Setembre social | Cooperativisme

​El jovent de Collsuspina s’organitza a través d’una cooperativa pionera a Catalunya

Deu noies van constituir al novembre el que es considera la primera cooperativa de joves de Catalunya

La Cooperativa Juvenil Collsuspina tanca el primer curs d’activitat amb una donació a una associació de lluita contra el càncer infantil i per equipar el punt jove del poble

​La Fira d’Economia Solidària de Catalunya es reinventa de forma virtual però manté 60 activitats i més de 180 expositores

| 23/10/2020 a les 21:22h
Arxivat a: Setembre social, món cooperatiu, cooperativismes, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Collsuspina, Cooperativa Juvenil Collsuspina, joves, jovent, cooperativisme
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño | Josep Comajoan
Les fotos que il·lustren el reportatge són d’abans de la pandèmia. A l’espera que algun dia passés i es poguessin publicar. Però no ha passat. I aquí estan, en record dels primers mesos d’activitat de la Cooperativa Juvenil Collsuspina, la primera d’aquestes característiques que hi ha a Catalunya, segons els van dir a la Federació de Cooperatives d’Alumnes, on està registrada amb el número 112, a falta de Federació de Cooperatives de Joves. La cooperativa juvenil de Collsuspina va tenir l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu en els seus primers mesos de vida, previs a l’assemblea constitutiva del 16 de novembre de 2019.

La Cooperativa Juvenil Collsuspina ha tingut durant el seu primer any de vida deu sòcies: Noa Aranyó, Jana Batlló, Júlia Batlló, Júlia Castillo, Anna Ciuró, Bruna Garcia, Cèlia Garcia, Núria Garcia, Isabel Ortuño i Aina Vinadé. Cent per cent femenina, tot i que no va ser una cosa buscada. Ara, de fet, amb la represa de l’activitat, s’incorporaran tres socis nous, dos nois de 13 anys i un de 12. I causarà baixa Noa Aranyó, que és l’única que no té casa a Collsuspina, ja que viu a Moià, i al cap dels mesos ha vist que la implicació no podia ser la mateixa i per això, no per falta de ganes, deixa la cooperativa.

Una regidora que volia anar una mica més enllà del clàssic Punt Jove

La primera idea de constituir la cooperativa va sortir d’Elena Perera, regidora d’Ensenyament, Joventut, Entitats i Dinamització Cultural. Ella que ja partia amb el pòsit de treballar en una escola cooperativa a Castelldefels, volia anar en aquesta legislatura una mica més enllà del clàssic Punt Jove que tenen molts ajuntaments. «Era trobar una cosa més innovadora i cridanera per als joves», explica. Va contactar amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, per explorar quines possibilitats hi havia, «i em van ajudar moltíssim», recalca. 

El primer contacte encara informal que va fer Elena Perera va ser amb Júlia Batlló, que ho va compartir pel grup de whatsapp del jovent del poble. Va tenir algunes respostes i s’hi van posar. Aina Vinadé i Jana Batlló, de fet, ja havien participat en la cooperativa que van constituir a l’escola dos anys abans quan feien cinquè en el marc del programa Cueme. Entre aquestes experiències i tot el coneixement del món cooperatiu que els va aportar l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu, van decidir tirar endavant. I així, després d’explicar-ho a les famílies en una xerrada oberta a tot el poble, el 16 de novembre es feia la constitució formal, i es registrava a la Federació de Cooperatives d’Alumnes, on els van confirmar que era la primera vinculada a un ajuntament i no a una escola.
 

Les sòcies de la cooperativa reunides a l’Ajuntament amb la regidora Elena Perera. La foto també és d’abans de la pandèmia Foto: Josep Comajoan


«L’objectiu és fer coses per ajudar al poble», explica Júlia Castillo. «I fer-les no des des del punt de vista dels adults», afegeix Júlia Batlló. «L’Elena ens va donar l’oportunitat d’ajudar i alhora passar-nos-ho bé per al poble», remata Anna Ciuró. «No ho fem per la recompensa, sinó pel poble», diu Aina Vinadé. Quan parla de recompensa es refereix al repartiment anual que van decidir fer dels beneficis que obtinguessin amb les activitats que organitzarien: un 20% destinat a un projecte social; un 20% a un projecte d’interès municipal, i un 60% de recompensa en una activitat destinada a les sòcies de la cooperativa.

