Núria Coromina Quintana, membre de l'assemblea de la Festa Major Jove de Vic, reflexiona sobre la Festa Major no celebrada aquests primers dies de juliol, a causa de la crisi de la Covid-19 | «Aquesta setmana estaríem com podríem. I sí, divendres passat hauríem fet pudor de cervesa, hauríem anat a la crono o seríem a barraques esperant els grups que fan proves de so sota un sol de justícia. O haguéssim caigut al forat de barraques»

Les primeres Jornades sobre Espais Test Agraris posen en comú durant tota la setmana els coneixements i debats sobre els nous models d'incorporació de joves i gent nova a la pagesia | Els espais test permeten a les persones que volen incorporar-se a la pagesia sense provenir de tradició agrària un temps i un acompanyament per testejar l'activitat sense necessitat de fer una gran inversió econòmica

Balanç de tres mesos i mig de resposta de l'economia solidària davant la crisi sanitària que de seguida va veure's que es convertiria en crisi social i econòmica | Iniciatives com el #FonsCooperatiuESS, #TotesATaula o #AbastimentAgroecològic han servit per pal·liar alguns dels efectes més immediats de la crisi

«No interessa el raonament, sinó el crit: anar directament al cor, o a l’estómac, a l’autoestima, a l’orgull, a l’empatia a través de les emocions» | «A l’escola hi ha molta feina a fer, però les arrels vénen de casa»

A les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, no els agraden els petards

M. Carme Rafecas ressenya 'És morta, la poesia?', de Joseba Sarrionandia (Pol·len Edicions), que aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor | «Ex pres polític basc que viu a l'exili des que es va escapar de la presó el 1985, l'autor defensa que la poesia no existeix si no és establint lligams amb el context. De què parla, si no, quan compara la cadena perpètua amb la immortalitat?»

«Ens desgovernen voltors. Ens han pres els carrers. Se’ns han agenollat al coll, ens han ofegat. Han desescrit molts drets. Parlen de «nova normalitat» i a mi em ressona «nou ordre internacional» | «​Però tant de bo si n’hem après alguna cosa, d’aquesta fragilitat. Com, per exemple: no ens feia falta, un cotxe nou. Ni els vestits de primavera, perquè en tenim els armaris atapeïts. Ni les sabates noves. Ni tanta carn a la graella dels estómacs massa plens»

Fotoreportatge d'Aleix Auber a la manifestació de Black Lives Matter a Salt | «El rebuig cap al racisme institucional va ser un clam unànime a les protestes, com la denúncia cap al racisme que s’amaga a molts dels cossos policials d’arreu, també aquí»

La pluja torna a tenir les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, a casa, però també tenen por!

Roser Iborra parteix de la manifestació de Black Lives Matter a Vic per recordar que la burgesia catalana també va enriquir-se i no poc amb el tràfic d'esclaus d'Àfrica cap a Amèrica | «No sé si cal netejar la ciutat de símbols esclavistes: crec que més aviat caldria reconvertir-los i explicar-los de manera inequívoca: que els Mas, els Carbó, els Vidal Quadras, els Xifré, els Goytisolo, els Vidal Ribas... que van impulsar la ciutat de Barcelona amb els diners tacats de mort de l’esclavatge siguin recordats pel que van ser»

Article de Maria Fernández, presidenta de LaCoordi - Coordinadora Comerç Just i Finances Ètiques | «Aquest sistema hegemònic, que es basa en un model de generació de beneficis per sobre de tot, en el consum il·limitat i l’especulació, ha generat nivells de desigualtats sense precedents històrics i una crisi mundial de sostenibilitat ecològica»

«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»

«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»

A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa

Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»

La psicòloga perinatal Alba Rosique i Mireia Serra reflexionen en aquest article sobre el cos, la maternitat i la lactància | «I amb la por arriba el discurs patriarcal que menysté el cos de les dones, fent-nos dubtar d’ell i del que és capaç de fer enxufant-nos tots els artefactes haguts i per haver que valen un ronyó i que són necessaris si vols que el teu fill creixi sa i faci galtones i sacsonets com els dels anuncis de la televisió»

La trobada anual de l’economia i la cultura transformadores del Bages es reconverteix a un festival i cicle de xerrades a les xarxes | Hi haurà concerts d’Smoking Souls, Suu, JazzWoman i 2 Princeses Barbudes | A les xerrades es parlarà de cures, ecofeminisme, pantalles i infància i adolescència o de les respostes locals davant la crisi

«I què es el correcte? Seguir les directrius d’aquells que ja en el passat han agafat els diners de sanitat i educació i els han utilitzat per fer-ne avions militars? Qui diu la veritat? Hi ha un bri de veritat en tot això?» | «Siguem lliures i no creiem amb tanta ceguesa, perquè perillós o no el que està passant, vigilem que la síndrome d’Estocolm no deixi via lliure a un control de la població que pot servir d’excusa, ara ja, per qualsevol cosa»

Entrevista a Marc Cerdà, ambientòleg i professor a la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, publicada originalment a la revista Opcions | «Més que respirar, el planeta està contenint la respiració»

A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen ganes de sortir de casa

«Cert que els anys pesen. Anem costa amunt i amb les cames feixugues; com més amunt, més cansades. Però, i la vista? Sabeu que les coses es veuen diferent, des de dalt? Mires els revolts de tanta vida passada i t’adones que a vegades estaves atrapada en petits entrebancs magnificats» | «La discriminació per raó d’edat existeix. En els dos sentits: ascendent i descendent, i en cap cas és desitjable»

Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»

«Enyorem les abraçades, els petons, les mans sense guants i les boques destapades. Si ens besem pel carrer, tremolaran les cases, cauran les teules, ens ferirà un llamp. I ens escridassaran des dels balcons inhòspits»

A la nova vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme

«Aquests nois no eren uns ciclistes imprudents, sinó persones obligades a treballar en una feina perillosa que no havien pogut triar. Sense ni els mitjans adequats per anar-hi i, segurament, sense prou protecció al lloc de treball» | «Totes les morts d’aquests dies sense rituals i amb el dol no expressat i fet grumoll als dits ens pesen a l’ànima. I les seves, també»

En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»

La COS i Capgirem Vic demanen a l’Ajuntament de Vic que doni compliment a la moció aprovada el 2017 per crear una línia de bus fins el polígon de Santa Eugènia i evitar que els treballador s’hi hagin de desplaçar a peu o amb bicicleta | El treballador mort anava a treballar amb bicicleta quan va ser arrossegat pel riu Gurri, que s’havia desbordat per les fortes pluges

M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»

Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat | «Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real»