VIOLÈNCIES

Un grup de treballadores denuncia haver patit assetjament sexual a l’escorxador Esfosa

El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus

Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat

| 22/09/2020 a les 14:19h
Arxivat a: Setembre crític, dones, Montse Castañé, indústria càrnia, càrnies en lluita, esfosa, drets laborals, assetjament sexual, feminismes, feminisme, violències
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/09/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Montse Castañé porta quatre anys patint assetjament sexual per part d’un encarregat de l’empresa de neteja que té contractada l’escorxador de Vic on treballa, Esfosa, GCT Plus. Com ella, diu, «hi ha moltes més dones que han estat assetjades per aquesta mateixa persona, que porta 20 anys treballant a l’empresa, però que han anat callant per por. Però la bola s’ha fet massa grossa», diu. Tant, que el dijous 17 de setembre Castañé i una altra treballadora van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra l’encarregat. 

Les dones denuncien comentaris grollers, de naturalesa sexual, pressions i amenaces, acomiadaments, abusos de poder i fins i tot tocaments. «L’empresa li ha obert un expedient sancionador i té uns dies per presentar al·legacions», diu Roser Iborra, membre de Càrnies en lluita, un grup de suport a les treballadores en lluita de la indústria càrnia d’Osona, «nosaltres exigim l’acomiadament immediat i protecció per a les dones denunciants», afegeix. 
 

La mobilització de les dones assetjades compta amb el suport de diversos grups de dones d'Osona Foto: Aleix Auber


Castañé i Iborra asseguren que tenen constància que són moltes més dones les que han estat víctimes d’aquest assetjament, però que no han denunciat per por, «volem donar una dimensió col·lectiva a la denúncia i que es converteixi en el final de la impunitat i el començament d’una lluita», diu Iborra, «és una denúncia oberta. Esperem que moltes dones sentin que no estan soles i s’hi sumin», afegeix Castañé. 

No és un cas aïllat, ho diuen les xifres. Segons l’Enquesta de violència masclista realitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat el 2016, les dades més recents sobre assetjament sexual i per raó de sexe a l’entorn laboral, una de cada cent dones ha patit rumors sobre la seva vida sexual o sexualitat, bromes obscenes dels seus companys, pressions per practicar sexe no desitjat, mirades lascives, gestos obscens, tocaments o arraconaments al lloc de treball. El mateix informe conclou que el 15,1% de les dones s’han sentit discriminades en el treball en matèria de salaris, de tipus de tasques a realitzar, de faltes de respecte o de faltes de valoració. 
 

Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada Foto: Aleix Auber


Com en el cas de l’assetjament a l’escorxador Esfosa, les xifres també detecten que moltes dones no denuncien per por a ser acomiadades. Les xifres de l’Enquesta de violència masclista demostren que els assetjadors sexuals o per raó de sexe en l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada. El 64,2% són caps o superiors, el 28% són companys i el 8% clients o usuaris, i es solen apropar «a dones en situació de vulnerabilitat», diu Castañé. 
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La fidelització de la clientela permet a Mas Corcó que el 90% de la producció ja la tinguin venuda al moment de posar el pa al forn | Guanyar el premi dels «Aliments Excel·lents» d’Osona ha representat un abans i un després en la cooperativa manlleuenca
L’equip del reportatge es va desplaçar a l’Escola de Policia d’Àvila
L’equip del reportatge es va desplaçar a l’Escola de Policia d’Àvila | 3CAT
El reportatge 'Infiltrats' del '30 minuts' explica com almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia es van infiltrar, a principis del 2020, en diversos moviments socials dels Països Catalans | Per primera vegada, es fan públics els errors que van cometre i que van ser claus perquè les investigacions de la Directa els descobrissin