Una donació a la fundació Per sempre Marta

Malgrat que la pandèmia va fer-los canviar les dinàmiques (per exemple, havent de passar les reunions presencials a telemàtiques i deixar d’organitzar actes), no es van aturar i en l’última assemblea de la cooperativa, feta encara per Zoom, van decidir donar el 20% del projecte social a la fundació Per sempre Marta, que lluita contra el càncer infantil en record de la Marta, una nena de Monistrol de Calders que va morir d’aquesta malaltia l’agost de 2019, i que havia estat companya d’una de les sòcies de la cooperativa. Els van donar 90 euros, la mateixa quantitat que al projecte municipal, consistent en mobiliari per al punt jove. El 60% restant s’havia de destinar el 17 d’octubre a una sortida col·lectiva a Port Aventura. Ho tenien tot organitzat, amb les famílies que s’encarregaven de fer el trajectes i aprofitaven per fer turisme per la zona, però les restriccions de la Covid-19 van impedir fer la sortida. Les 10 entrades els les guarden per quan vulguin, i la idea és fer-ho al novembre o desembre, si tot va bé.

Pel que fa a les activitats que van organitzar van des del disseny i producció del regalet de Nadal que cada any fa l’Ajuntament a les cases del poble per Nadal, un ninot de neu per decorar l’arbre de Nadal, que van fer des de la cooperativa, a l’organització d’una tarda de jocs o una sessió de cinema, amb venda de begudes i entrepans inclosa. Fins que va arribar la Covid-19. Això, però, no va treure a les sòcies de la cooperativa les ganes de fer coses i, a través de reunions per Zoom, van preparar i després fer una entrevista a Estrella Vallejo, metgessa de Collsuspina, que va estar confinada per la Covid. L’entrevista es va publicar al butlletí informatiu del poble.

I al maig van continuar l’activitat començant a preparar el vídeo de balanç del primer any de la cooperativa, una feina que van haver de continuar fent per xarxes, ja que continuaven sense poder-se trobar. En l’última assemblea en línia van fer la valoració d’aquests primers mesos de funcionament de la cooperativa, de coses que han funcionat i coses que poden millorar, d’introduir algun petit canvi als estatuts i amb ganes de reprendre l’activitat a finals d’octubre ja amb els socis nous, en aquest cas els primers nois.
 

Imatge de l’última trobada de la cooperativa encara a través de Zoom


I per què fins ara no hi havia nois? Primer, no es va escaure, no se n’hi va apuntar cap. «Sembla que només volem noies, però també volem nois, tot i que també deu fer una mica de corte», reconeixia Bruna Garcia. Sigui com sigui, ara entraran els primers, i en funció de com vagin les coses, la idea de l’Ajuntament seria replicar la idea amb alguna altra cooperativa juvenil, no necessàriament d’organitzar activitats, sinó també esportiva, per exemple. És com amb l’edat, que totes les que hi han estat aquest primer any eren menors de 16 anys, feien cursos d’ESO, però tres d’elles aquest curs han començat 1r de Batxillerat i continuen a la cooperativa. «Si ve algú de Batxillerat, cap problema», apunten.

Fins ara totes les sòcies eren noies però ara s’hi incorporaran tres nois

Pel que fa al funcionament de la cooperativa, totes hi van entrar després de fer una primera aportació de capital social, com en les altres cooperatives, en aquest cas de 5 euros, que quan es donin de baixa podran recuperar. Júlia Batlló, que és la presidenta, és l’encarregada de convocar les reunions, que mentre eren presencials es feien a l’ajuntament, on també es custodiaven els diners que s’ingressaven per les activitats, sota la supervisió de la tresorera, Anna Ciuró. Per la resta, tenen dos grups de whatsapp, un amb Elena Perera i un sense la regidora. Aquesta, a la seva vegada, en té un amb les famílies, a les quals té al corrent de com va tot. «Les famílies estan super agraïdes», explica Perera. 

Ara tenen pendent la primera assemblea del nou curs, segurament encara virtual, i per davant la incorporació dels nous socis, canvis d’estatuts i càrrecs, i pensar en noves actuacions. I també per quan puguin tornar-se a fer reunions presencials, anar a Castellcir, al Moianès mateix, a presentar el projecte, ja que des del Consell Comarcal els ho han demanat. I a través del compte d’Instagram @coop_juvenil_collsuspina, que vulgui, pot continuar estant al dia d’aquesta singular experiència cooperativa juvenil en aquesta població de 360 habitants de la comarca del Moianès.

Reportatge publicat en col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta»
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta» | Christian Wiediger
Joan Iborra
«Podré pujar aquella muntanya, sense por de trobar-me cap policia? Sense por del què diran els policies de balcó que proliferen arreu? Sense por a la pròpia por del policia que porto a dins?» | «La por permanent a la marginalitat, és l’arma de destrucció massiva que ha caigut damunt nostre»
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles | Twitter COS
Roser Iborra
«Impera la llei del silenci. Cal dur menjar a casa, però a qualsevol preu? Empassar-se la dignitat? Per això la valentia d’Ester Codina, de Centelles, em sembla especialment rellevant» | «Fins i tot després d’una prova positiva, exigeixen a un dels treballadors que acabi la jornada laboral. Al final els contagiats són quatre (quatre de quinze!). L’Ester no vol abaixar el cap, insisteix en les mesures de seguretat sanitària. La dignitat no té preu»
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes