El diacrític

Abans, després

«No hi és. Hi ha l’enterrament, els tràfecs. Les abraçades, els condols. Sembla provisional. No ho és. No hi és. Quan tot s’aquieta, i encara no hi és, l’esvoranc s’enfonsa a la carn, la ferida sagna, no es tanca: no hi és»

Dolors domèstics

| 28/10/2020 a les 22:17h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, mort
«I has de tornar a aprendre a dormir les hores inacabables, aprendre a no fer-te mil vegades la pregunta: per què no hi és?»
«I has de tornar a aprendre a dormir les hores inacabables, aprendre a no fer-te mil vegades la pregunta: per què no hi és?» | Fanny Gustaffson
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per molt que l’hagis vista a venir (o no) quan t’arriba la mort d’una persona molt estimada et resulta incomprensible.

Has viscut el feix de dolors i d’esperances, els neguits i, al capdavall, queda això: només un alè que no torna. 

I ja no hi és.

S’obre la terra als teus peus, al teu cor, a la teva pell: un buit  insalvable, una ferida per sempre.

No hi és. Hi ha l’enterrament, els tràfecs. Les abraçades, els condols. Sembla provisional. No ho és. No hi és. Quan tot s’aquieta, i encara no hi és, l’esvoranc s’enfonsa a la carn, la ferida sagna, no es tanca: no hi és.

Mires el món enllà de la finestra i et fa enfadar veure que tot continua, que res no s’ha aturat: riu un nen, passa un cotxe, fa calor, fa una mica de vent, cau una fulla, passa un ocell, i la indiferència del món et faria cridar: no hi és!

I has de tornar a aprendre a dormir les hores inacabables, aprendre a no fer-te mil vegades la pregunta: per què no hi és? Tornar a aprendre a menjar. A caminar. A parlar. A callar. Perquè un dia no pots parar de parlar, però l’endemà no pots parar de callar. Un dia no pots parar de plorar, però l’endemà no pots parar una ràbia àrida que t’eixuga els ulls i la ment.

I et tornes a fer totes aquelles preguntes sense resposta. Qui som, què som, on anem. Per què. Per què.

Potser només som la rialla del nen, el cotxe que passa, la calor,  el vent, l’arbre, l’ocell. 

El nen que es fa gran, el cotxe que va al desguàs, la calor que es torna fred, el vent que es torna pluja, l’arbre centenari que ens veu passar, adelerats. L’ocell d’avui que ens fa oblidar l’ocell d’ahir, l’ocell de demà.

L’ara que, el dius, i ja no és.

El record que, de mica en mica, i això ens esgarrifa, s’esborra. No ho recordes tot. I el que recordes va prenent formes fugisseres i, potser, equivocades. Els retrets: allò que no li vaig dir, allò que no vam arribar a fer, les recances. I allò que sí que vam fer: aquell viatge petit que ha quedat emmarcat i idealitzat en el temps. Aquell amor maldestre o rutinari o aquell dia que sí, que vam aturar el temps. Aquelles paraules que mai no deien el que volíem dir. Aquells silencis que mai no sabíem ben bé com interpretar.

Queda la cicatriu, molt fonda, que res no podrà esborrar però que ens guareix una mica.

Potser el món des de la finestra no és tan indiferent com ens va semblar.

Potser ella, o ell, ara s’han fet herba, o flor, o dibuix de núvol.

Potser s’ha fet ocell i et ve a veure i tu no ho saps. 

Potser la mort i la vida són la mateixa cosa. Com la cara i la creu d’una moneda. Com el dia i la nit. Com la flor i el fruit i la llavor.

De mica en mica, la seva absència es fa tendresa. Ens fa humils. Et fa nen que pregunta, et fa vella que estima cada petit moment. Ens fa millors, perquè som també allò que vam ser plegats.

Indestriables.
Pòdcast L'Arrabassada, una de les activitats del juliol.
Pòdcast L'Arrabassada, una de les activitats del juliol. | Boira Baixa
Anna Pujol Navarro
El casal popular manlleuenc engega 'Debat a bat' per posar el pensament i la discussió al servei de la pràctica política i construir arguments que desmuntin la mentalitat capitalista, individualista i reaccionària actual | Durant el mes de juliol, hi ha programades activitats gairebé cada dia al Boira Baixa
El poeta Hug Casals de residència a Can Grau.
El poeta Hug Casals de residència a Can Grau. | Cardant Cultura
Anna Pujol Navarro
El biòleg, poeta i actor Hug Casals, actualment en residència a Can Grau, serà l'encarregat de l'activitat performativa | El certamen pretén generar narratives sobre la transformació del sistema alimentari des de la cultura comunitària i les joves creadores
Una de les fotos de l'exposició. D'esquerra a dreta, en vertical, la via làctia; al centre, a dalt, el cometa Tsuchinshan–Atlas, i a sota, una mica a l'esquerra el poble de Massaners, i a la dreta, el Pedraforca
Una de les fotos de l'exposició. D'esquerra a dreta, en vertical, la via làctia; al centre, a dalt, el cometa Tsuchinshan–Atlas, i a sota, una mica a l'esquerra el poble de Massaners, i a la dreta, el Pedraforca | Pei Iborra
Roser Iborra
Article sobre l'exposició 'Astres a l'horitzó', de Pei Iborra, al Museu de l'Esquerda de Roda de Ter | «I, quan ens semblava que ja ho havíem entès una mica, ens va recordar que de fet era un viatge al passat. No només al passat de quan es van fer les fotos, sinó al passat d’una llum que va començar a viatjar cap a nosaltres abans que la terra fos habitada»