Entrevista | Proyecto Una, autoria col·lectiva de 'Leia, Riahanna & Trump'

Proyecto Una: «Fa gràcia veure gent superofesa perquè l'última pel·lícula d''Star Wars' té de protagonista una noia»

Entrevista al Proyecto Una, autoria col·lectiva de 'Leia, Rihanna & Trump. De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror'

«Que el capitalisme i la dreta es vulguin apropiar del feminisme és que ho estem fent bé»

Laia Serra: «Les violències en línia són un càstig per a les dones que desafien l'statu quo de les normes socials»

| 07/07/2019 a les 20:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, Editorial Descontrol, cultura pop, masclisme, patriarcat, llibres, Proyecto Una, Fira Literal, feminisme, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/07/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre va entrevistar a l'última Fira Literal a dues de les persones que formen part del Proyecto Una i coautores de Leia, Rihanna & Trump. De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror. Es tracta del premi Descontrol 2018-2019 que convoca anualment l'editorial del mateix nom. El volum, de 356 pàgines, és una autèntica enciclopèdia de com la cultura popular ha incidit en les últimes dècades en qüestions de gènere i de com el feminisme s'ha anat fent seus alguns dels símbols d'aquesta cultura pop. Alhora, però, l'extrema dreta, l'alt-right com se la coneix als Estats Units, hi és més present que mai gràcies a les noves tecnologies i a un gir en la seva estratègia de propaganda.

Proyecto Una és una col·lectivitat que parteix de la necessitat d'anàlisi des dels moviments socials del paper que juga i ha jugat la cultura pop en les diferents lluites, i més concretament en la feminista. Sobretot a partir del moment que des del pol oposat sí que s'està entrant amb força en determinats ambients i amb una estratègia molt definida, que fins i tot passa per la victimització de l'opressor. Tot i que a l'entrevista del Literal hi van participar dues de les coautores del llibre, prefereixen no individualitzar els seus treballs i per això no els firmen. Tampoc el llibre que hi presentaven, amb una portada que ja és tota una declaració d'intencions, amb la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies en primer terme. 
 

Les dues persones coautores de l'obra, durant l'entrevista Foto: Oriol Clavera | Fira Literal


L'obra no defuig ni molt menys la teoria, tot i que ho fa a partir d'un seguit d'exemples, alguns d'ells fins i tot sorprenents. «Posicionar-se políticament també pot fer-se amb alegria», explicaven durant l'entrevista al Literal. En el llibre analitzen la reacció de la dreta i el patriarcat a la presència cada vegada més gran del feminisme en la cultura pop. «Fa gràcia veure gent superofesa perquè l'última pel·lícula d'Star Wars té de protagonista una noia», deien durant l'entrevista, i afegien: «Que el capitalisme i la dreta es vulguin apropiar del feminisme és que ho estem fent bé». El vídeo que acompanya aquest article inclou l'entrevista completa a la Fira Literal de Barcelona.
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle | Jordi del Temple
Anna Pujol Navarro
Karina Gibert inaugura divendres a Berga «Economies per al bé comú», quatre activitats que abordaran la tecnologia, els límits del model econòmic, el cooperativisme i l'organització col·lectiva | El cicle continuarà fins al novembre amb un taller sobre els usos i l'ètica de la IA, un debat sobre alternatives econòmiques i un documental sobre sindicalisme i cooperativisme
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat | Jaume Ferrando / Directa
Laura Arau
«La disputa política és també una disputa cultural: qui posa nom a les coses, quins conflictes són visibles, quines veus són legítimes i quines alternatives podem arribar a imaginar» | «Autodefensar-nos no és només protegir-nos quan ens ataquen. És construir les condicions perquè puguem continuar actuant quan l'Estat, el mercat o la por intenten fer-nos recular. És poder resistir el càstig, però també impedir que el relat del càstig sigui l'únic que queda»
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Josep Comajoan Colomé
El Festival de Cinema Indígena de Barcelona celebra la dinovena edició del 5 al 16 d'octubre amb la defensa del territori, els drets indígenes i la crisi ambiental entre els eixos de la programació | Activistes i cineastes indígenes de Guatemala, l'Amazònia brasilera i el poble wayuu participaran en els debats i col·loquis del festival