«Sembla que això de la immersió lingüística ha existit sempre, i en canvi es va haver de guanyar pas a pas, contra totes les prohibicions, amb un vent sempre en contra» | «S’ha de preservar la immersió lingüística no només per les persones que parlen català sinó, també, per les que encara no el parlen, però que hi tenen tot el dret»

Guillem Solà debuta com a articulista a Setembre amb una anàlisi del sector lleter i de com l'OCU no és objectiva en assenyalar les millors llets del mercat | «Primer de tot, només han considerat llets UHT; que els més puristes no ho consideren llet sinó un derivat» | «Treuen pit al vendre's a 72 cèntims. Si bé l'OCU considera això com a positiu, fallen en l'anàlisi de què suposa un preu final d'aquest nivell; sobretot per a qui hi ha a la primera baula de la cadena»

Crònica de Roser Iborra del primer debat del cicle «Construïm la pau» sobre l'acollida a les persones refugiades | «És sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes)»

«Han convertit els refugiats, els ferits i els morts en peons d'una partida macabra. Comercien amb el dolor, la desesperació, la por. Però també compten amb la nostra inèrcia i el nostre cansament» | «Han prohibit els pensaments. Però, tanmateix, la remor persisteix. L'haurem de fer sentir»

«Tornar a llegir, rellegir, de la mateixa manera com qui torna al teatre, és tornar-me a la vida» | «Potser sí que estimar-se a una mateixa implica treure una vegada i una altra allò que ens incomoda»

«Entre les dones de la meva generació hi havia encara moltes Madames Bovary i Laures a la ciutat dels sants. Si et rebel·laves, si transgredies les normes, ho pagaves car: amb l’aïllament social i, fins i tot, familiar» | «Ens reinventem i quan comencem a compartir espais i projectes, velles i joves, no són contra ningú, sinó a favor de. Espais per riure o pensar; per escoltar savieses o entrebancs; per cuidar-nos»

«Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències» | «Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum. Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen»

«Com més gran em faig, més pateixo les discriminacions a causa de l’edat: aquella manera de fer tan occidental que em fa invisible» | «A moltes i a molts no ens agraden les sopes de lletres ni badar al carrer, ni la missa del diumenge al televisor. No ens agrada que ens tractin d’un manera absurdament condescendent»

Article de Sara Blázquez publicat a Mèdia.cat sobre el paper dels mitjans a l'hora d'informar dels casos de violència masclista | «Si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació 'rerevictimitzen', perquè en comptes de promoure la recuperació de l’agredida, el que fan és exposar-la a noves violències»

«Actuant des del populisme més típic, intenten desfer-se de tota etiqueta ideològica en un intent d’agregar més simpatitzants. Els vostres preceptes m’avergonyeixen com a manlleuenc» | «Hi ha problemes de fons que cal treballar en comunitat, dinamitzant els espais i creant-ne d’altres per a la trobada de la comunitat. No tenim un teixit associatiu fort que s’impliqui amb les preocupacions de la ciutadania, tampoc tenim un pla d’intervenció en els diferents barris de la nostra ciutat»

Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»

«No hi crec, en aquest independentisme màgic que obvia les injustícies més flagrants. No tots els mals vénen de Madrid, que també. Hi ha governants ineptes (si no traïdors) ben nostres» | «Si ens deixem rosegar la independència per l’avidesa sense límits dels taurons de les finances, de la policia, de la mal anomenada justícia (...) la independència, si arriba, només serà una enorme espinada de peix mort»

«Una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven» | «Sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment recursos humans»

Raquel Coma Roura escriu, un any després de la publicació de l'article 'La malaltia', sobre el procés de recuperació de la depressió | «Un any després t'adones que tot ha servit per fer un creixement personal, t'adones que malgrat no tenir-ho clar, en surts reforçada»

Montse Castañé, membre de Càrnies en lluita, escriu aquest article dies després que una de les treballadores denunciants dels assetjaments a l'escorxador Esfosa declarés als jutjats de Vic | «Els assetjaments són sempre menyspreables; però, si es produeixen al lloc de la feina (que necessites per sobreviure) l’abús de poder encara és més greu»

Article de Roser Iborra arran de l'acomiadament de sis persones a l'empresa càrnia Costa Food, presumptament pel seu activisme sindical | «Feta la llei, feta la trampa. A les càrnies, i també a Costa Food, s’ha multiplicat un entramat realment complicat d’empreses» | «És motiu d’orgull institucional, aquest antisindicalisme salvatge? Els treballadors són menys importants que les peces de la maquinària?»

