Zoe Garcia Castaño reflexiona sobre la realitat del col·lectiu LGTBI en entorns rurals | «I això és un peix que es mossega la cua: la configuració del territori i l'aïllament característic de les zones rurals divideix i aïlla també les persones LGTBI, dificultant espais de trobada i empoderament i això, alhora, ens fa menys visibles»

Article d'Arnau Comajoan sobre la seva experiència anant a la Fira de l'Avet amb bus, acompanyada de reflexions sobre la importància que se li dona al transport públic en geleral. Spoiler: a la tornada els va deixar tirats a Espinelves | «El típic servei per complir l’expedient, poder dir que el transport públic existeix en aquests pobles i excusar-se en la poca demanda que una línia tan pèssima pot satisfer per negar ampliar el servei»

Article de Montse Castañé, en nom de Càrnies en Lluita, Juntes Som Revolució i Gossos K9, com a denunciant dels assetjaments sexuals a Esfosa, arran de la sentència absolutòria del judici | «Nosaltres ens reafirmem en la nostra denúncia i, encara que se’ns tracti com a mentideres, sabem que tenim tota la raó»

Ariadna Masmitjà i Mauricio Centurion escriuen aquest article des de Rojava, sobre els darrers bombardejos de Turquia sobre la població civil kurda | «El suposat combat de Turquia contra el terrorisme amenaça de nou la vida de cinc milions de persones que fa 10 anys que viuen de manera autònoma i que busquen, enmig de la guerra, els dies de pau que sempre els han estat negats».

Carme Cara vincula en el seu article «el llarg viatge que he fet sense tenir-ne assegurat el bitllet de tornada» amb l'escriptura, la literatura i la primera novel·la de Carlota Gurt, 'Sola' | «Imagino la protagonista de 'Sola' i em poso a la seva pell. No adonar-se de la petita línia que separa el seny de la bogeria pot ser a vegades tràgic»

Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»

Article de Montse Castañé, de Càrnies en Lluita, arran de l'imminent judici, el dia 29 a Manresa, per la denúncia d'assejatments sexuals a la indústria càrnia d'Osona | «Si les dones han denunciat, malgrat totes les pors, com que encara tenim unes lleis patriarcals, sovint es demana a les víctimes que demostrin l’assetjament i gairebé les tracten, de fet, com a culpables»

Núria Barnolas debuta com a articulista a Setembre amb un decàleg basat en la seva experiència personal i fonamentat en tres pilars: poques persones poden arribar molt lluny, l’esperit creatiu ajuda el dèbil i la desmoralització no és una opció | «Ens volen convèncer que no hi ha alternativa, ens volen fer creure que controlen el sistema amb les seves portes giratòries però això només els ha fet tornar matussers i confiats, estan tan acostumats a fer i a desfer que qualsevol oposició els agafa per sorpresa»

«Tot el que fem té una relació directa amb el que passa» | Berta Tresserras: «Pagant Sant Pere canta, que diuen. Doncs pagant no s'apagaran els focs. Els diners no ens tornaran els boscos i els diners no portaran la pluja»

«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»

«Sembla que això de la immersió lingüística ha existit sempre, i en canvi es va haver de guanyar pas a pas, contra totes les prohibicions, amb un vent sempre en contra» | «S’ha de preservar la immersió lingüística no només per les persones que parlen català sinó, també, per les que encara no el parlen, però que hi tenen tot el dret»

Guillem Solà debuta com a articulista a Setembre amb una anàlisi del sector lleter i de com l'OCU no és objectiva en assenyalar les millors llets del mercat | «Primer de tot, només han considerat llets UHT; que els més puristes no ho consideren llet sinó un derivat» | «Treuen pit al vendre's a 72 cèntims. Si bé l'OCU considera això com a positiu, fallen en l'anàlisi de què suposa un preu final d'aquest nivell; sobretot per a qui hi ha a la primera baula de la cadena»

Crònica de Roser Iborra del primer debat del cicle «Construïm la pau» sobre l'acollida a les persones refugiades | «És sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes)»

«Han convertit els refugiats, els ferits i els morts en peons d'una partida macabra. Comercien amb el dolor, la desesperació, la por. Però també compten amb la nostra inèrcia i el nostre cansament» | «Han prohibit els pensaments. Però, tanmateix, la remor persisteix. L'haurem de fer sentir»

«Tornar a llegir, rellegir, de la mateixa manera com qui torna al teatre, és tornar-me a la vida» | «Potser sí que estimar-se a una mateixa implica treure una vegada i una altra allò que ens incomoda»

