El cooperativisme havia estat històricament una de les expressions més rellevants de l'associacionisme popular a Catalunya. Entre el darrer terç del segle XIX i el primer terç del segle XX, les cooperatives agrícoles van articular una part important de la petita i mitjana pagesia propietària, mentre que les cooperatives obreres de consum i de producció van esdevenir espais de sociabilitat, autoorganització econòmica i emancipació popular per a àmplies capes de la classe treballadora catalana.
La victòria franquista va interrompre brutalment aquesta trajectòria. Segons planteja el llibre, el nou règim no només va destruir les bases materials de l'alternativa cooperativista, sinó que també va desplegar una profunda reestructuració ideològica de la societat que va contribuir a esborrar la memòria cooperativa anterior.
Jordi Estivill. Foto: Anna Pujol Navarro
A partir d'una recerca rigorosa, Estivill analitza les formes de repressió exercides contra les cooperatives, però també les estratègies d'adaptació, acomodació i supervivència que van permetre mantenir viu, en diferents graus, el llegat cooperatiu durant quaranta anys de dictadura. El llibre contribueix així a omplir un buit historiogràfic sobre una de les etapes menys estudiades de la història del cooperativisme català.
Estivill va morir el 13 de juny, pocs dies abans que el llibre sortís d'impremta
La publicació arriba en un moment especialment emotiu. Jordi Estivill (Barcelona, 1942-2026) va treballar en aquest llibre fins als darrers mesos de vida i va arribar a revisar-ne les primeres proves de maquetació, però no l'ha pogut tenir a les mans un cop publicat. L'edició esdevé, per tant, també un homenatge a una trajectòria intel·lectual i humana vinculada a la recerca, la transformació social i la preservació de la memòria cooperativa.
Sociòleg i economista especialitzat en polítiques socials, pobresa i economia solidària, Estivill va ser professor a la Universitat de Barcelona i en diferents universitats portugueses. També va dirigir el Gabinet d'Estudis Socials i va assessorar programes europeus d'inclusió social. Al llarg de la seva trajectòria va impulsar la recerca i la divulgació entorn del cooperativisme i de l'economia solidària, i va signar nombrosos treballs sobre aquestes qüestions.
Amb El cooperativisme sota el franquisme a Catalunya, Tigre de Paper i la Fundació Roca Galès incorporen una nova peça a la història social i econòmica del país i reivindiquen el paper del cooperativisme com a eina d'organització econòmica, suport mutu i emancipació popular, també en els contextos més adversos.



.jpg)




.jpg)