«Però la realitat s’imposa: la mascareta és majoritària, encara, malgrat que avui ja no és obligatòria als espais exteriors. No en blasmo pas ningú. Però em fa tristesa» | «Suposo que algú en farà un bon estudi, d’aquests nostres comportaments. Del grau de por. Del grau de prudència. Del grau d’obediència. I algú en farà un ús immoral, de les conclusions, això és segur»

«A la plaça de la Noguera, al barri del Remei, amb més de vuit mil habitants i sense cap altra plaça semblant, hi volen fer pisos i deixar un petit espai per al veïnat. D’això en diuen, amb un cinisme que costa de creure, «millores a la plaça». Textualment» | «Espero que les llavors de lluita del barri del Remei s’escampin per tota la ciutat, pretesament a la mesura humana però de fet a la mesura d’algunes butxaques privilegiades»

«La Rosita estava a punt de fer tres anys quan Francesc Macià va proclamar la Segona República, d’això fa 90 anys. No se’n recorda ni d’haver-ne sentit a parlar. Diu que ella no sap res de res, ni li han ensenyat mai res»

Article de Marco S. Noferini arran de la modificació de l'ordenança vigatana que ara permet sancionar les persones que busquen dins els contenidors | «A alguns ens ofèn més veure a polítics, com la nostra alcaldessa, acumulant càrrecs i rebent gratificacions excessives per la feina que fa»

«Si t’ha perdut el respecte, si et ridiculitza davant dels amics o amigues (si encara en teniu) potser mig en broma; si t’aparta de la família, si et controla el mòbil, les anades i les vingudes, si parla malament de les persones que més t’estimes... Amiga, ha començat la destrucció de la teva personalitat» | «L’amor-odi és com una addicció. Saps que et fa mal, però no te’n saps estar. Et fa por la solitud, perquè ja fa temps que has desertat de tu mateixa. Però tu ets la teva millor amiga, i et retrobaràs»

«Les regidores, un acte de dones directives d’empreses i el tant per cent de dones que té la plantilla de CaixaBank a la Catalunya Central ocupaven molt més espai que l’acte unitari del moviment feminista a la comarca» | «Molts mitjans han acabat donant per bones només les fonts que envolten el poder i que, en molts casos, paguen els seus anuncis, caient en dinàmiques que poden suposar una desinformació»

«Potser es podia comprar o vendre una parcel·la, però la plaça de la Noguera ja no és això. La plaça de la Noguera, i sembla surrealista haver de reivindicar el que és obvi, és una plaça» | «Potser és legal, que deixin construir pisos a la plaça, però no és legítim. És moralment inacceptable» | «Els farem costat en la seva reivindicació tan justa d’un espai que l’Ajuntament pretén fer servir com si fos un kleenex: ara m’hi faig la foto, em poso la medalla, i després els el prenc»

Article de Remei Reviu sobre la destrucció per part de l'Ajuntament de Vic de l'hort que el moviment feminista i les veïnes del barri del Remei van construir diumenge | «L'autonomia, la capacitat d'acció i d'insubmissió de la gent els molesta, i si escapem de la seva tutela de control es posen nerviosos»

«Fa anys que se’m va diagnosticar una malaltia mental. Tant se val quina. Posa-li el nom que et sembli. I fa els mateixos anys que ni que sigui inconscientment no m’he pogut desempallegar de l’etiqueta del diagnòstic» | «Per què no parlem de les persones ateses amb malaltia mental de la mateixa manera que qui té un càncer, un ictus o el covid?»

Article d'Osona amb bici a partir dels decebedors resultats de la diagnosi que ha fet sobre els aparcaments per a bicicleta als equipaments públics de Vic | «Dels 84 equipaments analitzats, 19 (un 23%) no tenen cap aparcament per a bicicleta, entre els quals la Clínica de Vic, el CAP del Remei o el Recinte Firal del Sucre»

Article de Roser Iborra de condemna de diverses formes de violència, més enllà de la que ens volen fer veure els mitjans de comunicació hegemònics | «Condemno enèrgicament la violència sibil·lina dels qui ens volen fer creure, amb tots els recursos i des de tots els mitjans, que res no pot canviar»

«Hi ha una imatge amb la qual ens hi podem identificar: un demòcrata diu que, tot i no compartir les opinions feixistes, està disposat a morir perquè les puguin expressar, acte seguit els feixistes li foten cop de porra» | «Hem de saber llegir entre línies tant les accions de la política com els seus discursos, ser crítics davant el treball dels periodistes i estar alertes del gest de la justícia per plantar cara a les decisions que afebleixen la democràcia»

Article de Montse Castañé arran de la concentració pel cas del professor de l'institut del Voltreganès assenyalat per diverses ex-alumnes per les seves actituds masclistes | «És desconcertant veure com l’administració no actua segons la gravetat dels fets, sinó per evitar l’escarni públic. Ens agradaria esmentar una evidència: el silenci també és una forma de violència»

Joan Iborra parodia en aquest article el feminisme de postureig de molts homes que acaben mantenint les actituds i plantejaments masclistes de tota la vida | «Sóc feminista, oi tant! Estimo la meva dona, que és una santa, la cuido, la mimo. L’ajudo tant com puc en les feines de casa, potser no tot el que caldria, però és per l’horari de feina»