«Revoltes de la Terra neix perquè ara mateix estem en un punt de no retorn, en un punt de precipici on ens ha portat les pròpies dinàmiques del capitalisme. La resposta que ens dóna Europa és seguir amb més capitalisme, i creiem que cal un canvi total que satisfaci les necessitats de la gent. Necessitem passar a l'acció i fer-ho ja», clama Marta Roig, una de les portaveus del moviment. La primera gran acció, portada a terme el cap de setmana passat a Mont-roig del Camp contra la instal·lació de la planta de Lotte Energy Materials, ha comptat amb la participació de més de tres mil persones. Es tracta de la «llavor» d'un moviment dirigit a tota la societat, que aglutina les lluita de defensa del territori i no vol esperar la resposta de l'administració pública per actuar.

Segons el seu manifest, «la urgència de la situació és evident, i passar a l'acció és una responsabilitat col·lectiva, una pulsió irrefrenable: la defensa radical de la vida», en un escenari on «el capital no dubta a sacrificar persones i ecosistemes necessaris per a la vida, per continuar creixent. S'agreugen la violència, les injustícies, el racisme i la colonització dels territoris comuns. L'extrema dreta s'escampa aprofitant i aprofundint el deteriorament accelerat dels valors comunitaris».
 

Diferents columnes de manifestants van recórrrer els cinc quilòmetres que separen el nucli urbà de Mont-roig del Camp dels terrenys afectats. Foto: Victor Serri

Revoltes de la Terra pretén organitzar trobades arreu del territori en aliança amb els grups locals, on combinar la reflexió i la proposta amb l’acció contra projectes ecocides, confrontar el sistema tecnoindustrial amb bloquejos, aprendre a cobrir les necessitats per a sostenir la vida, crear comunitat, sobirania i autonomia i canviar el sentit comú, construir una nova mirada, una cosmovisió que superi l’individualisme, la destrucció de la natura i que respecti la resta d’espècies. Alhora, les trobades serveixen per exemplificar i denunciar els mateixos problemes que hi ha a escala global. És el cas de la mobilització a Mont-roig, on la multinacional coreana Lotte preveu instal·lar una macroplanta de components per a bateries elèctriques en un projecte dotat amb més de 60 milions de fons públics.

Gran consum d'aigua i risc de contaminació

El Govern català, l’estatal i l’Ajuntament de Mont-roig del Camp han aplanat en sincronia el terreny per l’aterratge de la fàbrica d’elecfoil de Lotte Energy Materials al Camp de Tarragona. Però organitzacions ecologistes, pagesia i veïnat sostenen un pols per evitar que comenci a funcionar, com està previst, en dos anys. El gran consum d’aigua i el risc de contaminació són dues de les principals alertes de l’oposició a la indústria de làmines de coure per bateries elèctriques de cotxes, declarada projecte d’actuació estratègica pel govern català i, també, inclosa en el PERTE (projectes estratègics per la recuperació i transformació econòmica) del vehicle elèctric per part del govern estatal. 

Diverses organitzacions han aconseguit que el TSJC admeti dos recursos contenciosos administratius contra la modificació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) feta amb l’objectiu de poder acollir l’activitat de la planta de Lotte Energy Materials. Els canvis han permès que al sector SUR-4 Els Comellarets, on hi ha les 44 hectàrees per la futura planta d’elecfoil –de les quals 15 són de cultiu, segons xifra la plataforma Salvem Mont-roig–, s’hi pugui edificar fins a 25 metres d’alt i, també, instal·lar activitats industrials de fins a nivell cinc, en una escala sobre sis. El que indica aquesta categoria és el risc en relació amb la protecció civil, vinculat als productes químics que es fan servir en una instal·lació, especifica Joan Pons, ambientòleg especialitzat en dret ambiental de la cooperativa Insta. En el cas de la planta de Lotte, la categoria industrial cinc s’explica per l’ús d’àcid sulfúric, que «quedarà confinat a l’empresa», detalla.

