexual a l’escorxador Esfosa

El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus

Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat

| 22/09/2020 a les 14:19h
Arxivat a: Setembre crític, feminisme, feminismes, assetjament sexual, drets laborals, esfosa, càrnies en lluita, indústria càrnia, Montse Castañé, dones, violències
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/09/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Montse Castañé porta quatre anys patint assetjament sexual per part d’un encarregat de l’empresa de neteja que té contractada l’escorxador de Vic on treballa, Esfosa, GCT Plus. Com ella, diu, «hi ha moltes més dones que han estat assetjades per aquesta mateixa persona, que porta 20 anys treballant a l’empresa, però que han anat callant per por. Però la bola s’ha fet massa grossa», diu. Tant, que el dijous 17 de setembre Castañé i una altra treballadora van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra l’encarregat. 

Les dones denuncien comentaris grollers, de naturalesa sexual, pressions i amenaces, acomiadaments, abusos de poder i fins i tot tocaments. «L’empresa li ha obert un expedient sancionador i té uns dies per presentar al·legacions», diu Roser Iborra, membre de Càrnies en lluita, un grup de suport a les treballadores en lluita de la indústria càrnia d’Osona, «nosaltres exigim l’acomiadament immediat i protecció per a les dones denunciants», afegeix. 
 

La mobilització de les dones assetjades compta amb el suport de diversos grups de dones d'Osona Foto: Aleix Auber


Castañé i Iborra asseguren que tenen constància que són moltes més dones les que han estat víctimes d’aquest assetjament, però que no han denunciat per por, «volem donar una dimensió col·lectiva a la denúncia i que es converteixi en el final de la impunitat i el començament d’una lluita», diu Iborra, «és una denúncia oberta. Esperem que moltes dones sentin que no estan soles i s’hi sumin», afegeix Castañé. 

No és un cas aïllat, ho diuen les xifres. Segons l’Enquesta de violència masclista realitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat el 2016, les dades més recents sobre assetjament sexual i per raó de sexe a l’entorn laboral, una de cada cent dones ha patit rumors sobre la seva vida sexual o sexualitat, bromes obscenes dels seus companys, pressions per practicar sexe no desitjat, mirades lascives, gestos obscens, tocaments o arraconaments al lloc de treball. El mateix informe conclou que el 15,1% de les dones s’han sentit discriminades en el treball en matèria de salaris, de tipus de tasques a realitzar, de faltes de respecte o de faltes de valoració. 
 

Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada Foto: Aleix Auber


Com en el cas de l’assetjament a l’escorxador Esfosa, les xifres també detecten que moltes dones no denuncien per por a ser acomiadades. Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada. El 64,2% són caps o superiors, el 28% són companys i el 8% clients o usuaris, i es solen apropar «a dones en situació de vulnerabilitat», diu Castañé. 
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) | AMDH
Carme Brugarola
«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca | Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu? | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?