La recepcionista que ens atén ens diu que a la planta no hi ha ningú. Li demanem si la planta és buida, un fet fàcil de negar degut a la gran quantitat de cotxes que hi ha a l'exterior. Però ens respon amb cert nerviosisme que no ens pot donar més informació.
A les portes de l'empresa, diversos adhesius i una pancarta evidencien que la situació amb la direcció és tensa. L'empresa acaba de presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta bona part de la plantilla.
Els treballadors exigeixen un procés de negociació col·lectiva real per aclarir el futur dels llocs de treball mentre critiquen la falta de voluntat del Grupo Pascual. A més, denuncien que la recent creada taula de negociació amb la direcció està mal constituïda, ja que no inclou Casa Tarradellas, una altra de les parts implicades. Està previst que les negociacions continuïn al llarg dels propers dies.
Tarradellas hi vol fer mozzarella
El conflicte es va iniciar fa gairebé un any, l'agost de 2025, quan Casa Tarradellas va anunciar que havia comprat la fàbrica de Leche Pascual a Gurb (que es troba a molt poca distància del seu propi complex industrial) amb l'objectiu de reconvertir-la i posar-hi en marxa una nova línia de producció de mozzarella destinada a proveir les seves pizzes.
Pancarta de la plantilla demanant una negociació justa en la transició de Pascual a Tarradellas Foto: Ferran Domènech Tona
Segons l'advocat del Col·lectiu Ronda, Quim Español, Casa Tarradellas ha proposat formalment reincorporar la totalitat del gairebé centenar de treballadors de Leche Pascual als seus propis centres de producció de la comarca, oferint el manteniment del sou i de l'antiguitat acumulada. Tanmateix, el portaveu de la plantilla, Pedro Chuecos, i els assessors legals denuncien que l'oferta és «una carta blanca plena d'incerteses». Critiquen que no es concreten les categories laborals, quins horaris faran, ni les condicions reals del dia a dia. Després de demanar una reunió a Casa Tarradellas, aquests s'hi han negat fins que sàpiguen quants treballadors accepten el canvi.
El tancament de la planta està previst pel 31 de juliol i afectarà una vuitantena de treballadors del centenar que hi havia fa un any. Una desena van ser prejubilats i un altre grup va ser acomiadat. Per aquesta raó, els empleats exigeixen una sortida col·lectiva pactada amb garanties jurídiques escrites per als qui decideixin quedar-se a la futura planta de mozzarella i, alhora, indemnitzacions dignes per als treballadors que optin per marxar de l'empresa.
Plantilla en vaga
La darrera taula formal de mediació laboral es va fer a principis de maig i va acabar sense cap acord, fet que va desencadenar la vaga indefinida des de l'11 de maig i les protestes actuals. A més, els empleats van denunciar davant d'Inspecció del Treball una possible vulneració del dret de vaga a l'inici de les mobilitzacions.
Entre les accions més destacades hi ha els talls de carretera a la C-17. S'han fet repetits talls intermitents a la rotonda d'accés i a la C-17 (en sentit nord) davant de la mateixa fàbrica per visibilitzar la protesta. A més, els afectats han demanat activament el boicot als productes de la marca com a mesura de pressió.
Assessorats pel Col·lectiu Ronda, els treballadors també van iniciar un procés electoral per tal d'elegir comitè d'empresa. Aquest, s'ha constituït recentment per unanimitat amb representants d'un sindicat creat pels treballadors especialment per a l'ocasió.
Per la seva banda, Grupo Pascual ha expressat en un comunicat que està «actuant d'acord amb la legalitat vigent i amb una clara voluntat de diàleg, amb l'objectiu d'assegurar la màxima protecció possible de les persones afectades i que la transició es desenvolupi amb totes les garanties».
Pascual té previst acomiadar la vuitantena de treballadors que queden a la fàbrica a finals de juliol Foto: Ferran Domènech Tona
L'impacte sobre la ramaderia catalana
L'anunci que Grupo Pascual trasllada tota la seva activitat d'envasat a Aranda de Duero posa en risc el model de recollida de llet a Catalunya. Fins ara, Pascual comprava una mitjana de 65 milions de litres de llet cada any a la zona. Aquesta decisió afecta directament un total de 52 explotacions lleteres que tenien en la planta de Gurb el seu comprador principal de proximitat. Grupo Pascual, en declaracions a aquest mitjà, ha explicat que seguirà recollint la llet de les explotacions osonenques.
