El Diacrític

Opinions des del sofà

«No em cal estar al cent per cent d’acord amb Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, per entendre que la seva dimissió (després repensada) ha estat forçada per un linxament mediàtic covard»

«Sovint sembla com si la societat es dividís entre els qui lluiten i els qui no. I alguns o algunes dels qui no, lluny de sentir-se interpel·lats, escruten, des del sofà, les possibles equivocacions humanes dels altres»

| 10/10/2020 a les 18:22h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, xarxes socials, activisme
«Si no et mulles, no treguis els paraigües dels qui estan sota l’aiguat i que, a  més, lluiten també per a tu»
«Si no et mulles, no treguis els paraigües dels qui estan sota l’aiguat i que, a més, lluiten també per a tu» | Josh Howard
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No em cal estar al cent per cent d’acord amb Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, per entendre que la seva dimissió (després repensada) ha estat forçada per un linxament mediàtic covard i, segurament, amb intencions obscures.
 
Però no volia parlar concretament d’això. Perquè aquest fet m’ha portat a la memòria la vilesa, intencionada o no, que sovint s’escampa des de la comodidat del sofà contra les persones que lluiten, en qualsevol àmbit, i que no tenen cap càrrec públic.
 
Si lluites pels drets de la dona, per exemple, et faran responsable de qualsevol suposada omissió que hagis pogut tenir en aquest àmbit: com si lluitar per aquests drets fos tasca exclusiva de qui un dia els ha defensat. Com si l’opinador o opinadora de sofà estigués per sobre del bé i del mal i no se li pogués reclamar mai cap responsabilitat.
 
És a dir: si lluites, has de lluitar sempre. Si lluites, has de tenir una vida privada exemplar, i cadascú ho entendrà d’una manera diferent.
 
Si lluites, et carrego la responsabilitat de fer-ho bé, a més de la motxilla de la meva inoperància.
 
Una vegada, quan estava a l’Assemblea antimilitarista d’Osona, em va trucar una dona:
 
- Hola? M’han dit que vostè es cuida d’això de no anar a la mili.
 
- No, senyora, jo no em cuido de res.
 
- Ah, no? Doncs m’han dit que sí. Perquè el meu fill hi ha d’anar aviat.
 
- Jo formo part de l’Assemblea Antimilitarista d’Osona. Si el seu fill vol venir, ja en parlarem, i si cal lluitarem al seu costat.
 
- Molt bé, quin dia es troben? Ja vindré!
 
- No, senyora, ho ha entès malament. D’entrada, és el seu fill, qui ha de venir, o no.
 
Val a dir que, a l’hora de a veritat, les mares i els pares dels insubmisos van recolzar molt la lluita i van entendre molt bé que no era individual, sinó col·lectiva.
 
Però sovint sembla com si la societat es dividís entre els qui lluiten i els qui no.  I alguns o algunes dels qui no, lluny de sentir-se interpel·lats, escruten, des del sofà, les possibles equivocacions humanes dels altres.
 
Doncs, ja n’hi ha prou. Si no et mulles, no treguis els paraigües dels qui estan sota l’aiguat i que, a  més, lluiten també per a tu.
Camp de refugiats de Serekaniye
Camp de refugiats de Serekaniye | Aleix Auber
La inauguració serà aquest dissabte a 2/4 de 9 del vespre, després d'una xerrada de Faruk Doru, Eulàlia Reguant i Ruben Wagensberg | Les fotografies d'Aleix Auber ajuden a explicar què passa a Rojava
Les iaies tornen amb més força i aquesta setmana s'han plantat a l'aeroport
Les iaies tornen amb més força i aquesta setmana s'han plantat a l'aeroport | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies tornen amb més força i aquesta setmana s'han plantat a l'aeroport
Spencer Tracy, en una escena de la versió cinematogràfica d''El vell i el mar' de 1958
Spencer Tracy, en una escena de la versió cinematogràfica d''El vell i el mar' de 1958
Roser Iborra
«No hi crec, en aquest independentisme màgic que obvia les injustícies més flagrants. No tots els mals vénen de Madrid, que també. Hi ha governants ineptes (si no traïdors) ben nostres» | «Si ens deixem rosegar la independència per l’avidesa sense límits dels taurons de les finances, de la policia, de la mal anomenada justícia (...) la independència, si arriba, només serà una enorme espinada de peix mort»