El diacrític

Decàleg contra la desmoralització

Núria Barnolas debuta com a articulista a Setembre amb un decàleg basat en la seva experiència personal i fonamentat en tres pilars: poques persones poden arribar molt lluny, l’esperit creatiu ajuda el dèbil i la desmoralització no és una opció

«Ens volen convèncer que no hi ha alternativa, ens volen fer creure que controlen el sistema amb les seves portes giratòries però això només els ha fet tornar matussers i confiats, estan tan acostumats a fer i a desfer que qualsevol oposició els agafa per sorpresa»

​Continua el calvari burocràtic de la família del treballador de VicVerd mort en accident laboral fa quatre anys

| 01/09/2022 a les 08:35h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, protesta, moviments socials, activisme
Una dona fent el senyal de la victòria en una manifestació
Una dona fent el senyal de la victòria en una manifestació | Aj Colores
La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no es qüestió d’entrenar-se durant tota la vida. 
Manuel De Pedrolo 
 
Fa uns cinc anys que la mare i jo lluitem per fer justícia per la mort de mon pare. Durant tot aquest temps hi ha hagut moments de tot però sempre hem tingut clar tres pilars que ens han ajudat a mantenir el cap fred durant tot el procés: poques persones poden arribar molt lluny, l’esperit creatiu ajuda el dèbil i la desmoralització no és una opció
 
És important tenir en compte que ens movem en un taulell de joc del qual nosaltres no hem posat les bases, això vol dir que hem de tenir la suficient intel·ligència i flexibilitat per adaptar la nostra lluita segons el moment. Dit això, vull presentar un decàleg de les lliçons que hem après aquests últims anys:
 
1. Prendre consciència: res fa més por que ciutadans conscienciats. La nostra partida és a llarg termini, potser no tant pel nostre present però per les generacions futures. Les sinergies neixen no només entre col·lectius sinó també entre generacions.
 
2. Mantenir el cap fred, mai havíem estat tan *des*-informats: saber que passen coses no és el mateix que estar informat.
 
3. Deixar de fer d’altaveus de missatges tòxics. Cal fer públiques i denunciar les injustícies per crear aliances, buscar complicitats i sinergies. Això són lluites compartides. Fer d’altaveu de missatges en positiu i que donen alternativa. Això evita l’atomització i la frustració en la qual vivim. Mai havíem estat tan connectats com ara.
 
4. Consum responsable: cada compra és un acte polític.
 
5. Referents sí, líders no. Ningú és imprescindible.
 
6. Cuidar el llenguatge: és per aquí per on es comença a deshumanitzar.
 
7. Superar el procés de confusió i desorientació. És sa que caiguin màscares, és normal que hi hagi un procés de dol i desànim. Però s’ha de superar. I aquí és important no oblidar cuidar la nostra salut física i mental.
 
8. En la deriva autoritària han mogut l’espectre tant a la dreta que el llistó està molt baix. És la nostra feina deixar de fer concessions i tornar a posar el llistó alt. Cada concessió és una derrota nostra.
 
9. En èpoques de crisi s’incentiva la guerra dels pobres contra els pobres dividits en col·lectius. És la nostra feina reconèixer aquestes maniobres i actuar en conseqüència. Perquè tot allò que es faci contra els més febles és un mer entrenament per extrapolar-ho a la resta de la població.
 
10. Ser creatius: ens volen convèncer que no hi ha alternativa, ens volen fer creure que controlen el sistema amb les seves portes giratòries però això només els ha fet tornar matussers i confiats, estan tan acostumats a fer i a desfer que qualsevol oposició els agafa per sorpresa, són les esquerdes al seu monolit.
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen