VIOLÈNCIES

Un grup de treballadores denuncia haver patit assetjament sexual a l’escorxador Esfosa

El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus

Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat

| 22/09/2020 a les 14:19h
Arxivat a: Setembre crític, feminisme, feminismes, assetjament sexual, drets laborals, esfosa, càrnies en lluita, indústria càrnia, Montse Castañé, dones, violències
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Montse Castañé porta quatre anys patint assetjament sexual per part d’un encarregat de l’empresa de neteja que té contractada l’escorxador de Vic on treballa, Esfosa, GCT Plus. Com ella, diu, «hi ha moltes més dones que han estat assetjades per aquesta mateixa persona, que porta 20 anys treballant a l’empresa, però que han anat callant per por. Però la bola s’ha fet massa grossa», diu. Tant, que el dijous 17 de setembre Castañé i una altra treballadora van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra l’encarregat. 

Les dones denuncien comentaris grollers, de naturalesa sexual, pressions i amenaces, acomiadaments, abusos de poder i fins i tot tocaments. «L’empresa li ha obert un expedient sancionador i té uns dies per presentar al·legacions», diu Roser Iborra, membre de Càrnies en lluita, un grup de suport a les treballadores en lluita de la indústria càrnia d’Osona, «nosaltres exigim l’acomiadament immediat i protecció per a les dones denunciants», afegeix. 
 

La mobilització de les dones assetjades compta amb el suport de diversos grups de dones d'Osona Foto: Aleix Auber


Castañé i Iborra asseguren que tenen constància que són moltes més dones les que han estat víctimes d’aquest assetjament, però que no han denunciat per por, «volem donar una dimensió col·lectiva a la denúncia i que es converteixi en el final de la impunitat i el començament d’una lluita», diu Iborra, «és una denúncia oberta. Esperem que moltes dones sentin que no estan soles i s’hi sumin», afegeix Castañé. 

No és un cas aïllat, ho diuen les xifres. Segons l’Enquesta de violència masclista realitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat el 2016, les dades més recents sobre assetjament sexual i per raó de sexe a l’entorn laboral, una de cada cent dones ha patit rumors sobre la seva vida sexual o sexualitat, bromes obscenes dels seus companys, pressions per practicar sexe no desitjat, mirades lascives, gestos obscens, tocaments o arraconaments al lloc de treball. El mateix informe conclou que el 15,1% de les dones s’han sentit discriminades en el treball en matèria de salaris, de tipus de tasques a realitzar, de faltes de respecte o de faltes de valoració. 
 

Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada Foto: Aleix Auber


Com en el cas de l’assetjament a l’escorxador Esfosa, les xifres també detecten que moltes dones no denuncien per por a ser acomiadades. Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada. El 64,2% són caps o superiors, el 28% són companys i el 8% clients o usuaris, i es solen apropar «a dones en situació de vulnerabilitat», diu Castañé. 
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021 | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich estan preparades per començar l'any
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003 | Arxiu fotogràfic de la Universitat de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra recorda Enric López, professor de matemàtiques i de física i un dels impulsors de la Universitat de Vic, que va morir el 30 de desembre | «No deixava indiferent ningú. Burleta, a vegades càustic, era un professor diferent. Enmig de la grisor i de la censura dels anys seixanta, jo vaig estar prou de sort de poder ser l’alumna de dues persones excepcionals: Enric López i Núria Albó»