«Entre les dones de la meva generació hi havia encara moltes Madames Bovary i Laures a la ciutat dels sants. Si et rebel·laves, si transgredies les normes, ho pagaves car: amb l’aïllament social i, fins i tot, familiar» | «Ens reinventem i quan comencem a compartir espais i projectes, velles i joves, no són contra ningú, sinó a favor de. Espais per riure o pensar; per escoltar savieses o entrebancs; per cuidar-nos»

«Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències» | «Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum. Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen»

«Com més gran em faig, més pateixo les discriminacions a causa de l’edat: aquella manera de fer tan occidental que em fa invisible» | «A moltes i a molts no ens agraden les sopes de lletres ni badar al carrer, ni la missa del diumenge al televisor. No ens agrada que ens tractin d’un manera absurdament condescendent»

Article de Sara Blázquez publicat a Mèdia.cat sobre el paper dels mitjans a l'hora d'informar dels casos de violència masclista | «Si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació 'rerevictimitzen', perquè en comptes de promoure la recuperació de l’agredida, el que fan és exposar-la a noves violències»

«Actuant des del populisme més típic, intenten desfer-se de tota etiqueta ideològica en un intent d’agregar més simpatitzants. Els vostres preceptes m’avergonyeixen com a manlleuenc» | «Hi ha problemes de fons que cal treballar en comunitat, dinamitzant els espais i creant-ne d’altres per a la trobada de la comunitat. No tenim un teixit associatiu fort que s’impliqui amb les preocupacions de la ciutadania, tampoc tenim un pla d’intervenció en els diferents barris de la nostra ciutat»

Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»

«No hi crec, en aquest independentisme màgic que obvia les injustícies més flagrants. No tots els mals vénen de Madrid, que també. Hi ha governants ineptes (si no traïdors) ben nostres» | «Si ens deixem rosegar la independència per l’avidesa sense límits dels taurons de les finances, de la policia, de la mal anomenada justícia (...) la independència, si arriba, només serà una enorme espinada de peix mort»

«Una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven» | «Sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment recursos humans»

Raquel Coma Roura escriu, un any després de la publicació de l'article 'La malaltia', sobre el procés de recuperació de la depressió | «Un any després t'adones que tot ha servit per fer un creixement personal, t'adones que malgrat no tenir-ho clar, en surts reforçada»

Montse Castañé, membre de Càrnies en lluita, escriu aquest article dies després que una de les treballadores denunciants dels assetjaments a l'escorxador Esfosa declarés als jutjats de Vic | «Els assetjaments són sempre menyspreables; però, si es produeixen al lloc de la feina (que necessites per sobreviure) l’abús de poder encara és més greu»

Article de Roser Iborra arran de l'acomiadament de sis persones a l'empresa càrnia Costa Food, presumptament pel seu activisme sindical | «Feta la llei, feta la trampa. A les càrnies, i també a Costa Food, s’ha multiplicat un entramat realment complicat d’empreses» | «És motiu d’orgull institucional, aquest antisindicalisme salvatge? Els treballadors són menys importants que les peces de la maquinària?»

«Però la realitat s’imposa: la mascareta és majoritària, encara, malgrat que avui ja no és obligatòria als espais exteriors. No en blasmo pas ningú. Però em fa tristesa» | «Suposo que algú en farà un bon estudi, d’aquests nostres comportaments. Del grau de por. Del grau de prudència. Del grau d’obediència. I algú en farà un ús immoral, de les conclusions, això és segur»

«A la plaça de la Noguera, al barri del Remei, amb més de vuit mil habitants i sense cap altra plaça semblant, hi volen fer pisos i deixar un petit espai per al veïnat. D’això en diuen, amb un cinisme que costa de creure, «millores a la plaça». Textualment» | «Espero que les llavors de lluita del barri del Remei s’escampin per tota la ciutat, pretesament a la mesura humana però de fet a la mesura d’algunes butxaques privilegiades»

«La Rosita estava a punt de fer tres anys quan Francesc Macià va proclamar la Segona República, d’això fa 90 anys. No se’n recorda ni d’haver-ne sentit a parlar. Diu que ella no sap res de res, ni li han ensenyat mai res»

Article de Marco S. Noferini arran de la modificació de l'ordenança vigatana que ara permet sancionar les persones que busquen dins els contenidors | «A alguns ens ofèn més veure a polítics, com la nostra alcaldessa, acumulant càrrecs i rebent gratificacions excessives per la feina que fa»