Durant les jornades s’ha fet accions, però també dinars populars, xerrades i formacions. Foto: Victor Serri

El catedràtic emèrit de toxicologia i salut mediambiental, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, Josep Lluís Domingo ha analitzat l’estudi d’impacte ambiental de la fàbrica de Lotte Energy Materials, a partir dels coneixements sobre els impactes ambientals d’activitats similars. Si bé observa, coincidint amb Joan Pons, que les emissions aèries derivades del treball amb coure, crom i òxids de sofre «no haurien de ser gaire preocupants», troba a faltar tenir en compte la interacció amb la contaminació «intensíssima» de l’AP7 i l’A7, així com també del polígon petroquímic de Tarragona «que pot dur el vent, perquè no estan massa allunyades», explica.  «No s’ha avaluat la possible addició, potenciació o sinergisme entre els contaminants generats a la planta i l’entorn en què es troba ubicada», exposa, com a mancança.

Així mateix, planteja la necessitat d’un estudi epidemiològic en la població. «En el paper tot queda molt bé i d’elements tòxics no n’apareixen masses, però sí que recomanaria fer un seguiment perquè tot està bé fins que deixa d’estar-ho», afirma Domingo, que posa sobre la taula com l’acumulació a llarg termini en la població «podria ser un important factor a considerar», especialment en la salut de part de la població del voltant, com ara infants, gent gran o persones amb malalties cròniques, remarca el catedràtic.

Fer malbé la terra

La instal·lació de Lotte Energy Materials al Baix Camp va ser declarada actuació estratègica per a Catalunya -condició per reduir els tràmits i accelerar la implantació d’inversions que comportin interès públic, tant per quantitat d’inversió com per la creació de llocs de treball- amb Pere Aragonès a la presidència i Roger Torrent al capdavant d’Empresa i Treball. I l’actual executiu català, com l’Ajuntament del municipi, mantenen l’aposta.

Una columna de tractors de la pagesia local es van sumar a l’acció central de les jornades Foto: Victor Serri

 

 

La comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar el setembre passat la modificació del planejament municipal, moment en què la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va referir-se a la implantació de la fàbrica Lotte com una porta a «oportunitats de creixement, progrés i nous llocs de treball», que el govern xifra en 200 en una primera fase de la instal·lació. El Govern també n’ha lloat el potencial efecte crida per captar més projectes d’inversió estrangera al territori.

«La por és que es converteixi en un segon polígon químic industrial del Camp de Tarragona», explica Ton Crusells, responsable de medi ambient d’Unió de Pagesos al Baix Camp. Des de la coordinació del sindicat a la comarca, remarquen que, més enllà de la qualificació urbanística del sòl, catalogat com a urbanitzable, el projecte de la indústria afecta parcel·les incloses en la declaració única agrària (DUN), el sistema per declarar les explotacions i, per tant, en què hi ha activitat agrària.

«Mentre ens omplim la boca de la importància de la sobirania alimentària i de tenir productes de proximitat, fem malbé la terra que l’ha de garantir», denuncia Crusells, alhora que expressa preocupació pel risc que suposa una indústria química . «Sempre tenen la contaminació controlada fins que es descontrola, i aquesta és una zona en què ja n’hi ha molta», considera. 

En la informació que publica l’Ajuntament del municipi sobre la planta de Lotte, fa constar que l’empresa assegura que «complirà amb les normatives i serà molt curosa amb l’impacte ambiental, cosa que inclou el tractament adequat de l’àcid sulfúric utilitzat en la producció i l’ús d’extractors». 

Si bé, per ara, són 44 les hectàrees adquirides per l’empresa, el projecte complet consta no només d’una planta de producció, sinó de tres fàbriques i un parc fotovoltaic, de 96 hectàrees sobre sòl agrícola i rústic, segons informa la plataforma Salvem Mont-roig. Es tracta de sòl que pertany a diversos propietaris, «alguns dels quals vendran i altres no, i l’Ajuntament ja ha parlat d’expropiar arribat el moment en cas que sigui necessari», expliquen des de la plataforma.

Recursos admesos al TSJC

L’entitat ecologista l’Escurçó ha presentat un dels recursos amb què l’oposició al projecte aspira a frenar la instal·lació de Lotte Energy Materials al municipi del Baix Camp i, el segon, ha vingut de la mà del sindicat Unió de Pagesos, el GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) i l’associació de veïns Club Mont-roig. El seu advocat, Albert Calduch, expert en medi ambient, explica que l’estat del procés contenciós administratiu per impugnar la modificació del POUM està en una fase molt inicial, en què el TSJC ha reclamat l’expedient administratiu, pendent de rebre per estudiar-lo i presentar la demanda. Remarca que, fins ara, el que s’ha fet són «actes preparatoris” per instal·lar la fàbrica: «l’aprovació urbanística, moviment de terres i preparació del terreny», detalla l’advocat.

«Tot i que el que està en debat en aquest instant és una qüestió urbanística, no hem de perdre de vista que l’objecte de fons és una instal·lació molt contaminant en un medi que no pot suportar-la», exposa el lletrat representant del GEPEC, la Unió de Pagesos i l’associació veïnal de Mont-roig. 

La ubicació de la fàbrica és el més problemàtic, segons el GEPEC, pel fet de projectar-se en ser una zona majoritàriament no industrialitzada, amb biodiversitat que quedaria afectada. «Suposa una pèrdua d’hectàrees de sòl amb una classificació ambiental bona, en lloc d’instal·lar-la en sòls contaminats», argumenta Laia Borràs, tècnica de defensa ambiental de l’entitat. «Tot i haver-hi zones degradades, és camp, i l’impacte en els valors ambientals no s’ha tingut prou en compte», afegeix, al seu costat, Joaquim Estellé, també part de l’equip tècnic.

entenars de nous arbres i plantes de secà als terrenys on la multinacional coreana pretén ubicar-hi la seva planta. Foto: Victor Serri

Entre les preocupacions principals per la pagesia de la comarca, hi ha l’exposició de l’aqüífer de Mont-roig, el més gran de la zona. També en la seva anàlisi, l’expert en toxicologia Josep Lluís Domingo apunta, entre els riscos, la contaminació d’aigües subterrànies i superficials per abocaments accidentals o aigües residuals, i alerta que la contaminació d’aqüífers per metalls pesants i productes químics pot persistir durant dècades, afectar la qualitat de l’aigua potable i la salut pública.

A més del risc de contaminació en cas d’un vessament accidental, Annelies Broekman, investigadora en polítiques de gestió de l’aigua del CREAF, a partir de la informació tècnica disponible del projecte, també remarca una «afectació important» pel fet d’impermeabilitzar amb la construcció una àrea que, el que farà, és «treure» aigua a l’aqüífer.

Dos milions i mig de litres al dia

El consum d’aigua estimat per l’activitat de Lotte Energy Materials és de dos milions i mig de litres al dia. Provindran del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona), que es dota del riu Ebre. Actualment, té consorciats vora 70 ajuntaments i una trentena d’indústries, entre les quals ja consta Lotte Energy Materials, que afegirà un hectòmetre cúbic als consums. Estellés no qüestiona la necessitat d’empreses que promouen l’electrificació, sinó que insisteix en l’impacte de la ubicació: «en un territori naturalitzat i sense el recurs hídric garantit», el descriu. 

Broekman calcula que el consum d’aigua diari estimat per la fabricació de les làmines de coure equival, per fer-nos una idea, al que de mitjana necessiten 167 llars de quatre persones en un mes. «Les demandes del CAT se suposa que són deficitàries, cosa que pel Govern justifica construir la dessaladora del Foix, entre Cubelles i Cunit, i a més cal tenir en compte que l’Ebre tindrà una reducció de les aportacions naturals amb el canvi climàtic, a la qual cosa s’hi han d’afegir els impactes de l’increment de la superfície de rec previst», observa. Un escenari que duu l’experta a preguntar-se pel grau de garantia d’abastament amb què s’ha atorgat a l’empresa la reserva d’aigua i, també, com pot afectar la garantia de la resta d’usuaris del CAT.
 

Els terrenys afectats es troben a una zona de rica biodiversitat de la comarca del Baix Camp. Foto: Arxiu

Pel consum d’aigua es mostra molt preocupat Ton Crusells, que és pagès a Riudoms, a pocs quilòmetres de Mont-roig. «Sembla que hi ha aigua per tothom menys per la pagesia i a més si hi ha un problema en aquest polígon, afectarà tota la comarca, plena de cultius d’avellaners morts després de la sequera», lamenta el responsable de medi ambient d’Unió de Pagesos al Baix Camp. «Ens estem carregant el patrimoni de les futures generacions: l’aigua, la pagesia de proximitat, el territori. La lluita crec que ha de ser conjunta amb l’ecologisme perquè si no el trinxament del territori no el pararà ningú. Hem d’anar en una altra direcció, i no donar res per perdut», valora. 