Mesos abans de la venda, sindicats agraris com Unió de Pagesos ja havien dut a terme mobilitzacions i llançat llet a les portes de la fàbrica per denunciar els preus i les condicions dels nous contractes de Pascual. El portaveu d'Unió de Pagesos, Jordi Cros, explica que «la industria s'equivoca no anant de la mà del sector ramader, perquè al final la indústria sense llet no pot complir absolutament res».
El tancament definitiu de la línia làctia el 31 de juliol afegeix una enorme pressió sobre on hauran de col·locar el producte a partir d'ara. Per la seva banda, el sector ramader local està a l'expectativa de veure com impactarà aquest canvi en la demanda i distribució de la llet. També s'alerta que part de la producció (que inclou marques com la marca blanca del Lidl o Llet Nostra) s'està desviant cap a altres plantes del grup Pascual.
Preguntat per aquest mitjà, fonts de Llet Nostra han afirmat que malgrat s'hagin vist afectats pel tancament de Pascual a Gurb i hagin d'envasar temporalment a Burgos, el seu producte «continua sent llet de cooperatives catalanes», i afegeixen que «estem buscant una alternativa més propera, però no és fàcil».
El tancament de la planta de Gurb es suma al de la planta de Danone a Parets del Vallès fa dos anys, per on cada any passaven uns 80 milions de litres adquirits a una vuitantena de ramaders. En tot Catalunya tan sols queden tres grans plantes envasadores de llet: Lactalis al Pla d'Urgell, que envasa marques com El Castillo, Président i Puleva; Làctia Agroalimentària a Vidreres, que envasa per Mercadona i Ato; i finalment Letona Cacaolat a Santa Coloma de Gramenet. Jordi Cros, d'Unió de Pagesos, valora aquesta situació com a «molt dolenta pel sector» i afegeix que «som la tercera comunitat autònoma en producció a nivell estatal. No surt a compte que la tercera comunitat tingui tan poca indústria, ens agradaria que n'hi hagués més a qui oferir la nostra llet de qualitat».
Pascual va obrir la fàbrica de Gurb el 2004, com una mostra de bona voluntat cap a la ramaderia catalana en el marc de l'anomenada «guerra del iogurt» Foto: Ferran Domènech Tona
Una marca amb un historial conflictiu
El 2003 es va disparar totes les alarmes quan Leche Pascual va anunciar d’un dia per l’altre que deixava de recollir els 60 milions de litres de llet de les ramaderies catalanes. Ho feia en el marc de l’anomenada «guerra del iogurt» a causa de l’oposició del sector ramader i de la Generalitat catalana al decret del govern espanyol que permetia a Pascual dir iogurt als seus postres lactis.
Poc després, set cooperatives lleteres catalanes anunciaven que comercialitzarien la seva pròpia marca. Llet Nostra neixia després d’una primavera calenta amb un boicot ciutadà als productes de la marca Pascual. L'any següent, obria la fàbrica de Pascual a Gurb en el que l’empresa va presentar com una mostra de bona voluntat cap a la societat catalana.
El 31 d’octubre de 2017 s’anunciava que dues de les cooperatives fundadores de Llet Nostra, les de Campllong i Mollerussa, deixaven el projecte per crear Làctia Agroalimentària amb la intenció de subministrar a Mercadona. Només Campllong aportava el 40 % de la llet que s’envasava a la planta de Llet Nostra a Vic. Tot i que la decisió agafava Llet Nostra en un moment de lideratge entre les llets de marca a Catalunya, sense el volum de les cooperatives escindides es feia inviable la continuïtat de la factoria vigatana i, a partir del 15 de maig de 2018 s’optava per passar a envasar a la planta que Pascual tenia a Gurb, a tocar de Vic.
Degut al tancament de la planta de Pascual a Vic, Llet Nostra envasa de forma provisional la seva llet a Aranda de Duero, a la planta central de Leche Pascual. L'empresa ja està buscant alternatives i aliances amb tercers per tornar a envasar a Catalunya el més aviat possible, un procés que preveuen que es pugui allargar uns quants mesos.
