La jornada, titulada «Osona s'ha convertit en un lloc poc saludable per viure?», estava organitzada pel Grup de Defensa del Ter (GDT) i Osona Respira i va servir per donar el tret de sortida a la campanya «Capgirem el model porcí», que durant els pròxims mesos promourà diferents debats sobre els impactes de la indústria porcina i les alternatives al model agroalimentari actual.
En la taula rodona hi van intervenir Anna Rodríguez, metgessa i membre d'Osona Respira; Pau Comes, químic vinculat a Osona Respira i al GDT, i Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter. Els participants van abordar els principals contaminants relacionats amb la ramaderia intensiva i els seus possibles efectes sobre el medi ambient i la salut humana. Entre les qüestions tractades hi havia la contaminació de l'aigua per nitrats, la presència de partícules fines PM2,5 a l'aire, les zoonosis i la resistència als antibiòtics.
L'amoníac i la contaminació atmosfèrica, al centre del debat
Un dels aspectes destacats de la jornada va ser la contaminació atmosfèrica a la Plana de Vic, un territori on la concentració d'activitats ramaderes i les condicions geogràfiques poden dificultar la dispersió dels contaminants. Segons les dades exposades pels organitzadors, el 99% de les emissions d'amoníac a Osona provenen del sector agroramader. Aquest gas, associat entre altres activitats a la gestió dels purins, pot contribuir a la formació de partícules fines en reaccionar amb altres compostos presents a l'atmosfera.
La ramaderia intensiva és l'origen de diversos contaminants presents a l'aire i l'aigua d'Osona
Les partícules PM2,5, per la seva mida reduïda, poden penetrar profundament en l'aparell respiratori i constitueixen un dels contaminants atmosfèrics que preocupen des del punt de vista de la salut pública. El GDT i Osona Respira consideren que aquests impactes no es poden abordar de manera aïllada, sinó que cal relacionar-los amb la dimensió de la cabana porcina i la concentració de l'activitat ramadera al territori.
La jornada també va recuperar una problemàtica històrica a Osona: la contaminació dels aqüífers per nitrats, vinculada, entre altres factors, a l'aplicació de dejeccions ramaderes als camps. Les entitats defensen que la protecció de l'aigua i de l'aire ha de tenir més pes en les decisions sobre el futur del sector porcí.
Les escoles també investiguen la qualitat de l'aigua i de l'aire
La trobada va donar protagonisme a dos projectes educatius que acosten la recerca ambiental a l'alumnat i connecten l'aprenentatge amb problemàtiques del seu entorn més immediat. D'una banda, alumnes de l'escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia van presentar «Les fonts parlen», un projecte centrat en l'aigua i en el coneixement del territori.
De l'altra, Eva Castan, mestra de l'escola Casals Gràcia de Manlleu, va participar amb alumnes del centre per explicar un projecte de ciència ciutadana sobre la qualitat de l'aire, desenvolupat en cinc escoles de la Plana de Vic.
Les dues experiències van permetre incorporar al debat la mirada dels infants i mostrar com els centres educatius poden participar en l'observació i el coneixement dels problemes ambientals del territori.
L'acte de Santa Eugènia de Berga va aplegar una vuitantena de persones
Una campanya per replantejar el model porcí
La jornada de Santa Eugènia ha estat el primer acte de la campanya «Capgirem el model porcí», presentada pel GDT el 20 d'octubre a Vic sota el lema «Sobren porcs, falten pageses». Amb aquesta iniciativa, l'entitat ecologista reclama reduir la cabana porcina industrial i avançar cap a un model agroalimentari més diversificat, que reforci la pagesia i redueixi la pressió ambiental sobre Osona i el Lluçanès.
El cicle continuarà el 6 de novembre al Casal Boira Baixa de Manlleu, amb la presentació de l'exposició «Quina porcada!». Posteriorment, el 14 de novembre, Santa Eulàlia de Puig-oriol acollirà una jornada sobre canvi climàtic, aigua i pagesia al Lluçanès; el 27 de novembre, Vic serà l'escenari d'una conferència del biòleg Fernando Valladares sobre el biogàs, i l'11 de desembre, Manlleu acollirà un debat sobre els efectes socioeconòmics del model porcí.
Després de la primera trobada, el GDT considera que l'assistència de més de vuitanta persones evidencia l'interès ciutadà per aprofundir en les conseqüències ambientals i sanitàries de la ramaderia intensiva. L'entitat insisteix que la discussió sobre el futur del sector no es pot limitar als seus beneficis econòmics, sinó que ha d'incorporar els costos sobre el medi ambient i la salut de la població. «No podem ignorar l'evidència científica ni posar la salut pública per darrere dels interessos econòmics», conclou el comunicat del Grup de Defensa del Ter.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