Goldman Sachs a l’accionariat i associació amb l’exèrcit birmà

La previsió és que el projecte de Lotte entri en funcionament el 2027 i ser la primera factoria de l’empresa sud-coreana a Europa, cosa que permetria agilitzar la provisió d’un material que ara tarda, provinent de subministradors asiàtics, molt més a arribar a les automobilístiques del continent. A través d’ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, Lotte ha rebut dos milions d’euros de subvenció com a inversió empresarial d’alt impacte. També ha estat impulsada pel govern estatal, amb els fons del PERTE del vehicle elèctric. N’ha rebut 61,5 milions d’euros i vora sis més en préstec. 

Per la investigadora de l’Observatori del Deute de la Globalització (ODG) Júlia Martí, és problemàtic que el projecte no es plantegi en un escenari de decreixement del cotxe. «Com compensar la mobilitat que fins ara es feia en cotxe és un debat que ni s’està fent, perquè el model de la UE és mantenir la competitivitat amb la Xina, a qualsevol preu; desenvolupar capacitats pròpies per no dependre’n massa comercialment, i l’aposta per la Lotte és una mostra de com les empreses que es beneficien més d’aquests fons, que han requerit mesures com la reforma de les pensions, són grans empreses transnacionals», exposa la investigadora. 

Lotte Chemical Corporation és un conglomerat amb negocis en diversos sectors, com l’alimentació, la distribució, la construcció, el turisme o les finances, a més de la pota d’indústria química. Entre els seus accionistes, hi ha els fons d’inversió Goldman Sachs i Vanguard. 

Una recerca de l’ODG ha detectat que una de les seves filials del sector turístic, Lotte Hotels and Resorts, ha construït un hotel a Myanmar en un terreny de l’exèrcit, a través d’un contracte milionari per la cessió de l’espai. Per això organitzacions de drets humans assenyalen Lotte com a finançadora de l’exèrcit responsable del genocidi de la població rohingya.

Entre els socis de la transnacional, l’ODG també remarca la minera Posco, que n’ha de ser subministradora de 600.000 tones de coure fins al 2033. La minera, també coreana, està creixent en el sector dels materials crítics i ha estat denunciada per vulnerar els drets dels pobles indígenes a l’Argentina. Concretament, per l’activitat d’extracció de Liti, mineral bàsic també per les bateries elèctriques, a Lago del Hombre Muerto.

Cadena humana per bloquejar amb neumàtics els accessos als terrenys de Mont-roig del Camp, mentre s’hi feia la plantació d’arbres Foto: Victor Serri

«El problema és la manca d’un programa de transició més ampli; la manca d’inversió en transport públic i mobilitat col·lectiva i continuar apostant pel cotxe, que és molt exigent en extracció de recursos, i també que els PERTE siguin a la pràctica regalar fons públics a empreses privades», planteja Martí. Per la investigadora de l’ODG, en lloc de construir noves fàbriques, la prioritat hauria de ser reconvertir les obsoletes que depenen de la indústria fòssil i que, afirma, hauran de tancar en el futur. «Serviria per donar resposta a l’argument dels llocs de treball, que és principal per implementar la Lotte», afegeix. 

«No estem d’acord amb una economia basada en què multinacionals determinin el futur al nostre poble», diu Jep Borrull, que, després d’un any i mig d’acció amb Salvem Mont-roig, rep la mobilització de Revoltes de la Terra com una «injecció de força». «El que ens cal és recuperar terreny agrícola i gestionar el terreny rústic, no només aquí, a tot Catalunya, i donar suport a projectes locals i sostenibles», defensa.

Acampada per «llaurar el futur” 

«Llaurem el futur, no a la Lotte» és el lema amb què Revoltes de la Terra va convocar l’acampada del cap de setmana passat. Denuncien que aquesta part del país és tractada com «una zona de sacrifici»: «pateix un intens espoli dels seus recursos amb la indústria química, la nuclear, els abocadors més grans i el turisme de masses», exposen portaveus del moviment. «Ara, la de Lotte es presenta com a empresa estratègica dins de la transició verda, però el que fa és repetir el model que hi ha des dels anys 80 i no té en compte els límits del planeta», defensen. 

Revoltes de la Terra aposta per un format de protesta amb diversitat de potes d’acció, per fer «un tomb a formes tradicionals de lluitar, que sigui il·lusionant i sumar gent». «El poder va construint com creu que ha de ser el desenvolupament econòmic aquí,  i nosaltres decidim prendre l’espai, l’habitem i li donem un sentit comunitari», expliquen sobre el plantejament de les jornades de mobilització; la «primera germinació», l’anomenen. 

[Aquest article ha estat publicat originàriament a la Directa]