El diacrític

A les persones mortes a la tanca de Melilla

«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro»

«Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»

La frontera Melilla-Nador, fortalesa d'Europa

| 27/06/2022 a les 14:20h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, immigració, tanca de Melilla, migracions, policia
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) | AMDH
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/06/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de l’Estat espanyol Pedro Sánchez diu que la gendarmeria marroquina ha treballat bé per evitar l’assalt violent a la ciutat autònoma de Melilla. Que s’ha de reconèixer el bon treball que ha fet el govern marroquí en coordinació amb les forces i cossos de  seguretat espanyols. I ha agraït el treball del govern marroquí. 

Quan un alt càrrec polític diu això, ja hem begut oli, el missatge es filtra i es normalitza. Els morts i ferits ja no són persones, són ninots. El pensament de la classe burgesa europea, espanyola, catalana  quan veu que aquests ninots poden agredir el seu benestar que cada dia és més minso, dissimuladament comença a festejar les mentides que difonen uns poders econòmics neoliberals que han cardat el món enlaire. L’eslògan que es van inventar en Goebbels o en Hitler pot ser ben vigent ara: «La batalla pel destí del poble alemany» el canviem per «La batalla pel destí del poble europeu» i la mentida és que cal aniquilar l’enemic o t’aniquilarà. Qui és l’enemic? Els immigrants morts a la tanca de Melilla ja no són un perill però encara en queden molts de vius. 

N’hi ha que per culpa de la por es defensen amb les urpes  i diuen que no es pot pas deixar entrar a tothom, que a Europa els recursos són escassos, que no hi cabem pas tots, que no hi ha feina per a tothom, que els governs africans, sud-americans, asiàtics no es preocupen de la seva gent. Diuen que els països musulmans han d’acollir els musulmans. M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro. 

Jo he dit que cap persona és il·legal. Que la gent fuig de la gana que pateix per culpa dels colonitzadors depredadors que saquegen les riqueses del planeta. I que les migracions han existit sempre per culpa de conflictes, de la fam, del canvi climàtic. Que la memòria històrica ens hauria de servir per fer-nos preguntes i reflexionar  les respostes. I més retrets: que si les tribus a l’Àfrica també es mataven entre elles, que l’home és violent per naturalesa. Contundentment he dit que les fronteres s’han d’obrir per esbotzar  aquest model de vida que ens té enganxats pels collons i pels ovaris. Engeguem-ho tot a dida d’una vegada. Ja n’hi ha prou que els polítics de fira vagin llepant el cul al poder econòmic. 

La por provoca que ens refugiem en la nostra pròpia mort com els jueus sionistes que col·laboraven amb Hitler per deportar altres jueus que no eren sionistes, sabent que els portaven a les càmeres de gas. 

Fugir dels discursos populistes no és gens fàcil. Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades. I com si fossin parracs els amunteguem i els hi tirem coces mentre gemeguen ferits pels projectils de la policia marroquina i espanyola. El pla d’autonomia proposat pel Marroc al Sàhara Occidental té com a contrapartida externalitzar el control de la immigració a la frontera sud. Podem preguntar-nos: només Putin és un assassí? Senyor Sánchez, segui al seu costat perquè se’ls pugui jutjar per crims de lesa humanitat. M’entristeix quan veig que la por torna fer créixer el feixisme. 
Moment de la roda de premsa on DEPANA i Zeroport van denunciar que el Port de Barcelona ha començat les obres del projecte d’accessos viaris i ferroviaris al voltant d’un terreny contaminat amb cromites.
Moment de la roda de premsa on DEPANA i Zeroport van denunciar que el Port de Barcelona ha començat les obres del projecte d’accessos viaris i ferroviaris al voltant d’un terreny contaminat amb cromites. | DEPANA
Anna Pujol Navarro
La zona contaminada, a l'alçada del Prat de Llobregat, és per on es volen fer els nous accessos al Port de Barcelona | Les entrades al punt contaminat, entre els ponts de Mercabarna i de Nelson Mandela, es troben tancades arran d’una denúncia de l'entitat ecologista DEPANA
Les entitats que formen part del projecte són l’EAP Vic, el Punt Òmnia, el Laboratori Digital de la UVic, l’AVV Horta Vermella, la Creu Roja i la Comunalitat de Vic.
Les entitats que formen part del projecte són l’EAP Vic, el Punt Òmnia, el Laboratori Digital de la UVic, l’AVV Horta Vermella, la Creu Roja i la Comunalitat de Vic. | Sara Blázquez
Des d'ara fins el 8 de gener es busquen voluntaris per fer una formació i crear la xarxa de facilitadors digitals | Les entitats que formen part del projecte són l’EAP Vic, el Punt Òmnia, el Laboratori Digital de la UVic, l’AVV Horta Vermella, la Creu Roja i la Comunalitat de Vic
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural'
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural' | Cedida
Sara Blázquez Castells
Després de l'èxit de la versió en castellà, Carmen Moreno publica el seu 'Hipnopart' en català | «Amb una bona preparació, el part no es viu com una situació que simplement «passa» i en què som passives, sinó com un procés transcendental en què som part activa i acompanyem els nostres nadons a néixer»