VIOLÈNCIES

Un grup de treballadores denuncia haver patit assetjament sexual a l’escorxador Esfosa

El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus

Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat

| 22/09/2020 a les 14:19h
Arxivat a: Setembre crític, feminisme, feminismes, assetjament sexual, drets laborals, esfosa, càrnies en lluita, indústria càrnia, Montse Castañé, dones, violències
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/09/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Montse Castañé porta quatre anys patint assetjament sexual per part d’un encarregat de l’empresa de neteja que té contractada l’escorxador de Vic on treballa, Esfosa, GCT Plus. Com ella, diu, «hi ha moltes més dones que han estat assetjades per aquesta mateixa persona, que porta 20 anys treballant a l’empresa, però que han anat callant per por. Però la bola s’ha fet massa grossa», diu. Tant, que el dijous 17 de setembre Castañé i una altra treballadora van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra l’encarregat. 

Les dones denuncien comentaris grollers, de naturalesa sexual, pressions i amenaces, acomiadaments, abusos de poder i fins i tot tocaments. «L’empresa li ha obert un expedient sancionador i té uns dies per presentar al·legacions», diu Roser Iborra, membre de Càrnies en lluita, un grup de suport a les treballadores en lluita de la indústria càrnia d’Osona, «nosaltres exigim l’acomiadament immediat i protecció per a les dones denunciants», afegeix. 
 

La mobilització de les dones assetjades compta amb el suport de diversos grups de dones d'Osona Foto: Aleix Auber


Castañé i Iborra asseguren que tenen constància que són moltes més dones les que han estat víctimes d’aquest assetjament, però que no han denunciat per por, «volem donar una dimensió col·lectiva a la denúncia i que es converteixi en el final de la impunitat i el començament d’una lluita», diu Iborra, «és una denúncia oberta. Esperem que moltes dones sentin que no estan soles i s’hi sumin», afegeix Castañé. 

No és un cas aïllat, ho diuen les xifres. Segons l’Enquesta de violència masclista realitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat el 2016, les dades més recents sobre assetjament sexual i per raó de sexe a l’entorn laboral, una de cada cent dones ha patit rumors sobre la seva vida sexual o sexualitat, bromes obscenes dels seus companys, pressions per practicar sexe no desitjat, mirades lascives, gestos obscens, tocaments o arraconaments al lloc de treball. El mateix informe conclou que el 15,1% de les dones s’han sentit discriminades en el treball en matèria de salaris, de tipus de tasques a realitzar, de faltes de respecte o de faltes de valoració. 
 

Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada Foto: Aleix Auber


Com en el cas de l’assetjament a l’escorxador Esfosa, les xifres també detecten que moltes dones no denuncien per por a ser acomiadades. Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada. El 64,2% són caps o superiors, el 28% són companys i el 8% clients o usuaris, i es solen apropar «a dones en situació de vulnerabilitat», diu Castañé. 
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021 | Sara Blázquez
Més de 140 entitats i empreses de tots els sectors exposaran el 23 i 24 d’octubre a la FESC d'aquest any | L'informe de Balanç Social 2021 indica que l'economia solidària està creixent a tots nivells: en organitzacions, en base social i en generació d’ocupació i d’ingressos
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram!
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram! | Maria Saladich
Maria Saladich
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Sortegem una entrada doble entre les persones que els encertin (sorteig a Instagram) per veure '100UP', una pel·lícula que retrata una selecció acolorida de persones de tot el món que tenen més de 100 anys, i que es projecta aquest dissabte dins el Festival Protesta
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Roser Iborra
Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»