Entrevista | Proyecto Una, autoria col·lectiva de 'Leia, Riahanna & Trump'

Proyecto Una: «Fa gràcia veure gent superofesa perquè l'última pel·lícula d''Star Wars' té de protagonista una noia»

Entrevista al Proyecto Una, autoria col·lectiva de 'Leia, Rihanna & Trump. De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror'

«Que el capitalisme i la dreta es vulguin apropiar del feminisme és que ho estem fent bé»

Laia Serra: «Les violències en línia són un càstig per a les dones que desafien l'statu quo de les normes socials»

| 07/07/2019 a les 20:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, Editorial Descontrol, cultura pop, masclisme, patriarcat, llibres, Proyecto Una, Fira Literal, feminisme, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/07/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre va entrevistar a l'última Fira Literal a dues de les persones que formen part del Proyecto Una i coautores de Leia, Rihanna & Trump. De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror. Es tracta del premi Descontrol 2018-2019 que convoca anualment l'editorial del mateix nom. El volum, de 356 pàgines, és una autèntica enciclopèdia de com la cultura popular ha incidit en les últimes dècades en qüestions de gènere i de com el feminisme s'ha anat fent seus alguns dels símbols d'aquesta cultura pop. Alhora, però, l'extrema dreta, l'alt-right com se la coneix als Estats Units, hi és més present que mai gràcies a les noves tecnologies i a un gir en la seva estratègia de propaganda.

Proyecto Una és una col·lectivitat que parteix de la necessitat d'anàlisi des dels moviments socials del paper que juga i ha jugat la cultura pop en les diferents lluites, i més concretament en la feminista. Sobretot a partir del moment que des del pol oposat sí que s'està entrant amb força en determinats ambients i amb una estratègia molt definida, que fins i tot passa per la victimització de l'opressor. Tot i que a l'entrevista del Literal hi van participar dues de les coautores del llibre, prefereixen no individualitzar els seus treballs i per això no els firmen. Tampoc el llibre que hi presentaven, amb una portada que ja és tota una declaració d'intencions, amb la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies en primer terme. 
 

Les dues persones coautores de l'obra, durant l'entrevista Foto: Oriol Clavera | Fira Literal


L'obra no defuig ni molt menys la teoria, tot i que ho fa a partir d'un seguit d'exemples, alguns d'ells fins i tot sorprenents. «Posicionar-se políticament també pot fer-se amb alegria», explicaven durant l'entrevista al Literal. En el llibre analitzen la reacció de la dreta i el patriarcat a la presència cada vegada més gran del feminisme en la cultura pop. «Fa gràcia veure gent superofesa perquè l'última pel·lícula d'Star Wars té de protagonista una noia», deien durant l'entrevista, i afegien: «Que el capitalisme i la dreta es vulguin apropiar del feminisme és que ho estem fent bé». El vídeo que acompanya aquest article inclou l'entrevista completa a la Fira Literal de Barcelona.
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Albert Rivas
En el marc de l'exposició «3 mesos, 3 setmanes, 3 dies» de Francesc Ruiz a ACVic Centre d'Arts Contemporànies, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Durant el recorregut es va comptar amb la intervenció i el punt de vista de la plataforma Per Una Plana Viva, el Grup de Defensa del Ter, Càrnies en Lluita, Osona Respira, la Fera Ferotge i l'autor de l'exposició
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La fidelització de la clientela permet a Mas Corcó que el 90% de la producció ja la tinguin venuda al moment de posar el pa al forn | Guanyar el premi dels «Aliments Excel·lents» d’Osona ha representat un abans i un després en la cooperativa manlleuenca